Un altre relat amb signes matriarcalistes, arreplegat en la investigació sobre narracions de Tàrbena (la Marina Baixa), i en què es reflecteix el matriarcalisme, és “Sa xiqueta des cirer”. Així, “una xiqueta que tenia dues germanes majors sent que diuen:
-Diumenge anirem a cercar cireres.
I sa xiqueta:
-Jo també hi vull anar.
(…) I pugen totes dalt des cirer i ella també ho volia i la varen pujar-hi.
Així que se’n van a collir cireres i tot i, quan les havien arreplegades, les dues germanes més grans les agafen, se’n van i la deixen on era sa xicoteta. I sa xiqueta plorava” (p. 132).
Altra vegada, el germanet més petit (ací, una al·lota) és persistent i té molta espenta, detall que no és vinculat amb les altres dues germanes.
Tot seguit, “passa un pobre vell que duia un sarró i que li demana:
-Per què plores?
Ella li respon:
-És que he vingut a cercar cireres amb ses meues germanes i m’han deixat.
Ell li amolla:
-Doncs, acompanya’m! -i la posa dins des sarró” (p. 132).
En aquesta fragment, com en altres contarelles, hi ha un eixart entre la infantesa i la vellesa. Això sí, posteriorment, ell li comenta que haurà de cantar si no vol que li pegue.
Adduirem que, com en altres fonts del mateix ram, “es vell va voltar tota sa vila i va arribar a una casa i va demanar:
-¿Voleu que em deixe es sarró ací una estona i jo me n’aniré?
I aquella dona li diu:
-Ai! Deixeu-lo!
I aquella dona, qui pastava, tenia una xiqueta i sa filleta li diu:
-Mare! Fes-me una coqueta!
I sa xiqueta des sarró, a sa dona (qui era sa padrina), li afegia:
-Padrineta! A mi, també!
I sa dona, sorpresa, diu a sa filla:
-Ai! Torna-ho a dir!
Llavors, li parla sa filleta:
-Mare! Fes-me una coqueta!
-Padrineta! A mi, també!” (pp. 132-133).
Com podem veure, hi un lligam entre la mare, la filla i la xiqueta (bé mare/filla, bé tia/neboda), és a dir, entre l’adulta i dues xiquetes. Com a mostra, a continuació, la dona diu a la seua noia:
“-Ací hi ha una xiqueta!
I mare i filla obrin es sarró i en treuen sa xiqueta i demana a sa nebodeta (a qui l’havia batejada). Sa xiqueta li ho va contar” (p. 133).
En el passatge immediat, totes tres “varen posar una canterelleta d’aigua, plena, en es sarró, perquè rebotira” (p. 133), l’ancià es presenta en la casa i la padrina li diu
“-Hale! Ja podeu agafar es sarró! -i l’home se’n va anar” (p. 133).
D’aquesta manera, la dona ha estat la protectora del provecte (bé del sarró, bé de garantir-li que li’l tornaria): ella l’ha salvat.
Finalment, per a compensar l’actitud del vellet cap a la més xicoteta de les tres germanes, quan ell colpejarà el sarró, n’eixirà pixum i tira sa canterelleta a un barranc.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.