Ací n’hi ha una quadrilla // Here there is a gang

General, , , ,

 

Ací n’hi ha una quadrilla

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Ací n’hi ha una quadrilla

que ho tenen tot decidit:

dos duros costa la broma,

puro i paloma

tot incluït.

Here there is a gang

that have decided what they want.

Two duros costs the joke,

including

cigar and parasol mushroom.

 

Ai, tio Pelu, tio Peluca,

toca la cuca,

en el replanell.

Lola “la Petxugona”

té més mamelles

que la Sarita Montiel.

Para pam, pam, pam.

Oh!, uncle Pelu, uncle Peluca,

touch you the dear,

in the landing.

Lola “the Busty”

has more breasts

than Sara Montiel.

Para pam, pam, pam.

 

Hi havien quatre xavales

que en tota Espanya

no tenen comparació:

dos rúbies i dos morenes,

¿quina de totes era la millor?

There were four feminine kids

that have no comparison

in all Spain:

two blond and two dark ones.

which was the best one? 

 

Ai!, qui poguera

tocar eixa davantera!

Si a la llotja tens que anar,

passaràs la nit baix la figuera.

Oh!, if only one could

touch that forward!…

If you must go to the fish market,

you will have a sleep… under the fig tree.

 

Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=473.

Nota: He tractat de respectar l’original tret a partir de la font, de la Universitat d’Alacant, i voreu en cursiva paraules com incluït (inclòs), rúbies (rosses) -fins i tot tenim el cognom ros-, tens que (has de, cal que…), baix (sota).

He fet altres canvis respecte a l’original perquè permetien l’harmonia musical i, fins i tot, perquè podien concordar amb vocabulari valencià genuí (davant > davantera, en lloc de delantera, com escoltem en el registre oral).

A Cocentaina // In Cocentaina

General, , ,

A Cocentaina

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

A Cocentaina

sempre regna l’alegria.

A Cocentaina

sempre regna el bon humor.

No canviarem

de caràcter ningun dia

mas que vinga l’aviació.

Per això les xiques guapes,

quan se’n van a dormir,

es deixen la porta oberta

per si algú de vosaltres vol eixir.

In Cocentaina

joy always reigns.

In Cocentaina

good mood always rules.

We won’t change the character any day

even if the aviation would come.

That’s why the pretty girlfriends

leave the door opened,

when they go to sleep,

in case someone of you would want go outside.

 

Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=452.

 

En Benidorm, xiques guapes // In Benidorm, pretty girls

General, , ,

En Benidorm, xiques guapes

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

En Benidorm, xiques guapes;

en Altea, mariners;

en la Nucia, tramussos,

i en Callosa, espardenyers.

In Benidors, pretty girls;

in Altea, sailors;

in la Nucia, lupins,

and in Callosa, espadrile makers.

 

Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=60.

La xata merenguera // The dear meringue’s woman

General, , , , ,

La xata merenguera

Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song

Recopilació i explicació: / Compilation and explanation: Dani Miquel 

 

La xata merenguera (vuit, nou, deu)

com que és tan fina (trico, trico, trau),

com que és tan fina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

The dear meringue’s woman (eight, nine, ten),

as she is very refined (trico, trico, trau),

as she is very refined (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Es pinta els colorets (vuit, nou, deu)

amb plastilina (trico, trico, trau),

amb plastilina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

She makes the rouges up (eight, nine, ten),

with plasticine (trico, trico, trau),

with plasticine (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Sa mare li cridava (vuit, nou, deu)

renta’t la cara (trico, trico, trau),

renta’t la cara (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

Her mother called her (eight, nine, ten),

wash you the face (trico, trico, trau),

wash you the face (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó)

 

que ara vindrà Joanet (vuit, nou, deu)

a festejar-te (trico, trico, trau),

a festejar-te (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 that Joanet will arrive (eight, nine, ten)

to court you (trico, trico, trau),

to court you (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Joanet ja ha vingut (vuit, nou, deu)

i m’ha donat un bes (trico, trico, trau)

i m’ha donat un bes (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

Joanet has arrived (eight, nine, ten)

and he has kissed me (trico, trico, trau),

and he has kissed me (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

I m’ha deixat la cara (vuit, nou, deu)

com una ensaïmada (trico, trico, trau),

com una ensaïmada (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

And he left my face (eight, nine, ten)

as a spiral-shaped bun (trico, trico, trau),

as a spiral-shaped bun (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

L’alcalde d’este poble (vuit, nou, deu)

té una burra (trico, trico, trau),

té una burra (lairó, lairó, vestida amb camisó, lairó). 

The major of this village (eight, nine, ten)

has a female donkey (trico, trico, trau),

has a female donkey (lairó, lairó, dressed with nightdress, lairó).

 

Que menja les garrofes (vuit, nou, deu)

amb coca fina (trico, trico, trau),

amb coca fina (lairó, lairó, tomaca i pimentó, lairó).

That eats the carobs (eight, nine, ten)

with fine flat cock (trico, trico, trau),

with fine flat cock (lairó, lairó, tomato and pepper, lairó).

 

 

Dos files paral·leles i dos xiquets corren pel mig en sentit contrari u de l’altre i canten tots fent palmes. Quan acaba la cançó, on s’han quedat trauen eixos dos i continuen.

Els que paguen, van amb els braços arquejats… de cistella.

Two parallel lines and two kids running in the way (but in their opposite direction) and singing and clapping their hands. When the song is finished, the two kids that were running, stop and pull out two other kids… and all the group continue.

The kids that pay, will go with the arched arms… as a basket.

 

Font: Podeu escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=feVOSyn7Zjo. Que la disfruteu, durant la Pasqua… i quan vullgueu ensenyar-la o, simplement, cantar-la.

El vicari s’ha perdut // The vicar got lost

General, , , , ,

El vicari s’ha perdut

Salpassa valenciana / Valencian “salpassa”

Recopilació i explicació: / Compilation and explanation: Dani Miquel

 

Salpasses. Sí, sí, salpasses. Són cançons que els xiquets, acompanyats amb maces i picant en terra, van cantant l’adéu a Jesús, perquè van a crucificar-lo. Darrere d’ells, van els escolans portant cistelles per a arreplegar els donatius (que normalment són ous que donen les cases per a beneir-les). El rector escampa sal per la casa, per a beneir-la.

“Salpasses”… Yes, yes, “salpasses”. They are songs that the children, with maces and pecking on the ground, are singing their goodbye to Jesus, because He is going to be crucified. The choirboys are after the children, with baskets to put together the donations, generally eggs of the houses that will be blessed. The parson spreads salt through the house to bless it. Pay attention in this lyrics.

 

Fixeu-vos en esta lletra que vaig a cantar. Es diu El vicari s’ha perdut i està arreplegada al poble de Catadau:

Just listen to the song that I am going to sing you. It’s known as “The vicar got lost” and it was gathered up in the Valencian village of Catadau:

 

El vicari s’ha perdut

per la font de la Salut,

els xiquets se l’han trobat

amagat en un forat.

The vicar got lost

near the fountain of the Salut [= Health],

the kids have found him

hidden in a hole.

 

Oli de puça, oli de rei;

guarda la maça, que es trenque el martell!

— Ous ací, ous allà?

— Bastonades a l’escolà!

— Ous a l’armari?

— Bastonades al vicari!

— Ous al ponedor?

— Bastonades al rector!

Oil of the flea, oil of the king;

keep the mace, that the hammer be broken.

— Eggs here, eggs there?

— Blows with a stick to the altar boy!

— Eggs for the cupboard?

— Blows with a stick to the vicar!

— Eggs for the laying box?

— Blows with a stick to the parson!

 

 

 

Cançó del dia de Glòria // Song of Glory Day (Easter song)

General, , , ,

 

 

Cançó del dia de Glòria

Salpassa valenciana / Valencian “salpassa”

Recopilació i explicació: / Compilation and explanation:  Dani Miquel

 

Salpasses de Glòria. Aquestes, a diferència de les salpasses que van els xiquets cantant la mort de Jesús, els escolans arreplegant i el rector beneint, sols van els xiquets cantant la ressurrecció i canten així:

“Salpasses”  (*) of Glory. In these “salpasses”, unlike the “Salpasses” with the kids singing the Jesus death, the choirboys gathering up and the priest blessing, the children only are singing the Resurrection like this:

(*) “Salpassa”: Salt and water song of Easter. There is no translation, at least, directly. “Salpasser” has some translations to English: aspergillum, sprinkler.

 

Ratetes, ratetes, eixiu del caixó,

que el Nostre Senyor ja ha fet la Passió.

Ratetes, ratetes, eixiu del niu,

que el Nostre Senyor ja està viu.

Ratetes, ratetes, eixiu del forat,

que el Nostre Senyor ha ressuscitat.

Little rats, little rats, come out of the case,

that Our Lord has made the Passion.

Little rats, little rats, come out of the nest,

that Our Lord now is lively.

Little rats, little rats, come out of the hole,

that Our Lord is resurrected.

 

I tots i totes ixen al carrer,  perquè ha arribat la primavera i és l’hora de volar el catxirulo i menjar la mona amb llonganissa. Carai!, quina fam m’ha entrat!

And all of them come out to the street because the spring has come, we will fly the kite and eat the “mona” (a Valencian typical Easter cake) with cold sausage (“llonganissa”, another Easter typical food)… Good heavens!, how hungry I am!

 

 

El Miquelet de la Seu // The Miquelet of “la Seu”

General, ,

 

 

El Miquelet de la Seu

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El Miquelet de la Seu,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

s’ha obert com una magrana.

S’ha obert com una magrana,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

el Miquelet de la Seu.

The Miquelet of “la Seu” [= the Cathedral of the City of Valencia],

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

is has been opened like a pomegranate.

He has been opened like a pomegranate,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

the Miquelet of “la Seu”.

 

La culpa la té l’obrer,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

que l’ha fet de mala gana.

Que l’ha fet de mala gana,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

el Miquelet de la Seu.

The blame is of the builder,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

that did it unwillingly.

He did it unwillingly,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

the Miquelet of “la Seu”.

 

Font: Esta cançó, ací cantada pel grup Carraixet, podeu escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=WDRSz0ezW3A.

 

Anècdota humorística:  Vos contaré que una vegada, quan tenia 18 o 19 anys, una mestra de valencià (potser pancatalanista), molt irritada en eixe moment, ens preguntà:

 

— Sabeu qui té la culpa de tot això? Sabeu qui té la culpa de tot això?

I jo, amb la sang freda, li responguí, com qui ho troba ben evident:

— L’obrer!

 

I ella respongué:

— Sí!, l’obrer tindrà la culpa!

 

Quasi la mitat dels alumnes érem valencianoparlants i, encara no m’acabe de creure com no em despatxà, no sols aleshores, que esclataren a riure (perquè és ben coneguda esta cançó), sinó tampoc després… Era el curs 89-90.

Baix del pont de Cullera // Under the Cullera bridge

General, , ,

 

Baix del pont de Cullera

Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song

 

Baix del pont de Cullera, leré, leré,

ballava un sapo, leré.

Sembla un tapó de bassa, leré, leré,

fent-se el beato, leré.

Under the Cullera bridge, leré, leré,

a toad was dancing, leré.

It seemed a stopper of pond, leré, leré,

acting the sanctimonious, leré.

 

Jo tinc un perolet,

jo tinc dos perolets,

jo tinc tres perolets,

jo tinc quatre perolets,

jo tinc cinc perolets,

jo tinc sis perolets,

jo tinc set,

jo tinc huit,

jo tinc nou,

jo tinc deu perolets.

I have a little cauldron,

I have two cauldrons,

I have three cauldrons,

I have four cauldrons,

I have five cauldrons,

I have six cauldrons,

I have seven,

I have eight,

I have nine,

I have ten little cauldrons.

 

Una, dos, tres,

quatre, cinc i sis,

set, huit, nou i deu.

One, two, three,

four, five and six,

seven, eight, nine and ten.

 

Allà, baix la sequioleta

ballava un pato, leré, leré…

mec, mec, mec.

¡I quines volteretes

donava el nano!, leré, leré

mec, mec, mec.

Over there, under the little irrigation channel,

a duck was dancing, leré, leré…

mec, mec, mec.

And what somersaults

did the small!, leré, leré.

mec, mec, mec

 

Tornada: Jo tinc un perolet…

Chorus: I have a little cauldron…

 

 

Font: Podeu escoltar-la per mitjà d’https://www.youtube.com/watch?v=GDo3j1ch7sQ. La canta Paco Muñoz.

Este enllaç, en el moment d’escriure esta frase, novembre del 2015, ja no està disponible, a diferència de quan el vaig escoltar i, a més, vaig traduir la lletra. Igualment, tampoc es pot escoltar en la web http://www.canpop.org de la Universitat d’Alacant. És molt graciosa, la cançó.

 

 

 

Pepe Tono

General, , ,

Pepe Tono

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Pepe Tono, cull-me pomes;

Concepción, que altes estan!.

Si les rames no s’acatxen,

pomes no se’n colliran. (2)

Pepe Tono, pick me apples;

Conception, how high they are!

If the branches don’t be crouched down,

apples won’t be picked. (2)

 

Pepe Tono, Pepe Tono, se’n va anar

a casa d’un civil

a demanar-li la filla,

cosa que fan els fadrins. (2)

Pepe Tono, Pepe Tono, left

to a house of a civilian

to ask for his daughter’s hand

(as unmarried men do).  (2)

 

I sa mare li contesta:

“Pepe Tono, no pot ser.

Que la meua filla és jove

i no té el seu menester” (2)

And her mother answered him:

“Pepe Tono, it’s impossible.

My daughter is young

and she hasn’t what she needs.” (2)

 

Tornada: Pepe Tono, cull-me pomes… (1a estrofa)

Chorus: Pepe Tono, pick me apples… (1st strophe)

 

 

Font: Si voleu escoltar la cançó, podeu anar a https://www.youtube.com/watch?v=s5pFgcfikS4, amb la veu de Lluís “el Sifoner”, natural de Pedreguer, 1945.

 

 

 

Jota de Xàtiva // Dancing of Xàtiva

General, , , , , ,

Jota de Xàtiva

Dansa popular valenciana / Valencian folk dancing

 

Dos alcaldes es barallen, (2)

per un hortet que tinc jo,

per a fer xalets de luxe

i plantar un camp de golf.

Two majors are arguing with them, (2)

over a little floodplain of me,

for building luxury detached houses

and to plant me a golf field.

 

Tranquil·leta, filleta,

no em picarà el pollastret

que la terreta dels iaios

no la vendré a un foraster.

Be calm, my daughter,

the little chicken won’t be conned me:

I won’t sell the floodplain

of my grandparents to a stranger.

 

Ma mare m’envia a escola, (2)

per a aprendre valencià;

i ara que ja sé parlar-lo,

ningú me’l deixa parlar.

My mother sends me to the school, (2)

to learn Valencian;

and now, I already can speak it…

but nobody allows me to speak it.

 

La de la panxa pela(d)a

ja no la vorem més.

S’ha fet nóvio a Mallorca

i parlen per Internet.

We never again won’t see

the woman of the bald belly.

She has a boyfriend in Majorca

and they can speak by the Internet.

 

L’ofici de canta(d)or: (2)

passar gana i tindre set.

Apague el mòbil, senyora,

i destape’m el vinet.

The job of singer: (2)

to be hungry and to be thirsty.

Put the mobile phone out, madam,

and uncork me the wine.

 

A ton pare l’han vist

en el barranc de l’assut

amb les cames obertes

i pelant un tramús. 

Some people have seen your father

in the ravine of the weir

with his legs, opened,

and peeling a lupin.

 

 

Font: Ací teniu els enllaços per a la lletra i la música. La canta Pep Botifarra. http://www.letrasyletras.com/cancion/532105/pep-gimeno-botifarra_jota-de-xativa.html. I ací, la música: https://www.youtube.com/watch?v=fMU2S05zbOI.

I també la podem sentir amb l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=p-mZ_7ZCf7k(Grup de Danses “La Baronia”, Planes)