Arxiu d'etiquetes: Dani Miquel

Tres pardalets, una aguileta // Three little birds, a little eagle

General, , ,

Tres pardalets, una aguileta

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Tres pardalets, una aguileta,

d’eixos que van en bicicleta.

Ploreu, xiquets,

que pardalets tindreu.

Three little birds, a little eagle,

amongst those that go by bicycle.

Cry you children

and you will have birds.

 

 

La dona que canta la cançó del disc és ma mare, i és el crit d’un venedor ambulatnt que duia uns voladorets de paper en forma de pardalet. Quan jo era xicotet li deia a ma mare: “Mare, compra-me’n un”. I ella em deia: “Sí, per a pardalets estic jo”. I aquell home continuava en la cantarella… tres pardalets, una aguileta, d’eixos que van en bicicleta…

The woman who sings the song in the disc is my mother, and is the shout of a peddler that went with some little flying of paper in the shape of a little bird. When I was a child I said to my mother: “Mother, buy me one [bird].” And she said to me: “Yes!, I’m not ready to do it “. And that man continued in the accent… “three little birds, a little eagle, amongst those that go by bicycle…”.

 

Font: Cançó del disc Musiqueries, de Dani Miquel, corresponent a 25. Tres pardalets, una aguileta.

El sereno // The “loudless”

General, , ,

El sereno

La coneguda cançó del sereno amb noves estrofes: / The Valencian known song of the “sereno”  [clear sky, loudless sky] with new stanzas:

 

* Sereno!, la una i mitja!…

El sereno ha mort un gos, se l’ha endut a l’hospital,

les xiquetes de costura se l’han fet amb oli i sal.

El sereno i la serena se n’anares a pescar

i tragueren dos anguiles, en el fondo de la mar.

… les dos i plovent!

The loudless!, half-past one!…

The sereno has died a dog, and he took it to the hospital,

the girls of needle-work have eaten it with salad and oil.

The loudless and his wife went to catch,

and got two eels in the low of the sea.

… two o’clock and raining!

 

 

* El sereno ha mort un gos, que li deien sagristà,

i a la una de la nit s’ha menjat ja tot el pa.

Sereno, la una, sereno, les dos,

sereno, no cal que tornes que em destorbes els somnis.

The loudless [= el sereno] has died a dog, named sexton,

and one o’clock at night he has already eaten all the bread.

Sereno, one o’clock, sereno, two o’clock,

loudless, it’s not precised you return, because you bother my dreams.

 

* El sereno s’ha perdut  en la font de la salut

i una iaia que passava va i es cau per un forat.

Sereno, les onze, sereno, les dotze,

sereno, acudeix al meu crit

sereno, que no vaig de buit.

The loudless was lost in the health fountain

and a grandma that walked near it… fancy! she fell in a hole.

Sereno, eleven o’clock, sereno, twelve o’clock,

loudless, attend you when I call you,

loudless, that I’m not empty.

 

* El sereno ha mort un moix i l’ha dut als Socors,

ha comprat un cèntim d’oli i un panet de dos,

per dinar, per sopar, per la nina no n’hi ha.

Uè, uè, no plores nineta, que encara n’hi ha.

The loudless has killed a cat and he took it to the “Socors” [= Aid],

he bought a cent of oil and a little bread of two cents,

to have lunch, to have dinner, but there is no for the doll.

Hey!, hey!, don’t cry you, doll, that there is now yet.

 

 

Font: Les lletres són del disc Musiqueries, de Dani Miquel, i estan en 21. El sereno.

Estornell // Starling

General, , ,

Estornell

Cançó inventada per una mare / Song made up by a mother

 

Aquesta cançó se l’ha inventada Júlia, i li la canta tots els matins al seu fill Biel mentre obri la persiana de l’habitació.

Julia made this song up, and she sings it every morning to her son Biel while she raises the blid of the bedroom.

 

Estornell, estornell,

tu ens alegres els matins.

Estornell, estornell,

amb el teu cant tan simpàtic.

Estornell, estornell,

tu estàs hivern i estiu.

Starling, starling,

you make us happy every morning.

Starling, starling,

with your such as nice song.

Starling, starling,

your are present in winter and in summer.

 

Estornell, estornell,

eres negre i lluent.

Estornell, estornell,

menges olives negres.

Estornell, estornell,

poses plomes de punky.

Starling, starling,

you are black and bright.

Starling, starling,

you eat black olives.

Starling, starling,

you put feathers of punky.

 

Font: Disc Musiqueries, de Dani Miquel, 19. Estornell.

 

 

 

 

Cançons de l’oratge // Songs of the weather

General, , , ,

Cançons de l’oratge

Cançons populars valencianes / Valencian folk songs

 

És tan important l’oratge en el nostre país, que la gent canta quan plou i quan fa sol.

The weather is so important in our country that the people sing when it is raining and when it is sunny.

 

* Ja cau aigua,

menudeta,

les campanes van al vol,

està contenta

Doloretes

perquè el nóvio

sí que la vol.

Now it is raining,

little water,

the bells are in flight,

Doloretes

is pleased

becaushe his boyfriend really

loves her.

 

* Ja plou, ja plou,

la mula i el bou.

Ja pixa l’auela,

tomaca

i ceba.

Now it is raining,  now it is raining,

the female mule and the bull.

Now the grandmother is pissing,

tomato

and onion.

 

* Sol, solet,

vine a vore’m, vine a vore’m,

sol, solet,

vine a vore’m que tinc fred.

Si tens fred, posa’t la capa,

posa’t la capa,

si tens fred,

posa’t la capa i el barret.

Sun, little sun,

come to see me, come to see me,

sun, little sun,

come to see me that I am cold.

If you are cold, put the cloak,

put the cloak,

if you are cold,

put the cloak and the hat.

 

* Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen,

plou i fa sol,

les bruixes porten dol.

It’s raining and  is sunny,

the witches are combing their hair,

it’s raining and is sunny,

the witches are in mourning. 

 

 

Font: Lletres del disc Musiqueries (Dani Miquel), corresponent al registre 22. Cançons de l’oratge.

Un senyoret de València // A little owner of Valencia

General, , ,

Un senyoret de València

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Un senyoret de València, quiquiriquí,

que volia ser molt ric, quiquiriquí,

i tenia una criada,

que mai ho havia servit, quiquiriquí.

A little owner of Valencia, quiquiriquí,

that wante d to be very rich, quiquiriquí,

and has a maid,

that never had serve, quiquiriquí.

 

La criada és cosidora, quiquiriquí,

sabia cosir molt bé, quiquiriquí,

per [a] cosir una camisa,

està tres mesos i una nit, quiquiriquí.

The maid is a seamstress, quiquiriquí,

that sews very well, quiquiriquí,

to sew a shirt,

she is three months and a night, quiquiriquí.

 

La camisa està acabada, quiquiriquí,

ja no li faltava res, quiquiriquí,

li faltaven colls i punys,

i tot estava del revés, quiquiriquí.

The shirt is finished, quiquiriquí,

there was no necessary thing to make, quiquiriquí,

it needs necks, and wrists,

and everything was back to the front, quiquiriquí.

 

Mireia m’ha cantat aquesta cançó tan original que li ha ensenyat la seua iaia Hermínia per a entretenir-la.

Mireia sang me this very original song that her grandma Herminia taught her to be amused.

 

Font: Dani Miquel, disc Musiqueries, obra 8. Un senyoret de València.

Nota: El vers que té els claudàtors, [ ], inclou la preposició a, la qual no figura en el text original.

Dalt d’un pi // Above a pine

General, , , ,

Dalt d’un pi

Cançó popular valenciana per a xiquets / Valencian folk song for children

 

Dalt d’un pi

hi havia un alficòs.

Passa un burro,

li pega un mos.

Above a pine

there was an Armenian cucumber.

A donkey passes [near the tree],

and has it to eat.

 

 

El burro té les orelles més boniques del regne animal

The donkey has the most beautiful ears of the animal kingdom.

 

Font: Dani Miquel, disc Musiqueries, obra 7. Dalt d’un pi.

 

Ametleta torradeta // Little toasted almond

General, , , ,

Ametleta torradeta

Cançó popular valenciana per a xiquets / Valencian folk song for children

 

Ametleta

torradeta,

corfa d’ou,

merda seca

per al bou,

el bou i la vaca

Little toasted

almond,

rind of egg,

dried shit

for the bull,

the bull and the cow

 

rossega l’estaca,

rossega-la bé

que ton pare ve,

amb la xica de l’apotecari

gnaw you the stake,

gnaw you well

that your father is backing,

with the young woman

of the pharmacist

 

s’ha trobat

un reliquiari,

un d’or

i un de plata,

que s’amague eixa sabata.

he has found

a locket

one is gold,

one is silver,

hide that shoe.

 

 S’asseuen tots els participants en terra, formant un rogle, i posen els peus al centre. Un canta la cançó i en cada síl·laba toca amb la mà un peu. El peu al qual li cau la darrera síl·laba es retira.

Així fins que quede l’últim, a qui li toque dirà: pull!, pull!, pull! Aleshores tots els peus tornen a eixir al mig del rogle i s’acaronen.

All the participants are sat on the ground and get the feet in the centre. One of them sings the song and in each syllable touches a foot with a hand. The foot in whose is last syllable is left.

In this way till there will be the last kid left. The kid whom will be the turn, will say: pull!, pull!, pull! Then every feet start to exit to the centre of the circle again and they caress them.

 

Font: Informació treta del disc “Musiqueries”, de Dani Miquel. És la cançó 6. Ametla torradeta.

Nota: Respecte a l’original, he decidit dividir la lletra en diferents seccions, amb la intenció de facilitar-ne la lectura en les dos llengües.

 

 

 

La princesa Ratolina // The princess Mouse

General, ,

La princesa Ratolina

Amb la participació de Dani Miquel i públic infantil / With the participation of Dani Miquel and child audience

 

Hi havia una vegada una princesa Ratolina (a vore com fan les rates… Ah!), que es volia casar… Però esta era molt espavilada: volia casar-se amb el personatge més poderós del món. Així, que va anar a l’escola i li va dir, al mestre:

— Mestre, quin és el personatge més poderós del món?

Once upon a time a princess Mousse (let me see…, how do the rats… Oh!), that wanted to be married… But she was very lively: she wanted to be married with the most powerful personage of the world. That’s why, taht she went to the school and said to the teacher:

— Teacher, what’s the most powerful personage of the world?

 

I el mestre es posà a pensar (a vore com pensen els mestres, a vore… aah! Hi ha algun mestre que pensa així, eh!)

(Riures)

I un dia que el mestre ix al carrer, mira el cel i allà, dalt del cel, va vore el…

— … sol!!!

And the teacher began to think (let me see…, how think teachers, let me see… oh! There are some teachers that think in this way, aren’t them?)

(Laughs)

And one day that the teacher went outside, looked at the sky and there, above the sky, he saw the…

— … sun!!!

 

I va dir:

— Princesa Ratolina: el personatge més poderós del món és el sol, perquè ell ho il·lumina tot i fa créixer els millors amics dels hòmens i les dones, que són els…

— …els arbres…

— Molt bé! Els gossos, no, eh!… Els arbres.

And he said:

— Princess Mouse: the most powerful personage of the world is the sun, because he lightens whole and makes to grow the best friends of the men and the women, that are the…

— … the trees…

— Very good! They are not the dogs, hey! The trees.

 

Així, que la princesa Ratolina agafà una motxilla, una cantimplora i mitja dotzena de caquis de l’Alcúdia…

(Riures del públic)

La princesa Ratolina, el sol l’ha anat a buscar. Li ha dit:

— Fill de la meua vida, (¿sabeu què li ha dit?). Jo, amb tu, em vull casar. (És bonic això, eh!)

So the princess Mouse grasped a rucksack, water bottle and a half a dozen khakis of l’Alcúdia.

(Laughs of the audience)

The sun walked to look for the princess Mouse. He said to her:

— Daughter of my life, (do you know what he said to her?) I want to be married with you. (That’s very pretty, hey!)

 

El solet que se n’alegra (ai!, veges!) però no ho pot acceptar (no?) perquè el núvol té més força (el núvol té més força?), el tapà i no pogué brillar. (Així que el núvol és més fort que tu, solet)

La princesa Ratolina, el núvol l’ha anat a buscar. Li ha dit:

— Fill de la meua vida (¿sabeu què li ha dit?), jo, amb tu, em vull casar. Mmm…

The little sun now is pleased (oh!, what do you expect!) but he can’t accept it (no?) because the cloud has more strength (has the cloud more strength?). It blocked out him and he couldn’t shine. (So the cloud is more strong than you, little sky)

The cloud has looked for the princess Mouse. She said to the cloud:

— Son of my life (do you know what she has said to him), I want to be married with you, mmm…

 

Al núvol li cau la baba i li diu tot somrient:

— Ei!, princesa! Si busques qui té la força (ei!, qui té la força?), la resposta està en el vent.

(– El vent és més fort que tu, núvol, nuvolet?… Ui.

— Sí)

La princesa Ratolina, (tretze són tretze) el vent ha anat a buscar (així). Li ha dit:

— Fill de la meua vida (ajudeu-me; què li ha dit?), jo, amb tu, em vull casar. Mmm.

The cloud dotes an tells smiling:

— Hey!, princess! If you are looking for who has the force (hey!, who has the force?), the answer is in the wind

(– Is the wind stronger than you, cloud, little cloud?… Oh!

— Yes).

The princess Mouse (stubbornly) has looked for the wind (in this way). She said to him:

— Son of my life (help me you; what has she said to him?), I wanted to be married with you, mmm.

 

El vent fa una bufanada, (fff…) de tant que se’n va alegrar (veges!). Però diu que la muntanya és forta i el fa parar.

(– Així que la muntanya és mes forta que tu!

— Sí…)

La princesa Ratolina a la muntanya anà. Li ha dit:

— Filla de la meua vida (així), jo, amb tu, em vull casar. Mmm.

The wind is gusty, (fff…) after his high joy (what do you expect?). But he said that the mountain is strong and force to stop him.

(– So… is the mountain stronger that you?

— Yes)

The princess Mouse went to the mountain. She told it:

— Daughter of my life, (in this way) I want to be married with you, mmm.

 

La muntanya, que tremola, (ppprrr), poc a poc es va desfent (ui!). I de tota aquella terra (¿sabeu què passà?) un ratolí va apareixent .

(– Ui! , tot això ho has fet tu, ratolí? -diu.

I el ratolí li diu:

— Sí.)

The mountain, that trembles, (ppprrr), little by little begins to be disappeared, (oh!). And from that land (do you know what happened?) a male mouse  began to appear

(– Oh, did you make all of it, mouse? -she asked.

And the mouse answered:

— Yes)

 

La princesa Ratolina (va de bo!), agafant al ratolí (fff), li ha dit:

— Fill de la meua vida (què li ha dit?),

(Públic)  — Jo…

(Dani, immediatament després del “jo” del públic) – Vas a ser el meu marit.

The princess Mouse (really!), grasping the mouse, (fff), said to him:

— Son of my life (what she said to him?)

(Audience) — I…

(Dani, at once) — You will be my husband.

 

 

Que voltes pega la vida (ah!, ja voreu…) per anar al mateix lloc (ui!). Viu, disfruta i divertix-te (això, sempre!) i no sigueu albercocs.

(Dani) — Ui!, sou albercocs, vosaltres?

(Públic) — Nooo…

Life turns around (oh!, you will see…) to go to the same place (ah!). Live you, enjoy you and amuse you (that, always!) and don’t be you daft.

(Dani) — Oh!, are you daft people?

(Audience) — Nooo…

 

Aplaudiments del públic.

Applauses of the audience.

 

Font: Podeu escoltar el vídeo en https://www.youtube.com/watch?v=KfpU_TElMRs, d’on he transcrit la lletra i amb un únic retoc, corresponent a la locució castellana erre que erre, ací substituïda per tretze són tretze.

 

 

 

Parla valencià // Speak you Valencian

General, , , , , ,

Parla valencià

Dani Miquel

 

Tots els dies a l’escola, parla valencià,

amb els teus amics i amigues,…

amb ton pare i amb ta mare,…

també amb els emigrants, parla sempre en valencià.

All days in the school, speak you Valencian,

with your friends (boys and girls), …

with your father and your mother, …

and also with the emigrants, speak you always in Valencian.

 

Dilluns, dimarts i dimecres, parla valencià,

dijous i divendres,…

dissabte i diumenge,…

i tots els mesos de l’any, parla sempre en valencià.

Monday, Tuesday and Wednesday, speak you in Valencian,

Thursday and Friday, …

Saturday and Sunday, …

and all the months of the year, speak you always in Valencian.

 

Quan viatges en tartana, parla valencià,

si has d’agafar l’autobús,…

en avió o en bicicleta,…

en el cotxe o en el tren, parla sempre en valencià.

 When you travel in a  trap, speak you Valencian,

if you must to catch the bus, …

or if you travel in a plane or in a bike, …

in the car or in the train, speak you always in Valencian.

 

La…

— Sí! Canteu ben fort!

La…

— Vinga! Tots i totes!

La…

La…

— Yes! Sing you very intense!

La…

— Come on everybody!

La…

 

En el forn i la farmàcia, parla valencià,

també a la carnisseria,…

en el mercat del teu poble,…

en un centre comercial, parla sempre en valencià.

In the oven and the chemist’s, speak you in Valencian,

also in the butcher’s, …

in the market of your village, …

in a shopping centre, speak you always in Valencian.

 

Si et para la policia, parla valencià,

també la guàrdia civil,…

si et posen una denúncia,…

i ho reclames per escrit, parla sempre en valencià.

If the police stops you, speak you Valencian,

or the Civil Guard [ = Guardia Civil, in Spanish], …

if they reported you, …

and you complain it in writing, speak you always in Valencian.

 

Quan viatges a Anglaterra, parla en valencià?,

si vas a Alemanya o França, parla en valencià?,

quan viatges a la lluna, parla valencià?

si viatges al Japó (allí ningú t’entendrà).

When you travel to England, speak you in Valencian?,

if you go to German or to France, speak you in Valencian?,

when you travel to the moon, speak you Valencian?

if you travel to Japan (nobody will understand you!)

 

— No?

— Que no!

La…

— El parlarem ací!!!

La…

— Uh!!!

La…

— No?

— No!

La…

— We will speak it here!

La…

— Oh!!!

La…

 

Si veus a la Bolanguera, parla valencià,

si et trobes amb Cigronet,…

a Pinotxo o a Mafalda,…

si veus a Mig Pollastret, parla sempre en valencià.

If you see the Bolanguera, speak you Valencian,

if you run into Cigronet [ = Little Chickpea],…

Pinoccio or Mafalda, …

if you see Mig Pollastret [Middle Little Chicken],  speak you always Valencian.

 

Quan et cregues un pirata, parla valencià,

si et trobes un tresor,…

quan viatges en un núvol,…

deixa la il·lusió volar, parla sempre valencià.

When you believe a pirate, speak you Valencian,

if you find a treasure, …

when you travel on a cloud, …

let illusion fly, speak you always Valencian.

 

Ara sí que va de bo, parla valencià,

ara sí que és el moment,…

d’estimar la nostra llengua,…

Now we really are beginning, speak you Valencian,

now is the moment, of course!, …

to value our language, …

 

que s’escolte pels carrers, parla sempre valencià.

so that it can be listened in the streets, speak you always Valencian.

 

— Tots en peu! Uh!

La…

— Ben fort! La… Uh!!!

La…

— Uh! 

— Everybody on footing! Oh!

La…

— Very intense!

La…

— Oh!!!

La…

— Oh!

 

 

Font: He tractat de reflectir l’espontaneïtat de Dani Miquel i els seus companys en l’acte que podeu escoltar en el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=2GJWx48_EGU.

N’he trobat un altre, amb versió parcial, el qual té unes entrades molt gracioses d’u dels espectadors, qui es trenca a riure: http://musicaenlanostrallengua.blogspot.com.es/2014/09/parla-valencia-dani-miquel.html.

 

Nota: Sobre l’escriptura, he decidit posar punts suspensius per a indicar que cal repetir les paraules del final del vers anterior (parla valencià o, en la versió en anglés, speak you Valencian) i només he triat canviar-ho en el fragment que, si veiem el primer vídeo, trobarem que figura amb canvis lleugers que crec interessant reflectir en la lletra que ací teniu.

Dani Miquel és, entre altres coses, un cantautor o, com es definix ell, un cantacançons, natural de l’Alcúdia.

 

 

 

 

 

 

La xata merenguera // The dear meringue’s woman

General, , , , ,

La xata merenguera

Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song

Recopilació i explicació: / Compilation and explanation: Dani Miquel 

 

La xata merenguera (vuit, nou, deu)

com que és tan fina (trico, trico, trau),

com que és tan fina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

The dear meringue’s woman (eight, nine, ten),

as she is very refined (trico, trico, trau),

as she is very refined (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Es pinta els colorets (vuit, nou, deu)

amb plastilina (trico, trico, trau),

amb plastilina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

She makes the rouges up (eight, nine, ten),

with plasticine (trico, trico, trau),

with plasticine (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Sa mare li cridava (vuit, nou, deu)

renta’t la cara (trico, trico, trau),

renta’t la cara (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

Her mother called her (eight, nine, ten),

wash you the face (trico, trico, trau),

wash you the face (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó)

 

que ara vindrà Joanet (vuit, nou, deu)

a festejar-te (trico, trico, trau),

a festejar-te (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 that Joanet will arrive (eight, nine, ten)

to court you (trico, trico, trau),

to court you (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Joanet ja ha vingut (vuit, nou, deu)

i m’ha donat un bes (trico, trico, trau)

i m’ha donat un bes (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

Joanet has arrived (eight, nine, ten)

and he has kissed me (trico, trico, trau),

and he has kissed me (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

I m’ha deixat la cara (vuit, nou, deu)

com una ensaïmada (trico, trico, trau),

com una ensaïmada (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

And he left my face (eight, nine, ten)

as a spiral-shaped bun (trico, trico, trau),

as a spiral-shaped bun (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

L’alcalde d’este poble (vuit, nou, deu)

té una burra (trico, trico, trau),

té una burra (lairó, lairó, vestida amb camisó, lairó). 

The major of this village (eight, nine, ten)

has a female donkey (trico, trico, trau),

has a female donkey (lairó, lairó, dressed with nightdress, lairó).

 

Que menja les garrofes (vuit, nou, deu)

amb coca fina (trico, trico, trau),

amb coca fina (lairó, lairó, tomaca i pimentó, lairó).

That eats the carobs (eight, nine, ten)

with fine flat cock (trico, trico, trau),

with fine flat cock (lairó, lairó, tomato and pepper, lairó).

 

 

Dos files paral·leles i dos xiquets corren pel mig en sentit contrari u de l’altre i canten tots fent palmes. Quan acaba la cançó, on s’han quedat trauen eixos dos i continuen.

Els que paguen, van amb els braços arquejats… de cistella.

Two parallel lines and two kids running in the way (but in their opposite direction) and singing and clapping their hands. When the song is finished, the two kids that were running, stop and pull out two other kids… and all the group continue.

The kids that pay, will go with the arched arms… as a basket.

 

Font: Podeu escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=feVOSyn7Zjo. Que la disfruteu, durant la Pasqua… i quan vullgueu ensenyar-la o, simplement, cantar-la.