Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Marieta, filla meua,
no tires aigua al carrer,
que li banyes la guitarra
a eixe pobre foraster.
Marieta, my daughter,
don’t knock water over the street,
because you are bathing the guitar
of that poor foreigner man.
Font: Es tracta d’una cançó arreplegada per la Universitat d’Alacant i que figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=265.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Les xiques de la Marina,
tenen la panxa pela[d]a
de pujar a les figueres
i menjar-se la clavilla[d]a.
The girls of “la Marina” [= the Marine]
have a bald belly
as a result of coming up the fig trees
and had eaten the cracked one.
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=123, en un estudi de la Universitat d’Alacant.
Notes: He escrit clavillada en lloc de clevillada, com escoltem en la cançó. Igualment, he fet ús dels claudàtors, [], per a indicar que no es pronuncia durant la versió registrada en l’estudi i, així, es respecta la música, en lloc de les formes genuïnes pelada i clavillada.
Cançó infantil popular / Children’s folk song
Les claus del cel,
Sant Pere i Sant Joan,
Sant Pere anava darrere,
amb el trico, trico, trac.
Tric, trac.
The heaven keys,
Saint Peter and Saint John.
Saint Peter went at the back
with the trico, trico, trac.
Tric, trac.
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=311, en un estudi de la Universitat d’Alacant.
Notes: Esta cançó infantil, d’esplai i molt popular en l’àmbit lingüístic, l’he oïda amb la lletra “A les claus de Déu…”. El trico, trico, trac podria correspondre’s a onomatopeies de màquines.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Les Catalinetes mengen culleretes,
els Catalinots mengen cullerots,
passen pel molí,
una coca amb oli
i un barral de vi.
Ui, vi, caraví!
The “Catalinetes” [= little Catherines] eat teaspoons,
the “Catalinots” [= little Catherines diminutive in masculine] eat ladle;
they pop into the mill,
a flat cake with oil,
and a wine carafe.
Ah!, ah!, “caraví” [= ‘face of wine’; it’s a play on words]
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=721, en un estudi de la Universitat d’Alacant.
Notes: Es tracta d’una cançó que juga molt amb les paraules i que sembla pròpia d’un joc, crec que idònia per a activitats d’esplai. En la traducció es dóna el cas que sí permet traducció “culleretes”, “cullerots” i he traduït caraví (que sembla una contracció de cara de vi) a lo que seria la seua forma amb les paraules per separat, però formant la idea cara de vi.
He oït i he cantat una variant d’esta cançó.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
La xica és guapa, leré,
no és com la lletja, leré,
ella festeja, leré,
i es vol casar.
The girls is attractive, leré,
she isn’t as the ugly one, leré,
she is couting, leré,
and she wants to get married.
Amb un xic molt guapo, leré,
de la Ribera, leré,
de la Costera, leré,
del Palomar.
With a boy very attractive, leré,
from “la Ribera” [= the Bank], leré,
from “la Costera” [= the Slope], leré,
from “el Palomar” [ al Palombar in Arabic].
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=71,en un estudi fet per la Universitat d’Alacant.
Notes: La població el Palomar (la Vall d’Albaida) té un nom que prové de l’àrab, com he citat en la traducció a l’anglés, a diferència dels altres dos noms geogràfics que apareixen, d’origen valencià i que fan referència a dos comarques: la Ribera i la Costera.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
La Vila davall de les hortes,
Finestrat damunt les penyes,
Sella damunt les revoltes.
La Vila [= La Vila Joiosa] under the floodplains,
Finestrat over the gragges,
Sella over the meanders.
Cabeçó fora meló,
Puigcampana una mangrana,
Orxeta botifarró i Sella coca esclafada.
I això menjaria jo si tinguera bona gana.
Cabeçó will be melon,
Puigcampana a pomegranate,
Orxeta sausage and Sella crushed flat coke [“coca esclafada”]
and I would eat that if I had a good hungry.
Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=29.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Jo sé una cançoneta
de fil i cotó.
Me menge la figa
i tire el peçó.
I know a little song
of thread and cotton.
I eat a fig
and I throw away the stone.
Me gite amb ma auela,
li pixe el faldó.
Me’n vaig a la platja
i me compre torró.
I sleep with my grandmother,
I pee her petticoat.
I go to the beach
and I buy torró [= a Christmas sweet].
Font: Esta cançó figura en un estudi de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=236.
Nota: He respectat les formes Me i el castellanisme “auela” (< abuela). Igualment he canviat, com en altres cançons, la forma en per la forma amb.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Jo sé una cançó
de fil i cotó.
Me’n vaig a la plaça
i compre torró.
Torró de Xixona,
torró d’alegria,
canten les campanes de Santa Maria.
I know a song
of thread and cotton.
I go to the square
and I buy torró.
Torró of Xixona,
torró of happiness
is what the Holy Mary bells are singing.
Font: És una cançó registrada en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=756, en un estudi de la Universitat d’Alacant.
The Irish Times essay / Article del The Irish Times
They discuss how Emer has strived to shrug off some of the world expectations of her as a woman, and how the world has responded. They also discuss the many slangs terms for breasts.
On gender equality: “I think a lot of people thing that equality is a gentle progression and, you know sure, it’s all changing and it’ll be fine, I’ll wait and equality will come. That is not the case… we have more equality because of campaigners and because of the tireless work of activists.”
Elles tracten sobre com Emer lluità per traure importància a algunes de les seues expectatives personals i com a dona, així com sobre responia el món. Tractaren, igualment, molt termes de l’argot sexual referent als pits de dona.
Sobre la igualtat de gènere: “Crec que moltes persones pensen que la igualtat és una evolució suau i, com que estàs segura que tot està canviant i serà magnífic, ‘Esperaré i la igualtat vindrà’. Això no és així… ja que tenim més igualtat gràcies a les persones que la defenen i gràcies a l’inesgotable esforç d’activistes.”
On body hair: “I’ve been hairy beastie for half a decade I think . I was doing a lot of work on breaking down my gender assumptions and reading a lot of theory, and I was increasingly uncomfortable with the extend to which women have to modify themselves to be considered, not even attractive, but simply normal.”
Sobre els pèls del cos: “Crec que durant mitja dècada em tenia com un insecte pelut, una persona poca-solta. Estava treballant molt per a tirar per terra els meus supòsits sobre el gènere i llegint molta teoria, la qual cosa em permeté, cada vegada més, mostrar-me inconformista amb la idea segons la qual les dones han de canviar des d’elles mateixes per a que se les tinga en compte, ni tan sols per a ser atractives, sinó, simplement, per a ser “normals”.
Font: Article traduït a partir de l’original, del diari irlandès The Irish Times. Ací teniu l’enllaç: http://www.irishtimes.com/life-and-style/people/emer-o-toole-i-m-glad-my-body-hair-can-be-read-as-a-political-statement-1.2273903.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ja te n’has anat, cap pelat;
no m’has dit adiós [= adéu], so mocós.
La sort, que tu tens poques dents;
que vas entre dos, lleganyós.
Now you have left, bald head;
you didn’t say to me “Goodbye”, you kid!
Your luck, that you haven’t many teeth;
and that you are among two people, sleep man!
Ja te n’has anat, cap pelat;
no m’has dit adiós [= adéu], so mocós.
Quan jo vull dansar, cap pelat;
que sobren xicons, so mocós.
Now you have left, bald head;
you didn’t say to me “Goodbye”, you kid!
When I want to dance, bald head;
I’ve got young men left, you kid!
Els tinc a parells, poques dents;
van de dos en dos, lleganyós.
Quan jo vull dansar, cap pelat;
em sobren xicons, so mocós.
I have many couples, not many teeth;
they go in partners, sleep man!
When I want to dance, bald head;
I’ve got young men left, you kid!
Font: Esta cançó apareix en un estudi de la Universitat d’Alacant, amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=66.