Prosseguint amb relats compilats en la tesi “El patrimoni rondallístic de Tàrbena” i de caire matriarcalista, també hi ha “Es bous”. Així, un matrimoni tenia set xics i la mare volia comprar-ne un altre. Llavors, els fills li diuen:
“-Nosaltres ens n’anem, si compreu xiquet. Si és un xiquet, poseu un fes a sa porta; si és una xiqueta, poseu-hi una filosa, perquè, si és així, hi entrarem.
Va ser xiqueta i ells hi varen passar” (p. 163).
Aquest passatge, com en altres narracions, exposa un detall interessant: la preferència per lo femení i per les habilitats manueals i pel pas dels dies (la filosa), en lloc de la inclinació per l’acció masculina (llaurar la terra vol dir “Tenir un home relació sexual amb una dona” i, per això, ell és qui la inicia). Altrament, més d’una volta, m’evocà la històrica decisió que es prengué en la Xina durant bona part del segle XX: donar prioritat al nin en el naixement, amb intenció de reduir l’augment de la població, amb tot lo que això implicava respecte de la figura de la xiqueta nounada.
Aquest tractament favorable a l’al·lota continua mentres ella creix: “sa xiqueta ja era grandeta i se’n a anar a berenar sa mona. Sa mare la va fer molt mudada i li va posar un floquet roget en es cabells. I ella es va enamorar d’un colomet que voletejava, però es colomet li va furtar es floquet i ella en mamprengué darrere” (p. 163).
Aquestes línies van lligades a la Pasqua: 1) el dia de Pasqua (sovint, en el primer mes de primavera) i la mona (o els dos dies vinents), 2) el costum de vestir mudada i 3) el llacet (la color vermella, en nexe amb lo eròtic) que empelta i que aporta un toc de bellesa.
Ara bé: el colomet la porta a la cova dels germans que ell tenia, o siga, “a una altra mare”.
En endinsar-se, entrem en un fragment semblant en altres rondalles: els qui hi vivien, capeixen que algú l’havia deixada ben adreçada. En aquest cas, li diuen “Aleshores, tu ets germaneta nostra! Li vàrem dir a la marque posara filosa i vàrem passar en veure que hi havia fes i ja no ens hi vàrem entrar més.
I era una xiqueta ja grandeta: devia tenir deu o dotze anys. Tu vols estar amb nosaltres?” (p. 163).
Com podem veure, el personatge femení (més gros que anteriorment) travessa la infància i penetra en l’adolescència i, a banda (com en alguns comentaris que he oït o de què ens han informat), hi ha una adolescent que, àdhuc, en eixos primers anys de canvi, ja fa el paper maternal amb els seus menors (en la contarella, els germanets).
Com a mostra, el narrador amolla que ella era qui comprava les coses i que ells li estaven agraïts “de bé que ho feien amb ella!” (p. 164), un signe que plasma que, àdhuc, els més petits, també participaven en les tasques de la casa, fet que apareix en rondalles ben antigues (tot i que puntuals).
I encara va més lluny aquest paper de maternal, potser, amb unes línies que, amb altres signes, tracten de presentar-nos la primera regla (introdueixen el mot “julivert”, això és, els pèls del pubis) i un líquid que podria suavitzar la color vermella de la sang femenina: “sembla que, a la nit, va anar i es va pixar en una mata de julivert que tenia davant sa porta. I ella va emprar es julivert; i es set germans, després de menjar aquell dinar, varen tornar set bous. I ella, tots es dies, se n’anava a pasturar-los. I era garrida!” (p. 164).
No cal dir que aquesta secció és molt sucosa i interessant, puix que, 1) tant si el bou representàs el penis, com si simbolitzàs una figura femenina (recordem la forma semicircular de les banyes, en línia amb la lluna), 2) la dona és qui mena els animals (els seus germans) i, així, ella empunya la seua vida i els dirigeix i 3) la germana (com ella diu, tot seguit, al fill del rei) fa de marona: «Jo sí que em casaria amb vós, però jo, es meus germanets, no els vull abandonar» (p. 164).
Finalment, el narrador també la premia amb bellesa, no sols el ritu de pas de la dona i dels personatges masculins.
Agraesc la generositat dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.