Un altre poema que plasma el capellà de Massarrojos i que, possiblement, ell l’escrigués, és “Jovens de setanta i pico de anys”, el qual figura en l’apartat “Homenaje a la vejez”, en què evoca un acte d’agraïment[1] que es féu als majors i que, “A banda d’altres intervencions meues, llisquí la següent composició, en dues parts, d’estil popular:
JÓVENS DE SETANTA I REMITJÓ D’ANYS
(1a Part. En broma)
La joventut escollida
d’este Poble laboriós,
ha fet una companyia
p’a treballs de gran esforç.
Aplanaran les Llometes,
portaran botges p’als forns,
plantaran carabassetes,
tomates i pimentons”.
Ens trobem en una època en què estan ben considerats els majors i en què, com ara, ells són els principals transmissors de la cultura tradicional i són apreciats per savis i, així, se’ls escolta.
En acabant, passa a fer esment de diferents ancians i dels seus punts forts:
“Mateu és lo President;
és un gran confitador
de taronges i llimetes,
carabasses i melons.
Modesto, amb ses dos cametes,
els farà de corredor.
Guerra és Síndic, caixer
de pedres i encenedors.
Basilio ratlla els projectes,
veu estalls i diu a tots
l’hora exacta del rellotge,
puix té vista de colom.
L’hora, dic, si toca,
puix, al del Poble, el gargoig
no el deixa tocar quarts i hores
com volen els llauradors.
Corca i Quiquet ‘el d’Eustaquio’,
com tenen tan rebé el llom,
de botges i romeros,
seran els transportadors.
Tomás anirà fent feixos
de raïls i socons;
i Felipet, que és més llesto,
anirà lligant garbons.
El Gigante és un portento
per a fer al·locucions;
per això, té lo seu puesto
amb dirigir-los sermons.
Manuel i Ramonet,
germans de sang i de cor,
Antipara i Senent
i Pepe ‘el del Corralot’,
Vicentet ‘el de Corell’
i Merexildo ‘el garbós’,
el Barraquero Vicent,
i Germán ‘de Morelló’,
Francisco, el tio Fuster,
Celidonio i altres pocs
com: de la Rutlla Vicent,
i Germán ‘el cabiscol’,
Bernat i el Barberillo.
i Formiga és… ¡¡l’últim tro!!…
d’esta traca lluminosa
carregâ de resplendors”.
Al capdavall de la composició, exposa que
“Estos són la gran reserva
d’un estel d’hòmens gloriós;
ancians que el poble festeja
en este homenatge honrós”.
En nexe amb els ancians, adduirem que, en el 2022, un psicòleg i capellà que hi havia en Alaquàs (l’Horta de València) escrigué un llibret, “Oda als majors”, i que, en u dels punts (ací traduït), posa que “El major valora molt ser escoltat, que es compte amb ell, ser apreciat. Com més integrat se’l té, major és la seua satisfacció i menor la pèrdua de factors cognitius, emocionals i mentals.
No hem d’amagar la nostra pròpia realitat i viure prescindint de qui som. Som una societat envellida i, per això, no podem construir polítiques d’actuació com si fóssem una societat jove. Si som realistes i volem ser veraços” (p. 22) i, a banda, que “La generació dels nostres majors, en la seua joventut, cuidaren dels seus pares i dels seus avis, criaren els fills” (p. 29), detall que, d’alguna manera, empiula amb el motiu del poema. En llegir les primeres línies que hem tret d’aquesta obra parroquial, per primera vegada, el 10 de febrer del 2023, evoquí ma mare, quan tu l’escoltes, malgrat que, a vegades, les seues converses siguen molt llargues.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Nota: [1] Ací plasmem la primera part del poema (pp. 366-368).
assemblea-pagesa-6f (1)