Arxiu d'etiquetes: medicina

Arnaldus de Villanova (ca. 1240-1311) and the School of Salerno // Arnau de Vilanova (1240?-1311) i l’Escola de Salern

Arnaldus de Villanova (ca. 1240-1311) and the School of Salerno

 

1.De conservanda bona valetudine, opusculum Scholae Salernitanae… Francofurti: Apud Christianum Egenolphum, 1554.

 1.De conservanda bona valetudine, opusculum Scholae Salernitanae… Francofurti: Apud Christianum Egenolphum, 1554.

 

Arnaldus de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Frontispiece. Here is a marvelous portrayal of a hospital. Patients eat an rest, while some workers share a meal and others engage in domestic tasks. Note the leaf was printed in two colors. The edges of all leaves were red-tipped as well. This book was likely rebound in the twentieth century in vellum taken from an old manuscrit with musical notes on it.

Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern. De conservanda bona valetudine… Frontispici. Ací tenim una representació de l’hospital. Els pacients mengen i reposen mentres alguns treballadors compartixen un menjar i altres fan faenes domèstiques. Nota: La pàgina es pintà amb dos colors. Les vores de les planes també eren de punta roja. El llibre, possiblement es recuperara durant el segle XX, en paper de vitel·la, pres d’un manuscrit antic que anava acompanyat de notes musicals.

 

2. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine…

2. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine…

 

3. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Avoid large meals before bedtime.

3. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Evitar menjades fortes abans de dormir.

 

4. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… Healthy food.

4. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Menjar saludable.

 

5. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… De aesculis: the leaves and nuts of a Hungarian oak or other bearing mast tree (such as horse chestnut).

5. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… De aesculis. Les fulles i les anous d’un roure hongarès o d’una altra tija d’arbre (com el castanyer d’Índies).

 

6. Arnaldus, de Villonova and the School of Salerno, De conservanda bona valetudine… More advice about healthy food and drink.

6. Arnau de Vilanova i l’Escola de Salern, De conservanda bona valetudine… Un altre consell sobre menjars i begudes saludables.

 

A celebrated Catalan physician, Arnaldus translated Avicenna, Galen and Hippocrates into Latin. To accompany his translations, he wrote comentaries that connected thirteenth -and fourteenth- century European medical practice with its classical Greek and Arabic roots, and helped move medicine away from folk practice. Arnald devised a medical curriculum at the University of Montpellier, which became the leading center of medical education in Europe. In addition he wrote extensively on religions and alchemy, and his religious writings causes the Inquisitors to condemn him as a heretic.

Un físic català i famós, Arnau de Vilanova, va traduir al llatí a Avicenna, a Galé [de Pergam] i a Hipòcrates. Per a acompanyar les seues traduccions, escrivia comentaris que connectaven les pràctiques mèdiques de l’Europa dels segles XIII i XIV amb les arrels gregues i àrabs i que ajudaven a allunyar-se de la medicina popular. Arnau de Vilanova dissenyà un pla d’estudis mèdic  en la Universitat de Montpeller, la qual arribaria a ser el punt capdavanter de la formació mèdica en Europa. A més, va escriure àmpliament sobre la religió i l’alquímia i els seus escrits religiosos provocaren que els inquisidors el condemnaren com a heretge.

 

Of the many books attibuted to Arnald, it is often difficult to determine what he actually wrote. Arnald did write the well-known commentary for the Regimen sanitatis Salernitanum. This book of advice from the Schola Medica Salernitana, or the medical school at Salerno on living a healthy life was, based on the number of editions printed, the most popular medical book of the fifteenth century. An early English translation, written as one long poem, begins:

Entre els molts llibres atribuïts a Arnau de Vilanova, sovint no resulta fàcil determinar quins va escriure realment. Així, hauria escrit el famós estudi per al Regimen sanitatis Salernitanum. Eixe llibre de guia per a l’Schola Medica Salernitana (Escola Mèdica de Salern) sobre com portar una vida saludable, si partim del número d’edicions impreses, hauria sigut el llibre mèdic més popular del segle XV. En una de les primeres traduccions a l’anglés, podem llegir:

 

All Salerne School thus write to England’s King And for man’s Health these fit advises bring. Shun busy cares, rash angers, which displease: Light supping, little drink, do cause great ease, Rise after meate, sleep not at after noon, Urine and Nature’s need, expel them soon. Long shalt thy live, if all these will be done.

“Tota l’Escola de Salern, per tant, escriu al Rei d’Anglaterra i per a la salut dels hòmens estos consells que considera interessants tindre presents. Rebutjar les ocupacions excessives i l’erupció d’enutjament, ja que disgusten. Sopar lleuger i beure poc són molt saludables. Alçar-se després d’haver menjat carn, no dormir a primera hora de la vesprada, pixar, reservar un temps per al contacte amb la natura i soltar-ho prompte. Podràs viure molts anys, si fas tot açò.”

 

Font: És una traducció pròpia feta a partir d’un document sobre una exposició mèdica al voltant de l’aportació d’Arnau de Vilanova a la medicina, amb l’entrada http://exhibits.hsl.virginia.edu/treasures/arnaldus-de-villanova-ca- 1240- 1311-and-the-school-of-salerno/. Salern és una població italiana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

She Had No Medical Degree or PhD But Just Won Nobel Prize for Medicine

She Had no Medical Degree or PhD But Just Won Nobel Prize for Medicine // No tenia cap títol universitari de Medicina ni de Filosofia i Lletres, però ha guanyat el Premi Nobel de Medicina

Author: Terry Turner  // Autor: Terry Turner

 

The first Chinese woman to win a Nobel Prize is being called the “three no’s” winner in her country -no Medical degree, no doctorate, and no time spent working overseas.

It would be her understanding of ancient Chinese medicine that led Tu Youyou on her unlikely path to creating a drug to fight malaria and the 2015 Nobel Prize for Medicine this week.

In the 1960s, Chinese leader Mao Zedong demanded a cure for malaria. Tu, who had only an undergraduate degree in pharmacology, was among thosesent to work on the project.

És la primera xinesa que guanya el Premi Nobel i la coneixen en la Xina com “la dels tres nos”: cap títol universitari de medicina, cap doctorat i perquè mai no ha treballat en l’estranger.

Seria el seu coneixement de l’antiga medicina xinesa lo que la portaria, a Tu Youyu, la dona guardonada, cap al seu camí, increïble, de crear un medicament contra la malària i al Premi Nobel de Medicina rebut esta setmana.

En els anys sixanta, el cap d’estat xinés, Mao Zedong, exigia un remei per a la malària i Tu, que només tenia el títol de llicenciada en farmacologia, estigué entre les persones triades per a prendre part en el projecte.

 

Six Million Saved: Malaria Cases in Africa Cut in Half 

At the time, nearly a quarter million diferent compounds had been tried worldwide to fight the disease. Nothing worked well.

Tu studied ancient texts and found the Chinese had used sweet wormwood around 400 AD. The team had no success at first, but Tu dived back into her reading adjusted the recipe, and boiled an extract of the wormwood – artemsinin in 1972.

She also volunteered to be the first human treated with the new drug.

The discovery led to a drug that battles malaria – carrying parasites.

Sis milions de persones salvades: la malaria en Àfrica es reduïx a la mitat

En aquell moment, prop d’un quart de milió de composts s’havien tractat arreu del món amb la intenció de lluitar contra la malària. Però res no anava bé.

Aleshores Tu va estudiar texts antics de la medicina xinesa i trobà que s’havia emprat donzell cap a l’any 400 dC. L’equip, al principi, no tingué cap èxit, però Tu tornà a la lectura personal, adaptà la recepta i va bullir un extracte del donzell, l’artemisina, en 1972.

També formà part de les primeres persones que voluntàriament experimentaren amb el nou medicament.

La descoberta donà lloc a un medicament que lluitaria contra la malària carregant-se els paràsits.

New vaccine virtually scratches shingles off your list of worries

At the time, Tu’s contributions were not well known. It was at the height of communist isolation in China, just before relations with the west began to thaw. Her research was anonymously in 1977 and only years later did her role become public.

Today, the drug she discovered is the understand medicine used to treat the disease and has been credited with saving milions of lives around the world.

La nova vacuna pràcticament es desfeia dels maldecaps de la seua llista de preocupacions

Aleshores, les aportacions de Tu encara no eren prou conegudes. Es trobava enmig del pes de l’aïllament de la Xina comunista, justament abans que començaren a distendre’s les relacions amb el món occidental. Així, en 1977 la seua recerca era pràcticament desconeguda i només uns anys després començà a fer-se públic el paper de la investigadora.

A hores d’ara, la medicina que va descobrir és la més emprada quan es tracta la malària i ha contribuït positivament a salvar milers de vides arreu del món.

 

World first malaria vaccine aproved – and it will be not-for-profit

The 84-year-old Tu Shared this year’s Noble Prize in Medicine with William Campbell and Satoshi Omura for their discoveries in battling diseases caused by roundworm parasites.

S’aprova la primera vacuna contra la malària en el món i sense ànim de lucre

La guanyadora del Premi Nobel de Medicina del 2015, Tu, el compartix amb William Campbell i Satoshi Omura, per les seues descobertes en la lluita contra les malalties originades pels paràsits del nematelmint.

 

 

Nota: Es tracta d’un article tret de GoodNewsNetwork i el vaig trobar en Facebook. Es penjà el 8 d’octubre del 2015. Vull afegir que, quan el vaig triar, desconeixia la polèmica que hi ha hagut i que, per a què pugueu accedir a una informació més completa, vos presente per mitjà de l’enllaç següent:  https://joseppamies.wordpress.com/2015/10/08/fraude-de-la-artemisina-para-la-malaria-y-premio-nobel-con-decadas-de-retraso/. Quan premeu l’enllaç, no voreu directament la notícia, motiu pel qual heu d’anar a “Entradas” i la trobareu.

No és la primera vegada que ocorre, malauradament, encara que, per una altra banda, podem afegir que cada volta són més les descobertes de medicina que estan patentades per l’ONU.