Una altra composició que figura en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, i en que apareix la infantesa, és “Bones festes de Nadal” (p. 150). Així, indica que, com la mare que acull el nen,
“Quan arriba la vesprada
s’atansa la fosca nit,
el coixí serà la guia
per atendre l’esperit.
El Nadal ja és a la porta
la mainada està preparant,
la il·lusió de la infantesa
fa esvair el desencant.
Fem Tió a Catalunya,
perquè te fama de valent,
perquè a cops i garrotades,
satifà tota la gent.
Els pastors amb barretina
pel pessebre es van movent,
fins que arriben a la cova
cadascun amb un present”,
dons que cedeixen al Nen Jesús (ací, símbol dels nadons i dels xiquets) i, de pas, consideren positivament els més petits, en aquest cas, molt en nexe amb la mare (representada per la cova).
A banda, en acabant, l’autora posa que
“Les manetes estan buides
però amb el cor ple de bondat,
les samarretes porten plenes
de goig i felicitat”.
Com podem veure, els nins aporten als altres l’esperança, el bon cor i la joia de viure i, a més, els acull el proïsme.
En eixe seny, en una composició posterior, “La tendresa del Nadal” (p. 153), l’escriptora diu
“Serralada endiumenjada
en els cims del Pirineu,
amb mantell de porcellana
de blancor i de fina neu”.
Cal dir que la color blanca representa la innocència, la bonhomia, el cor net, detalls associats als nens i a la flor de la vida.
Tot seguit, escriu que
“Vénen festes de família
vénen dies de trasbals,
la mainada està contenta
car, són dies especials”.
No debades, afig que
“Es comença a fer el pessebre
amb somriure angelical,
la il·lusió de la infantesa
torna a casa per Nadal.
No es pot perdre la tendresa
no es pot perdre l’emoció,
que ens retrona la confiança
de viure en un món millor”
i, així, dedica als xiquets una part molt important dels versos, fet que enllaça amb la literatura matriarcalista.
Unes altres línies que empiulen amb la primera fase de la vida humana en terra i que trau la poetessa de Monistrol de Calders són de l’acròstic “El Rei del Nadal” (p. 154), en el mateix ramell:
“Amor per la vida
en el seu voltant,
no volia la guerra
ni plors, ni espant.
Defensor del deure,
de la llibertat,
i sense fronteres
per la humanitat.
Anhel de mainada
desig dels infants,
són festes que alegren
a petits i a grans.
L’Estel que il·lumina
de dia i de nit,
i ens dóna confiança
al nostre esperit”,
Per consegüent, Rosa Rovira Sancho trau detalls que solen anar units als petits i, altrament, als Pobles matriarcalistes, com ara, 1) l’amor per la vida, 2) que no fomenten les guerres, ni les baralles, 3) la disposició a conhortar i a fer valença, 4) la unió entre deures i llibertats (les persones lliures es fan càrrec de les seues vides i no les deleguen), 5) l’interés pels altres i pel bé de la Humanitat, 6) el fet que acullen de bon cor els minyonets i 7) el somriure, tantes vegades simbolitzat en els xiquets i en l’àvia que narra una rondalla o una vivència al nét.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
