I’m forever blowing bubbles // Sempre estic bufant bombolles

I’m forever blowing bubbles

American folk song / Cançó popular nord-americana

Lyrics: / Lletra: Jaan Kenbrovin

Music: / Música: John Kellette

 

I’m dreaming dreams,

I’m scheming schemes,

I’m building castles high.

They’re born anew,

their days are few, just like a sweet butterfly;

and as the daylight is dawing,

they come again in the morning.

Estic somiant somnis,

estic planejant projectes,

estic construint castells de molta alçària.

Ells han nascut de nou,

tenen pocs dies,

tants com una papallona dolça;

i, mentres la llum del dia clareja,

ells venen, de nou, de matí.

 

I’m forever blowing bubbles,

pretty bubbles in the air.

They fly so high,

nearly reach the sky,

then, like my dreams,

they fade and die.

Sempre estic bufant bombolles,

bombolles boniques, en l’aire.

Volen tan alt,…

pròximes a arribar al cel,

que, com els meus millors somnis,

es difuminen i moren.

 

Fortune’s always hiding.

I’ve looked everywhere.

I’m forever blowing bubbles,

pretty bubbles in the air.

La fortuna, sempre fugint.

He mirat per totes parts.

Sempre estic bufant bombolles,

bombolles boniques, en l’aire.

 

When shadows creep,

when I’m asleep,

to lands of hope I stray.

Then, at daybreak,

when I awake,

my bluebird flutters away.

Quan les ombres s’arrosseguen,

quan m’adorm,

m’aparte a les terres d’esperança.

Aleshores, a l’eixida del sol,

quan em desperte,

el meu pardal blau ix volant.

 

Happiness, new, seemed so near me.

Happiness, come forth and heal me.

La felicitat, nova, semblava tan a prop de mi…

Felicitat, vine d’ara en avant i guarix-me.

 

Chorus: Fortune’s always hidding,…

Tornada: La fortuna, sempre fugint,…

 

 

Font: Per a escoltar tota la lletra que ací figura, podem anar a https://www.acousticmusicarchive.com/im-forever-blowing-bubbles-chrods-lyrics/. La sentirem amb veu de gramòfon. I per a escoltar-la i llegir-ne bona part, m’ha semblat interessant https://www.youtube.com/watch?v=H6SXi4I47Qw.

 

 

 

 

 

By the light of the silvery moon // Sota la llum de la lluna platejada

By the light of the silvery moon

American folk song / Cançó popular nord-americana

 

Place, park; scene, dark.

Silvery moon is shining through the trees.

Cast, two: me, you.

Sound of kisses floating on the breeze.

Act one, begun.

Dialog, “Where would like to spoon?”.

My cue, with you,

underneath the silvery moon.

Lloc, parc; paisatge, fosc,…

la lluna platejada brilla entre els arbres.

Motle, dos: jo, tu,

el so de besos que suren en l’airina.

Acte primer,… començat.

Diàleg: “¿On preferiries la cullerada?”.

El meu senyal,… amb tu,

sota la lluna platejada.

 

By the light of the silvery moon

I want to spoon

to my honey, I’ll croon love’s tune.

Honey moon, keep on shinning in June,

your silvery beams will bring love’s dreams.

We’ll be cudding soon

by the silvery moon.

Sota la llum de la lluna platejada

vull una cullerada

de la seua mel i cantussejaré una melodia al meu amor.

Lluna de mel,… continua brillant en juny,

els teus raigs platejats portaran somnis d’amor.

Ens abraçarem prompte

sota la lluna platejada.

 

Act two, scene new,

roses blooming all around the place.

Cast three: you, me.

Preacher with a solemn looking face.

Acte segon, escena nova.

Roses florint per tot el lloc.

Acte tercer: tu, jo

El pastor, amb una mirada solemne en la cara.

 

Choir sings, bells rings.

Preacher says, “You are wed for evermore.”

Choir sings, bell rings.

Preacher says, “You are wed for evermore.”

Act two, all through.

Every night the same encore.

El cor canta, toquen les campanes.

El pastor diu: “Esteu casats per sempre més”.

Acte segon, tot.

Cada nit el mateix bis.

 

Chorus: By the light of the silvery moon…

Tornada: Sota la llum de la lluna platejada…

 

Nota: Esta cançó es pot escoltar amb nombroses entrades d’Internet. N’he triat una que va acompanyada de la lletra:  https://www.youtube.com/watch?v=LFgz7_Wzv6g. N’hi ha una, d’una pel·lícula: https://www.youtube.com/watch?v=td7lCCO9aaQ.

Finalment, hui, 24 de desembre del 2015, vos desitge Bon Nadal i Venturós Any Nou.

 

Buffalo gals // Xiques de Buffalo

Buffalo gals

American folk song / Cançó popular nord-americana

 

Buffalo gals, won’t you come out tonight?,

come out tonight?, come out tonight?

Buffalo gals, won’t you come out tonight?

and dance by the light of the moon.

Xiques de Buffalo, ¿no eixiu esta nit?,

¿no eixiu esta nit?, ¿no eixiu esta nit?

Xiques de Buffalo, ¿no eixiu esta nit

a ballar tots sota la llum de la lluna?

 

As I was walking down the street,

down the street, down the street,

a pretty little gal I chanced to meet…

Oh!, she was fair to view.

Mentres passejava  carrer avall,

carrer avall, carrer avall,

tinguí la sort de conèixer a una joveneta ben guapa…

Ostres!, ¡mira que estava guapa!

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

She was the prettiest gal I’ve seen in my life,

in my life, in my life,

and I wished to the Lord she’d be my wife:

then we would part no more.

Era la xicona més guapa que mai havia vist en ma vida,

en ma vida, en ma vida,

i li vaig prometre al Senyor que ella seria la meua dona

i que no ens separaríem mai.

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

Oh!, yes, dear boy, I’m coming out tonight,

coming out tonight, coming out tonight.

Oh!, yes, dear boy, I’m coming out tonight

and we’ll dance by the light of the moon.

Oh!, sí, amic meu, eixiré esta nit,

eixiré esta nit, eixiré esta nit.

Oh!, sí, amic meu, eixiré esta nit

i ballarem sota la llum de la lluna.

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

I danced with that gal with a hole in her stocking

and her heel kept a-rockin’ and her toe kept a-knockin’.

I danced with that gal with a hole in her stocking

and we danced by the light of the moon.

Vaig ballar amb esta xicona, qui tenia un forat en la calça,

que es movia amb el taló i que colpejava amb el dit del peu.

Vaig ballar amb esta xicona, qui tenia un forat en la calça,

i ballàrem sota la llum de la lluna.

 

Chorus: Buffalo gals…

Tornada: Xiques de Buffalo…

 

Font: La lletra i la música d’origen estan en http://www.balladofamerica.com/music/indexes/songs/buffalogal/. He fet alguns canvis lleugers per a la correcció i per a facilitar la lectura.

The Scientific World of the Crown of Aragon under James I // El món de la ciència, en la Corona d’Aragó, sota el regnat de Jaume I

The scientific world of the Crown of Aragon under James I

By / Per Joan Vernet

 

This article seeks to provide a general overview of the cultural landscape during the reign of James I, with a particular focus on science. The term “science” will form these purposes be taken to refer to the wide range of disciplines that are studied today in faculties of science, veterinary science, pharmacology and medicine. Science in the 13th century stemmed –at least for the most part– either directly or indirectly from Arab sources. It was shaped in accordance with the particular philosophical and theological ideology of its proponents, who were essentially split into two main groups: the Averroists and the anti-Averroists. Both groups enjoyed support from across the religious spectrum in the Crown of Aragon territories; in other words, from Christians, Jews and Muslims. For the purposes of this article, it will be necessary to grapple with certain philosophical and theological issues that may, at first glance, seem unrelated to the subject in question.

Este article tracta de proporcionar una visió general de l’ambient cultural durant el regnat de Jaume I, amb un enfocament particular de la ciència. El terme “ciència” es prendrà, per a estes finalitats, per a fer referència a l’àmplia gamma de disciplines que, a hores d’ara, s’estudien en les facultats de ciència, com ara, ciències veterinàries, farmacologia i medicina. La ciència, en el segle XIII, s’aturà directament o indirectament (almenys, de manera majoritària), en les fonts en àrab i es va forjar d’acord amb la línia de pensament filosòfica i teològica dels seus defensors, els quals es dividien, bàsicament, en dos grups: els partidaris d’Averrois i els detractors d’Averrois.  El suport a ambdós grups estigué present en tots els corrents religiosos de la Corona d’Aragó, això és, en el cristià, en el jueu i en el musulmà. Per a l’objectiu d’este article, caldrà esforçar-nos per a resoldre determinats assumptes filosòfics i teològics que, a primera vista, podrien semblar un poc fora de context respecte al tema en qüestió.

 

The sources and reference works available to us as researchers in this field — that of the Christian and Muslim world in the 13th century’s Crown of Aragon — are relatively few and far between. Much the same could have been said of Castilian science if it had not been for Alfonso the Wise, who spearheaded the creation of the immense Libros del saber de astronomía (“Books on Astronomy Knowledge”) compendium.

Les font i els treballs de referència que tenim disponibles, com a investigadors d’este camp, pel que fa al món cristià i musulmà en la Corona d’Aragó, són relativament escassos. Una cosa semblant podríem dir de la ciència en Castella, si no haguera sigut per Alfons el Savi, qui feu de punta de llança de la creació de l’immens compendi Libros del saber de astronomía (‘Llibres del saber d’astronomia’).

 

We can probably accept as a given the fact that 13th-century Christian science was a pale imitation of its Muslim counterpart. In so saying, I am in no way courting controversy. Indeed, this assertion is actually one of the few areas of agreement over the last 100 years of debate about Spanish science –both Menéndez y Pelayo and Echegaray accepted this to be the case, as have all those who have followed. Consequently, 13th-century Christian academics had two cultural languages: Latin for philosophical and theological concerns and Arabic when dealing with scientific issues. Jewish thinkers used Hebrew and Arabic, and Spanish Muslim scholars, simply Arabic –in spite of the fact that interest in Latin writings or those by Christian authors was notable during this period. This final point is evidenced, for example, by Ibn Said al-Maghribi’s remarks about Kitáb al Anivá (“The Calendar of Cordoba”), penned these centuries earlier by Recemundo and Arib ben Said, in the appendix that he wrote to Ibm Hazm’s Risala fi fald al-Andalus (“Praise Epistle to al-Andalus”).

Probablement puguem acceptar el fet que la ciència, en el món cristià del segle XIII, fou una imitació clara de la seua veïna, la musulmana. Respecte a lo que es diu, de cap manera vull entrar en cap polèmica. En realitat, amb esta afirmació, estem davant d’u dels pocs punts d’acord clar des de l’inici del debat dels darrers cent anys sobre la ciència espanyola, ja que tant Menéndez y Pelayo com Echegaray acceptaven que eixe era el cas, com també ho han fet els investigadors posteriors. Per tant, els acadèmics cristians del segle XIII tenien dos llengües per a temes en escrits de cultura: el llatí, per a qüestions de filosofia i de teologia; i l’àrab, quan tractaven aspectes científics. Els pensadors jueus empraven l’hebreu i l’àrab, mentres que els erudits hispano-musulmans, només feien ús de l’àrab, a pesar que fou notable el seu interés pels escrits en llatí o pels que havien elaborat  autors cristians d’este període. Este últim punt es manifesta, per exemple, quan Ibn Saïd al-Maghribí (*) comenta sobre Ki tab al-Aniva (“El calendari de Còrdova”), escrit abans d’eixe segle per Recemon (també conegut per Rabi Ibn Zaid) i Arib Ben Saïd, en l’apèndix que va escriure en la Risala fi fadi al-Andalus (“Epístola en elogi d’Al-Andalus”) d’Ibn Hazm. 

 

 

Font: La versió original figura en http://www.medievalists.net/2013/03/03/the-scientific-world-of-the-crown-of-aragon-under-james-i/, una web d’estudis medievalistes. També l’he pogut trobar, però completa, en pdf, en http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/9/q9_099.pdf. Es tracta d’un article que aparegué en Quaderns de la Mediterrània (vol. 9, 2009).

 

Notes:  Hi ha informació sobre Ibn Saïd al-Maghribí (1213-1286), Rabi Ibn Saïd (del segle X, en altres versions, Rabi Ibn Zaid, més conegut com Recemon), en fonts diverses d’Internet, com ara, en la web Wikipèdia (en anglés i català), com també sobre Arib Ben Saïd (918-980), en http://espanaysuhistoria-garrot.blogspot.com/2012/09/la-medicina-en-el-al-andalus-ii.html. Quant a Ibn Hazm (994-1064), podem anar a Wikipèdia (en anglés i en català, sobretot a l’anglesa, molt més extensa). Els quatre són persones polifacètiques o destacades del món andalusí. M’ha agradat descobrir una part més de la història, igualment interessant.

 

 

 

 

 

Ramon Llull, an important writer from Mallorca // Ramon Llull, un escriptor important i mallorquí (*)

Ramon Llull, an important writer from Mallorca (*)

 

(…) Ramon Llull was an important writer from Mallorca, who is credited with writing the first major work of Catalan literature. Furthermore, he was one of the greatest thinkers and writers of the Middle-Ages in Europe and North-Africa. Catalonia’s institute for culture and language promotion abroad is named after him.

(…) Ramon Llull fou un important escriptor mallorquí, a qui se li atribuïx l’honor d’haver escrit l’obra més extensa de la literatura catalana. A més, fou u dels pensadors i dels escriptors més destacats de l’Edat Mitjana, tant d’Europa, com del nord d’Àfrica. L’institut català per a la promoció, en l’estranger, de la llengua i de la cultura porta, per eixe motiu, el seu nom.

 

Ramon Llull, also known as Raimundus Lullus, was an important Mallorcan writer, a philosopher, poet and theologian who lived in the 13th century. He is seen as the first important Catalan writer. He was the first European academic who mainly used Catalan instead of Latin and is credited with writing the first major work of Catalan literature, his romantic novel ‘Blanquerna’. Moreover, ‘Blanquerna’ can also be seen as the first European novel.

Ramon Llull, també conegut com Raimundus Lullus, fou un escriptor, filòsof, poeta i teòleg important, de Ciutat de Mallorca, que visqué en el segle XIII (*). Se’l considera el primer escriptor destacat en català. Fou un intel·lectual europeu que emprà, sobretot, el català, en lloc del llatí, i a qui se li atribuïx la creació de l’obra més extensa de la literatura catalana, la seua novel·la romàntica Blanquerna, la qual, a més, també es pot considerar la primera novel·la d’Europa.

 

Font: El text complet figura en http://www.catalannewsagency.com/culture/item/700th-anniversary-of-ramon-llull-s-death-to-be-commemorated-in-2015. El títol figura amb (*) per a indicar que no és l’original.

Notes: Ramon Llull també va viure en el segle XIV (Ciutat de Palma, 1232 – Tunis, 1316) i el nom de l’institut de Catalunya que porta el seu nom és Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat).

 

 

Curial and Guelfa. A classic of the Crown of Aragon // Curial e Güelfa. Un clàssic de la Corona d’Aragó

Curial and Guelfa

A classic of the Crown of Aragon

Translated into English by / Traduït a l’anglés per Max Wheeler

With an introduction of / Amb introducció d’Antoni Ferrando

 

Among 15th-century literature in the Romance languages, Curial and Guelfa is one of the most successful romances of chivalry. It is a veritable jewel of late medieval European literature and of narrative in the Crown of Aragon in particular. Curial share a range of features  –realism, humanity, believable deeds of chivalry, historical background, allusions to everyday life, elements of humour and parody, variation between literary and popular language — with contemporary French chivalric narratives, and with the Valencian Joanot Martorell’s Tirant lo Blanc.

Entre la literatura del segle XV en llengües romàniques, Curial e Güelfa destaca com u dels llibres més populars dins de les novel·les de cavalleria. Es tracta d’una vertadera joia de la literatura  i de la narrativa europea de final de l’època medieval i, en concret, de la narrativa dins de la Corona d’Aragó. Curial e Güelfa acull una gamma de trets (realisme, humanitat, accions de cavalleria creïbles, fons històric, al·lusions a la vida diària, elements d’humor i paròdia, alternança entre el llenguatge literari i el popular) també presents en narracions coetànies de les novel·les de cavalleria franceses i del Tirant lo Blanc del valencià Joanot Martorell.

 

In this company, however, Curial stands out for the predominance in it of the sentimental component, for a significant incidence of learned elements from Greek and Latin classical culture and from the early fathers of Christian church, and for its striking styllistic elegance. These learned elements are an indication of fresh humanistic blowing from Italy. In this  way the novel unites several cultural currents that converge in western Romance narrative at the end of the Middle Ages and the beginning of the Renaissance.

En eixa empresa, tanmateix, l’obra Curial e Güelfa destaca pel predomini del component sentimental, per la presència freqüent d’elements apresos de la cultura clàssica grega i de la llatina i dels primers pares de l’Església, així com per la seua impressionant elegància estilística. Estos elements incorporats són un senyal dels vents juvenils i humanistes que bufaven des d’Itàlia. En eixe sentit, la novel·la unix corrents culturals diferents que convergixen en la narrativa occidental relacionada amb les llengües romàniques a la darreria de l’Edat Mitjana i al principi del Renaixement.

 

This translation into English, by Max W. Wheeler, is based upon the 2008 edition by Antoni Ferrando.

Esta traducció a l’anglés, a cura de Max W. Wheeler, es basa en l’edició d’Antoni Ferrando, del 2008.

 

Font: Este escrit està traduït a partir de la informació que figura en https://beta.benjamins.com/#catalog/books/ivitra.2/main.

 

Arnaldus de Villanova (ca. 1240-1311) and the School of Salerno // Arnau de Vilanova (1240?-1311) i l’Escola de Salern

Arnaldus de Villanova (ca. 1240-1311) and the School of Salerno

 

1.De conservanda bona valetudine, opusculum Scholae Salernitanae… Francofurti: Apud Christianum Egenolphum, 1554.

 1.De conservanda bona valetudine, opusculum Scholae Salernitanae… Francofurti: Apud Christianum Egenolphum, 1554.

 

Arnaldus de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Frontispiece. Here is a marvelous portrayal of a hospital. Patients eat an rest, while some workers share a meal and others engage in domestic tasks. Note the leaf was printed in two colors. The edges of all leaves were red-tipped as well. This book was likely rebound in the twentieth century in vellum taken from an old manuscrit with musical notes on it.

Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern. De conservanda bona valetudine… Frontispici. Ací tenim una representació de l’hospital. Els pacients mengen i reposen mentres alguns treballadors compartixen un menjar i altres fan faenes domèstiques. Nota: La pàgina es pintà amb dos colors. Les vores de les planes també eren de punta roja. El llibre, possiblement es recuperara durant el segle XX, en paper de vitel·la, pres d’un manuscrit antic que anava acompanyat de notes musicals.

 

2. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine…

2. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine…

 

3. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Avoid large meals before bedtime.

3. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Evitar menjades fortes abans de dormir.

 

4. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Healthy food.

4. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Menjar saludable.

 

5. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… De aesculis: the leaves and nuts of a Hungarian oak or other bearing mast tree (such as horse chestnut).

5. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… De aesculis. Les fulles i les anous d’un roure hongarès o d’una altra tija d’arbre (com el castanyer d’Índies).

 

6. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… More advice about healthy food and drink.

6. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Un altre consell sobre menjars i begudes saludables.

 

A celebrated Catalan physician, Arnaldus translated Avicenna, Galen and Hippocrates into Latin. To accompany his translations, he wrote comentaries that connected thirteenth -and fourteenth- century European medical practice with its classical Greek and Arabic roots, and helped move medicine away from folk practice. Arnald devised a medical curriculum at the University of Montpellier, which became the leading center of medical education in Europe. In addition he wrote extensively on religions and alchemy, and his religious writings causes the Inquisitors to condemn him as a heretic.

Un físic català i famós, Arnau de Vilanova, va traduir al llatí a Avicenna, a Galé [de Pergam] i a Hipòcrates. Per a acompanyar les seues traduccions, escrivia comentaris que connectaven les pràctiques mèdiques de l’Europa dels segles XIII i XIV amb les arrels gregues i àrabs i que ajudaven a allunyar-se de la medicina popular. Arnau de Vilanova dissenyà un pla d’estudis mèdic  en la Universitat de Montpeller, la qual arribaria a ser el punt capdavanter de la formació mèdica en Europa. A més, va escriure àmpliament sobre la religió i l’alquímia i els seus escrits religiosos provocaren que els inquisidors el condemnaren com a heretge.

 

Of the many books attibuted to Arnald, it is often difficult to determine what he actually wrote. Arnald did write the well-known commentary for the Regimen sanitatis Salernitanum. This book of advice from the Schola Medica Salernitana, or the medical school at Salerno on living a healthy life was, based on the number of editions printed, the most popular medical book of the fifteenth century. An early English translation, written as one long poem, begins:

Entre els molts llibres atribuïts a Arnau de Vilanova, sovint no resulta fàcil determinar quins va escriure realment. Així, hauria escrit el famós estudi per al Regimen sanitatis Salernitanum. Eixe llibre de guia per a l’Schola Medica Salernitana (Escola Mèdica de Salern) sobre com portar una vida saludable, si partim del número d’edicions impreses, hauria sigut el llibre mèdic més popular del segle XV. En una de les primeres traduccions a l’anglés, podem llegir:

 

All Salerne School thus write to England’s King And for man’s Health these fit advises bring. Shun busy cares, rash angers, which displease: Light supping, little drink, do cause great ease, Rise after meate, sleep not at after noon, Urine and Nature’s need, expel them soon. Long shalt thy live, if all these will be done.

“Tota l’Escola de Salern, per tant, escriu al Rei d’Anglaterra i per a la salut dels hòmens estos consells que considera interessants tindre presents. Rebutjar les ocupacions excessives i l’erupció d’enutjament, ja que disgusten. Sopar lleuger i beure poc són molt saludables. Alçar-se després d’haver menjat carn, no dormir a primera hora de la vesprada, pixar, reservar un temps per al contacte amb la natura i soltar-ho prompte. Podràs viure molts anys, si fas tot açò.”

 

Font: És una traducció pròpia feta a partir d’un document sobre una exposició mèdica al voltant de l’aportació d’Arnau de Vilanova a la medicina, amb l’entrada http://exhibits.hsl.virginia.edu/treasures/arnaldus-de-villanova-ca- 1240- 1311-and-the-school-of-salerno/. Salern és una població italiana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I can reach my full potential // Puc arribar a desenvolupar tot el meu potencial (*)

I can reach my full potential (*)

By: / Per: Barack Obama

 

When I look back on the great teachers who shaped my life, what I remember isn’t the way they prepared me to take a standardized test. What I remember is the way they taught me to believe in myself. To be curious about the world. To take charge of my own learning so that I could reach my full potential. They inspired me to open up a window into parts of the world I’d never thought of before.

Quan mire arrere, als meus grans mestres, els que m’ajudaren a formar-me part de la meua vida, lo que recorde no és el sistema d’avaluació que empraven a partir del model estàndard d’examen, sinó el camí que m’ensenyaren per a creure en mi mateix. I també, per exemple, per a tindre curiositat pel món. I, finalment, per a fer-me càrrec del meu propi aprenentatge per tal que jo poguera arribar a desenvolupar tot el meu potencial. M’inspiraren a obrir un finestra a totes les vessants del món en què jo no havia pensat abans.

 

Font: La informació figura amb (*) perquè no està treta de cap article amb títol. Figurava en un missatge que he rebut de part de Cathrine  Gyldensted, una de les persones impulsadores del periodisme constructiu.

Per a llegir-lo complet, en l’original, en anglés, podeu anar a http://go.wh.gov/kfAj41 i llegireu tot l’escrit que diu el president dels Estats Units. També permet escoltar-lo per vídeo, però sense subtítols en anglés.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Juan Luis Vives Shows Us The Aim of Studies and The Scholar’s World // Joan Lluís Vives ens mostra els objectius dels estudis i del món educatiu

Juan Luis Vives shows us the aim of studies and the scholar’s world

By: / Per: Robert Woods

January 4, 2012 / 4 de gener del 2012

 

Juan Luis Vives (1492-1540) was part of what we now call the “humanist revival” during the Renaissance. He, among others, exalted the role of grammar and rhetoric in education. Like others before him, Vives placed a special emphasis on the usefulness of education. But by usefulness, Vives did not mean what we mean in the modern schools. Rather, he meant that education should spend time cultivating wisdom and being of service to the world at large.

Vives saw the connection between various studies, a los that has terribly crippled the modern academy. “We must study all branches of knowledge.”

Joan Lluís Vives (1492-1540) forma part, durant el Renaixement, de lo que ara diem “renovació humanista”. Ell, entre altres coses, elevà el paper de la gramàtica i de la retòrica en el món de l’educació i, com altres persones que l’havien precedit, posà un èmfasi especial en la utilitat de l’educació. Ara bé, per a Lluís Vives, el terme “utilitat” no tenia el significat que ara atorguem en el món pedagògic, en el sentit que dins de l’educació calia dedicar temps cultivant la saviesa i, a més, estar al servici de la Humanitat.

 

Additionally he said that, “the student will always be desirous of learning, and will never suppose that he has already reached the highest point of learning. Seneca has said very incisively: that many men want a taint to true learning, if they did not believe that they had already obtained to it.” This is one exemple among many, that shows that Vives wanted students to embody humility.

Igualment, ell afegia que “l’estudiant ha d’estar sempre desitjós d’aprendre i mai suposar que ja ha arribat al punt més alt de l’aprenentatge. Així, Sèneca deia, de manera molt incisiva, que els hòmens que estan viciats pel ‘vertader aprenentatge‘, són els que no se n’adonen que ja ho han assolit, que ja estan en eixe camí”. Este és un exemple més, en els escrits de Lluís Vives, en què veiem que convidava als estudiants a manifestar humilitat.

 

(…) Vives also encouraged students to remember bodily health, avoid arrogance, live the Christian faith, and recognize that wisdom is the key to all of learning and life. As a matter of fact, it can be seen in his writings that he believes that wisdom and humility are to reign supreme. “The wise man directions himself to the contemplations of that holy and divine wisdom.”

(…) A good portion of Vives writings focuses on such things [rhetoric and erudition] as riches and power as they are related to learning. He encourages all students to “first philosophize” and then become rich. He also gives quite a bit of instruction on how some seek glory with her learning contending this is not wise. He points out that fame is a shallow and fleeting motivation for education. In some of the most wonderful terms, he gives the power motivation or ultimate goal for learning. “This, then, is the fruit of all studies; this is the goal. Having acquired our knowledge, we must turn it to usefulness, and employ it for the common good.”

(…) Lluís Vives també encoratja als estudiants a recordar-se de la salut corporal, a evitar l’arrogància, a viure la fe cristiana i a reconèixer que la saviesa és la clau de tot l’aprenentatge i de la vida. En realitat, en els seus escrits podem vore que ell creia que la saviesa i la humilitat són per al regne suprem: “L’home savi és dirigix cap a la contemplació de lo que comprén la saviesa sagrada i divina”.

(…) Una bona part dels seus escrits es centren en la retòrica i en l’erudició. Igualment anima a tots els estudiants, “en primer lloc, a filosofar” i, en acabant, a fer-se rics. També els donava prou formació sobre el fet que si ells buscaven la glòria per mitjà de l’aprenentatge i l’unien a un esperit competitiu, això no els feia persones sàvies.  En alguns dels térmens més formosos, Vives considera que lo que més ha de moure l’aprenentatge és la motivació interior de l’estudiant. “Este, per tant, és el fruit de tots els estudis; este és l’objectiu. Quan adquirim el nostre coneixement, l’hem de orientar cap a la utilitat i emprar-lo per al bé comú”.

 

(…) He severely criticized those  who debades scholarship by hypocrisy. Great is the era of learning, but better is that era of true education that has deeds that complement learning is at the heart of his message for scholars. (…) When Vives provides specific instructions on teaching, he encourages the teacher to imitate Jesus in form and content. “And in teaching, what master shall we rather imitate than Christ himself who the father sent from heaven to teach the human race.” As a Christian humanist, Vives wrote most eloquently about why the learning of that times was called humanistic. In essence it is that education that makes us fully human. He recognized that all of this learning (as he described it ) has its source in God and can make us good human beings.

Lluís Vives criticava durament aquells que degradaven l’erudició a través de la hipocresia. Considerava que l’època d’aprenentatge era intensa però que ho era millor quan la vertadera educació que impartia el mestre anava acompanyada d’obres en l’aprenentatge, com a centre del seu missatge als alumnes. (…) Quan Lluís Vives proporciona instruccions específiques sobre l’ensenyament, incita al mestre a imitar l’estil de Jesucrist, pel que fa a la forma i al contingut: “En l’ensenyament, lo que el mestre farà, serà seguir les petjades del propi Crist, a qui el Pare envià del cel per a formar a l’esser humà”. Vives, com a humanista cristià, escrigué amb molta eloqüència sobre per què l’aprenenentatge de l’època s’anomenava “humanístic”. Essencialment, l’educació era lo que ens feia plenament humans. Ell reconeixia que tot lo que forma part d’este aprenentatge (com Lluís Vives el descrivia) tenia la seua font en Déu i que això podia fer-nos bones persones.

 

Font: El podem trobar en Internet amb l’enllaç http://christianhumanistmusings.blogspot.com.es/2012/01/juan-luis-vives-shows-us-aim-of-studies.html

Librarian Shares Her Love of Books with a Bike-powered Mobil Library // Una bibliotecària compartix el seu amor pels llibres amb una bicicleta que fa de biblioteca mòbil

Librarian shares her love of books with a bike-powered mobile library

By: / Per: Cat Johnson

October 5, 2015 / 5 d’octubre del 2015

 

In 2013, school librarian Alicia Tapia created Bibliobicicleta, a free, mobile library pulled by bike. Since then, Tapia and Bibliobicicleta have rolled up to San Francisco parks, farmers markets, museums, and beaches to distribute free books and help spread a love of reading.

Bibliobicicleta holds around 100 books, including selections for people of all ages, lifestyles, and interesets. It attracts atttention wherever it goes.

“Of course, kids are a little more brave to just approache the bike,” Tapial told GOOD, “but adults -if they’re not too cool- will stop and see what it’s all about.

En el 2013, una bibliotecària escolar, Alicia Tapia, creà Bibliobicicleta, una biblioteca lliure i mòbil tirada per una bicicleta. D’aleshores ençà, Tapia i Bibliobicicleta s’han presentat en parcs, mercats d’agricultors, museus i platges de San Francisco amb la intenció de distribuir llibres de manera gratuïta i d’ajudar a escampar l’amor per la lectura.

Bibliobicicleta porta, si fa no fa, 100 llibres, fins i tot, per a persones de qualsevol edat, estil de vida i interessos. Atrau l’atenció allà a on va.

“Per descomptat, els xiquets són molt més atrevits a l’hora d’acostar-se a la bici -comenta Tapia a GOOD-, però els adults (si no són massa freds) es paren un moment a vore de què va tot això”.

 

Pulling Bibliobicicleta up and down the hills of San Francisco is no easy task. It’s hard work going up hills and unsafe coming down them. Tapia recently launched a Kickstarter campaign to raise funds to by an electric bicycle tot help navigate the city streets and expand the range of Bibliobibciclteta. With three days to go, she has raised $1,500 of her $1,100 goal.

Portar la bicicleta amunt i avall, pels turons de San Francisco, no és una tasca fàcil. És dur treballar pujar cims i insegur baixar-los. Tapia, recentment, llançà una campanya, Kickstarter, per a recaptar fons per a la compra d’una bicicleta elèctrica que li permetera navegar pels carrers de la ciutat i donar a conèixer la finalitat de Bibliobicicleta. Als tres dies d’haver-la iniciada, ja n’havia recaptat 1500$… ¡en lloc dels 1100! que s’havia marcat com a objectiu.

 

Font: Esta notícia està inicialment treta de la web de Positive News amb l’enllaç http://www.shareable.net/blog/librarian-shares-her-love-of-books-with-a-bike-powered-mobile-library?utm_content=2015-06-22%2017:49:23&utm_source=Vertical Response&utm_medium=Email&utm_term=Librarian%20%shares%20her%20%love%20of%20books%20with%20a%20bike-powered%20mobile%20library&utm_campaign=Bike-Powered%20Mobile%20Library,%20New%20Freelances%20Union%20Study,%20%20Tiny%20House%20Jamboreecontent.