Prosseguint amb l’obra de Simona Gay, en la composició “Casada amb un pastor”, es plasma el matriarcalisme, puix que la dona s’estima més la plana del Rosselló que no la muntanya. Així, en la versió de Gracieta Baux (nada en 1889), podem llegir “Ell resta a la muntanya a rossegar el bastó, / jo m’estic a la plana, plana del Rosselló” (p. 242).
Ben mirat, en els versos musicals següents, Germena Baudet trau uns mots semblants a uns que ens han posat en més d’una responsió sobre música eròtica:
“No hi ha lliri sense flor,
ni rosa sense poncella,
ni nina sense galant,
ni barca sense bandera” (p. 242).
Una altra cançó interessant simbòlicament és “A la porta…”, la qual coincideix amb trets sobre quan uns xics s’atansaven a cantar (com ara, amb una guitarra, com en alguns comentaris que ens han fet) a una joveneta encara fadrina:
“Si voleu que jo no hi passi,
minyona, al vostre carrer,
si voleu que jo no hi passi,
muralles hi haureu de fer.
Si feu muralles de roses,
en passant, les colliré,
colliré la més hermosa:
les altres, les deixaré.
Calenteta esteu, minyona,
jo, al carrer, tot mort de fred;
feu-me part de la flassada,
guardeu-vos el llençolet” (pp. 242 i 244).
Com es pot veure, la xicota és en millors condicions que el noi i ell li demana si la fadrina l’admetria en el llit o si bé el cobriria amb la flassada. Per consegüent, ella fa de protectora, com si fos una mare als nens.
En una línia pareguda, hi ha “Si me’n vaig”, una cançó en què la dona convida el jove:
“Ella me diu si vull venir,
me convida a sopar amb ella (…).
A sopar, ja hi soparé,
més dormir, ja t’ho estimi” (p. 244).
Una altra composició sucosa és “L’enamorada”, també arreplegada en el llibre “Folklore íntim del Rosselló”, de Simona Gay (1898-1969), en què un enamorat s’acosta a veure una minyona, qui es pentina en el balcó. Com a mostra que la dona té la darrera paraula, l’home diu
“Jo li’n presenti un ram,
un ram de roses blanques.
El ram ja me l’ha pres,
l’amor no li ha agradada” (p. 246).
Més avant, el fadrí li comenta:
“-Galant jove en sou prenyada.
-Sí som prenys, pariré,
ne comenci pas d’ara.
(…) Que ja ne som fet tres,
quatre aquesta vegada;
l’honor prou bé lo tinc,
també com ma germana” (p. 246).
En altres paraules, la maternitat és ben considerada, en aquest cas, en uns versos compilats de Germena Baudet (1879-1969), un tret matriarcalista que connecta amb moltes rondalles vernacles en terres catalanoparlants: ací és ben acollida per la jove i per la seua germana.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
