Continuant amb música matriarcal en l’obra “Folklore íntim del Rosselló”, de la folklorista catalana Simona Gay (1898-1969), tot seguit, en posa unes quantes de caire eròtic, com ara, “Muntanyes de Canigó (B)”. Així, un home comenta que no sap si anar-se’n de matí o fer-ho de vesprada, però, al capdavall, diu:
“I me som determinat
de me n’anar a la vesprada.
Quan som arribat allí,
som trapat porta tancada:
‘-Enamorada: baixa a obrir
que tinc la barba gelada (…).
-Com baixaria a obrir,
quan ne som al llit cotxada?’.
D’una banda, hi ha el marit
i, de l’altra, la canalla’” (p. 290).
O siga que, en aquest passatge, hi ha un simbolisme ben manifest: l’home té fred (en un moment del dia no precisament associat a lo masculí) i la dona és en companyia del marit i, almenys, de dos fills (puix que parla de la canalla). Aquest darrer detall reflecteix kque, quan hi ha bona avinença (bé en la vida real, bé, per exemple, en les rondalles), les parelles són com un empelt que adoba la «fertilitat» (que nasquen nins). Altrament, la muller és interessada per la maternitat i, per això, és colgada junt amb els xiquets, possiblement, de pocs anyets.
Després, hi ha un diàleg entre el marit i la dona i es plasma molt de vocabulari eròtic que tractarem més avant:
“Mentre tingué aquestes raons,
el marit se despertava.
‘-Amb qui enraones, tu,
amb qui enraones ara?
-Amb el forner de l’endret,
que em diu si som pastat encara.
-Com hauria pastat jo,
si no tinc farina passada?
Faré anar els mossos al bosc,
les criades iran a l’aigua.
-Tu, marit, que ets ben xaiet,
hauries d’anar a la caçada” (p. 290).
Per consegüent, el personatge femení amolla que el marit encara no ha fet la penetració i, per això, no hi ha hagut eixe eixart entre el penis i la dona (no ha entrat en el forn). Ben mirat, l’home addueix que encara no ha tingut relacions sexuals amb ella (ell no té la farina passada).
Ara bé: la dona preferiria gitar-se amb qui seria el nouvingut, qui havia estat set anys lluny. No debades, ella diu:
“-Tu, marit, que ets ben xaiet,
hauries d’anar a la caçada” (p. 290).
En altres mots, ella el considera fidel, «bon xiquet».
Unes pàgines després, la investigadora exposa una nota bibliogràfica .“amb refrany: ‘Una polleta rossa /, petita bonica, / vos porta l’esmorzar / petita com va” (p. 292). És a dir, una joveneta garrida que, atenent al tractament de vós, potser, fa de criada d’una xica.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
