Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Cantem la cançó
de la bona vida.
El tio Pepet
té una gallina
que menja mosquits
quan trona de nit
i posa els ous,
tots, a colorins.
We sing the song
of the life of Riley.
The uncle Pepet
has a hen
that eats mosquitoes
when thunders on the night
and lays the eggs,
all of them, with colours.
Font: Podeu accedir a un cantoral popular de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=62. Teniu lletra i música.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Vull cantar i cantar
com canta la xitxarra,
vora un camp de cotó
i la mar Mediterrània.
I want to sing and to sing
as the cicada sings,
near a field of cotton
and the Mediterranean.
Que bonico és somiar
una nit, mitja hora,
que en este món de guerres
s’ha firmat la pau,
i canta orgullosa la xitxarra.
How nice it is to dream
a night, half-past an hour,
that the peace has signed
in this world of wars,
and that the cicada is singing with pride.
Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=268.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Un senyoret de València, quiquiriquí,
que volia ser molt ric, quiquiriquí,
i tenia una criada,
que mai ho havia servit, quiquiriquí.
A little owner of Valencia, quiquiriquí,
that wante d to be very rich, quiquiriquí,
and has a maid,
that never had serve, quiquiriquí.
La criada és cosidora, quiquiriquí,
sabia cosir molt bé, quiquiriquí,
per [a] cosir una camisa,
està tres mesos i una nit, quiquiriquí.
The maid is a seamstress, quiquiriquí,
that sews very well, quiquiriquí,
to sew a shirt,
she is three months and a night, quiquiriquí.
La camisa està acabada, quiquiriquí,
ja no li faltava res, quiquiriquí,
li faltaven colls i punys,
i tot estava del revés, quiquiriquí.
The shirt is finished, quiquiriquí,
there was no necessary thing to make, quiquiriquí,
it needs necks, and wrists,
and everything was back to the front, quiquiriquí.
Mireia m’ha cantat aquesta cançó tan original que li ha ensenyat la seua iaia Hermínia per a entretenir-la.
Mireia sang me this very original song that her grandma Herminia taught her to be amused.
Font: Dani Miquel, disc Musiqueries, obra 8. Un senyoret de València.
Nota: El vers que té els claudàtors, [ ], inclou la preposició a, la qual no figura en el text original.
Cançó popular valenciana per a xiquets / Valencian folk song for children
Dalt d’un pi
hi havia un alficòs.
Passa un burro,
li pega un mos.
Above a pine
there was an Armenian cucumber.
A donkey passes [near the tree],
and has it to eat.
El burro té les orelles més boniques del regne animal
The donkey has the most beautiful ears of the animal kingdom.
Font: Dani Miquel, disc Musiqueries, obra 7. Dalt d’un pi.
Cançó popular valenciana per a xiquets / Valencian folk song for children
Ametleta
torradeta,
corfa d’ou,
merda seca
per al bou,
el bou i la vaca
Little toasted
almond,
rind of egg,
dried shit
for the bull,
the bull and the cow
rossega l’estaca,
rossega-la bé
que ton pare ve,
amb la xica de l’apotecari
gnaw you the stake,
gnaw you well
that your father is backing,
with the young woman
of the pharmacist
s’ha trobat
un reliquiari,
un d’or
i un de plata,
que s’amague eixa sabata.
he has found
a locket
one is gold,
one is silver,
hide that shoe.
S’asseuen tots els participants en terra, formant un rogle, i posen els peus al centre. Un canta la cançó i en cada síl·laba toca amb la mà un peu. El peu al qual li cau la darrera síl·laba es retira.
Així fins que quede l’últim, a qui li toque dirà: pull!, pull!, pull! Aleshores tots els peus tornen a eixir al mig del rogle i s’acaronen.
All the participants are sat on the ground and get the feet in the centre. One of them sings the song and in each syllable touches a foot with a hand. The foot in whose is last syllable is left.
In this way till there will be the last kid left. The kid whom will be the turn, will say: pull!, pull!, pull! Then every feet start to exit to the centre of the circle again and they caress them.
Font: Informació treta del disc “Musiqueries”, de Dani Miquel. És la cançó 6. Ametla torradeta.
Nota: Respecte a l’original, he decidit dividir la lletra en diferents seccions, amb la intenció de facilitar-ne la lectura en les dos llengües.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ací n’hi ha una quadrilla
que ho tenen tot decidit:
dos duros costa la broma,
puro i paloma
tot incluït.
Here there is a gang
that have decided what they want.
Two duros costs the joke,
including
cigar and parasol mushroom.
Ai, tio Pelu, tio Peluca,
toca la cuca,
en el replanell.
Lola “la Petxugona”
té més mamelles
que la Sarita Montiel.
Para pam, pam, pam.
Oh!, uncle Pelu, uncle Peluca,
touch you the dear,
in the landing.
Lola “the Busty”
has more breasts
than Sara Montiel.
Para pam, pam, pam.
Hi havien quatre xavales
que en tota Espanya
no tenen comparació:
dos rúbies i dos morenes,
¿quina de totes era la millor?
There were four feminine kids
that have no comparison
in all Spain:
two blond and two dark ones.
which was the best one?
Ai!, qui poguera
tocar eixa davantera!
Si a la llotja tens que anar,
passaràs la nit baix la figuera.
Oh!, if only one could
touch that forward!…
If you must go to the fish market,
you will have a sleep… under the fig tree.
Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=473.
Nota: He tractat de respectar l’original tret a partir de la font, de la Universitat d’Alacant, i voreu en cursiva paraules com incluït (inclòs), rúbies (rosses) -fins i tot tenim el cognom ros-, tens que (has de, cal que…), baix (sota).
He fet altres canvis respecte a l’original perquè permetien l’harmonia musical i, fins i tot, perquè podien concordar amb vocabulari valencià genuí (davant > davantera, en lloc de delantera, com escoltem en el registre oral).
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
A Cocentaina
sempre regna l’alegria.
A Cocentaina
sempre regna el bon humor.
No canviarem
de caràcter ningun dia
mas que vinga l’aviació.
Per això les xiques guapes,
quan se’n van a dormir,
es deixen la porta oberta
per si algú de vosaltres vol eixir.
In Cocentaina
joy always reigns.
In Cocentaina
good mood always rules.
We won’t change the character any day
even if the aviation would come.
That’s why the pretty girlfriends
leave the door opened,
when they go to sleep,
in case someone of you would want go outside.
Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=452.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
En Benidorm, xiques guapes;
en Altea, mariners;
en la Nucia, tramussos,
i en Callosa, espardenyers.
In Benidors, pretty girls;
in Altea, sailors;
in la Nucia, lupins,
and in Callosa, espadrile makers.
Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=60.
Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song
Recopilació i explicació: / Compilation and explanation: Dani Miquel
La xata merenguera (vuit, nou, deu)
com que és tan fina (trico, trico, trau),
com que és tan fina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
The dear meringue’s woman (eight, nine, ten),
as she is very refined (trico, trico, trau),
as she is very refined (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
Es pinta els colorets (vuit, nou, deu)
amb plastilina (trico, trico, trau),
amb plastilina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
She makes the rouges up (eight, nine, ten),
with plasticine (trico, trico, trau),
with plasticine (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
Sa mare li cridava (vuit, nou, deu)
renta’t la cara (trico, trico, trau),
renta’t la cara (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
Her mother called her (eight, nine, ten),
wash you the face (trico, trico, trau),
wash you the face (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó)
que ara vindrà Joanet (vuit, nou, deu)
a festejar-te (trico, trico, trau),
a festejar-te (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
that Joanet will arrive (eight, nine, ten)
to court you (trico, trico, trau),
to court you (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
Joanet ja ha vingut (vuit, nou, deu)
i m’ha donat un bes (trico, trico, trau)
i m’ha donat un bes (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
Joanet has arrived (eight, nine, ten)
and he has kissed me (trico, trico, trau),
and he has kissed me (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
I m’ha deixat la cara (vuit, nou, deu)
com una ensaïmada (trico, trico, trau),
com una ensaïmada (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
And he left my face (eight, nine, ten)
as a spiral-shaped bun (trico, trico, trau),
as a spiral-shaped bun (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).
L’alcalde d’este poble (vuit, nou, deu)
té una burra (trico, trico, trau),
té una burra (lairó, lairó, vestida amb camisó, lairó).
The major of this village (eight, nine, ten)
has a female donkey (trico, trico, trau),
has a female donkey (lairó, lairó, dressed with nightdress, lairó).
Que menja les garrofes (vuit, nou, deu)
amb coca fina (trico, trico, trau),
amb coca fina (lairó, lairó, tomaca i pimentó, lairó).
That eats the carobs (eight, nine, ten)
with fine flat cock (trico, trico, trau),
with fine flat cock (lairó, lairó, tomato and pepper, lairó).
Dos files paral·leles i dos xiquets corren pel mig en sentit contrari u de l’altre i canten tots fent palmes. Quan acaba la cançó, on s’han quedat trauen eixos dos i continuen.
Els que paguen, van amb els braços arquejats… de cistella.
Two parallel lines and two kids running in the way (but in their opposite direction) and singing and clapping their hands. When the song is finished, the two kids that were running, stop and pull out two other kids… and all the group continue.
The kids that pay, will go with the arched arms… as a basket.
Font: Podeu escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=feVOSyn7Zjo. Que la disfruteu, durant la Pasqua… i quan vullgueu ensenyar-la o, simplement, cantar-la.
Salpassa valenciana / Valencian “salpassa”
Recopilació i explicació: / Compilation and explanation: Dani Miquel
Salpasses. Sí, sí, salpasses. Són cançons que els xiquets, acompanyats amb maces i picant en terra, van cantant l’adéu a Jesús, perquè van a crucificar-lo. Darrere d’ells, van els escolans portant cistelles per a arreplegar els donatius (que normalment són ous que donen les cases per a beneir-les). El rector escampa sal per la casa, per a beneir-la.
“Salpasses”… Yes, yes, “salpasses”. They are songs that the children, with maces and pecking on the ground, are singing their goodbye to Jesus, because He is going to be crucified. The choirboys are after the children, with baskets to put together the donations, generally eggs of the houses that will be blessed. The parson spreads salt through the house to bless it. Pay attention in this lyrics.
Fixeu-vos en esta lletra que vaig a cantar. Es diu El vicari s’ha perdut i està arreplegada al poble de Catadau:
Just listen to the song that I am going to sing you. It’s known as “The vicar got lost” and it was gathered up in the Valencian village of Catadau:
El vicari s’ha perdut
per la font de la Salut,
els xiquets se l’han trobat
amagat en un forat.
The vicar got lost
near the fountain of the Salut [= Health],
the kids have found him
hidden in a hole.
Oli de puça, oli de rei;
guarda la maça, que es trenque el martell!
— Ous ací, ous allà?
— Bastonades a l’escolà!
— Ous a l’armari?
— Bastonades al vicari!
— Ous al ponedor?
— Bastonades al rector!
Oil of the flea, oil of the king;
keep the mace, that the hammer be broken.
— Eggs here, eggs there?
— Blows with a stick to the altar boy!
— Eggs for the cupboard?
— Blows with a stick to the vicar!
— Eggs for the laying box?
— Blows with a stick to the parson!