Una altra composició que figura en el llibre «Folklore íntim del Rosselló», recollida per Simona Gay (1898-1969) i en què capim trets matriarcalistes, és la variant J per a un minyó, quan, en nexe amb el xicot, indica que ell ha gaudit de la dansa (una part de la vida associada als Pobles matriarcals):

“Sempre ho seu i ho sou estat,

oia i la dansa us agrada;

sempre ho seu i ho sou estat,

oia la dansa us ha agradat,

us ha agradat” (p. 398).

En un apartat amb cançons sota l’entrada “Per una minyona”, amb signes en què la dona és ben considerada (ací, una joveneta), la lletra, transmesa per Emilie Naudeillo (nada en 1874), posa

“Sou petita i sou bonica,

bé fareu quan sereu gran;

ara, que sou petita,

els fadrins enamorau” (p. 400).

En acabant, en la versió B, es reflecteix que la dona (simbolitzada per una perdiu, com en una cançó valenciana en què el mot és “perdiueta” i es remarca la garridesa de la xica) salva l’home:

“Qui en pogués haver un cabell

d’aqueixes trenes tan rosses;

(…) Qui ne pogués haver una ploma

del pit d’aqueixa perdiu:

qui ne pogués haver una ploma,

de mort, se tornaria viu” (p. 400).

Per consegüent, el terme “viu” enllaça amb un home.

Ben mirat, en dues composicions posteriors, la folklorista catalana Simona Gay agrega una lletra que destaca part de les qualitats de la fadrina. Com a mostra, en la primera, diu

“Boniqueta en seu, minyona:

a la fe, bé m’agradeu,

no voldria sinó una unça

de la gràcia que porteu” (p. 400).

Àdhuc, hi ha cançons que afigen que aquesta boniquesa fa que “els vostres festejadors / ne van de mil en mil” (p. 402) i que les ajude a casar (p. 402).

Finalment, hem triat una cançó vinculada amb el mes de la mare, això és, amb maig, també ensenyada per Emilie Naudeillo (dona nascuda en 1874):

“Boniqueta sou, minyona,

com el cel és estelat:

cada pit, una roseta

collideta al mes de maig” (p. 402).

No deixarem fora que el pit va unit a les mamelles i que, en aquest cas, a més, ho fa amb el mugró (la rosa), el punt per on mama el nen i que, en la composició, empelta amb la jovenesa.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.