Arxiu d'etiquetes: traducció del valencià a l’anglés

Cançó del dia de Glòria // Song of Glory Day (Easter song)

General, , , ,

 

 

Cançó del dia de Glòria

Salpassa valenciana / Valencian “salpassa”

Recopilació i explicació: / Compilation and explanation:  Dani Miquel

 

Salpasses de Glòria. Aquestes, a diferència de les salpasses que van els xiquets cantant la mort de Jesús, els escolans arreplegant i el rector beneint, sols van els xiquets cantant la ressurrecció i canten així:

“Salpasses”  (*) of Glory. In these “salpasses”, unlike the “Salpasses” with the kids singing the Jesus death, the choirboys gathering up and the priest blessing, the children only are singing the Resurrection like this:

(*) “Salpassa”: Salt and water song of Easter. There is no translation, at least, directly. “Salpasser” has some translations to English: aspergillum, sprinkler.

 

Ratetes, ratetes, eixiu del caixó,

que el Nostre Senyor ja ha fet la Passió.

Ratetes, ratetes, eixiu del niu,

que el Nostre Senyor ja està viu.

Ratetes, ratetes, eixiu del forat,

que el Nostre Senyor ha ressuscitat.

Little rats, little rats, come out of the case,

that Our Lord has made the Passion.

Little rats, little rats, come out of the nest,

that Our Lord now is lively.

Little rats, little rats, come out of the hole,

that Our Lord is resurrected.

 

I tots i totes ixen al carrer,  perquè ha arribat la primavera i és l’hora de volar el catxirulo i menjar la mona amb llonganissa. Carai!, quina fam m’ha entrat!

And all of them come out to the street because the spring has come, we will fly the kite and eat the “mona” (a Valencian typical Easter cake) with cold sausage (“llonganissa”, another Easter typical food)… Good heavens!, how hungry I am!

 

 

El Miquelet de la Seu // The Miquelet of “la Seu”

General, ,

 

 

El Miquelet de la Seu

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El Miquelet de la Seu,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

s’ha obert com una magrana.

S’ha obert com una magrana,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

el Miquelet de la Seu.

The Miquelet of “la Seu” [= the Cathedral of the City of Valencia],

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

is has been opened like a pomegranate.

He has been opened like a pomegranate,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

the Miquelet of “la Seu”.

 

La culpa la té l’obrer,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

que l’ha fet de mala gana.

Que l’ha fet de mala gana,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

el Miquelet de la Seu.

The blame is of the builder,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

that did it unwillingly.

He did it unwillingly,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

the Miquelet of “la Seu”.

 

Font: Esta cançó, ací cantada pel grup Carraixet, podeu escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=WDRSz0ezW3A.

 

Anècdota humorística:  Vos contaré que una vegada, quan tenia 18 o 19 anys, una mestra de valencià (potser pancatalanista), molt irritada en eixe moment, ens preguntà:

 

— Sabeu qui té la culpa de tot això? Sabeu qui té la culpa de tot això?

I jo, amb la sang freda, li responguí, com qui ho troba ben evident:

— L’obrer!

 

I ella respongué:

— Sí!, l’obrer tindrà la culpa!

 

Quasi la mitat dels alumnes érem valencianoparlants i, encara no m’acabe de creure com no em despatxà, no sols aleshores, que esclataren a riure (perquè és ben coneguda esta cançó), sinó tampoc després… Era el curs 89-90.

Baix del pont de Cullera // Under the Cullera bridge

General, , ,

 

Baix del pont de Cullera

Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song

 

Baix del pont de Cullera, leré, leré,

ballava un sapo, leré.

Sembla un tapó de bassa, leré, leré,

fent-se el beato, leré.

Under the Cullera bridge, leré, leré,

a toad was dancing, leré.

It seemed a stopper of pond, leré, leré,

acting the sanctimonious, leré.

 

Jo tinc un perolet,

jo tinc dos perolets,

jo tinc tres perolets,

jo tinc quatre perolets,

jo tinc cinc perolets,

jo tinc sis perolets,

jo tinc set,

jo tinc huit,

jo tinc nou,

jo tinc deu perolets.

I have a little cauldron,

I have two cauldrons,

I have three cauldrons,

I have four cauldrons,

I have five cauldrons,

I have six cauldrons,

I have seven,

I have eight,

I have nine,

I have ten little cauldrons.

 

Una, dos, tres,

quatre, cinc i sis,

set, huit, nou i deu.

One, two, three,

four, five and six,

seven, eight, nine and ten.

 

Allà, baix la sequioleta

ballava un pato, leré, leré…

mec, mec, mec.

¡I quines volteretes

donava el nano!, leré, leré

mec, mec, mec.

Over there, under the little irrigation channel,

a duck was dancing, leré, leré…

mec, mec, mec.

And what somersaults

did the small!, leré, leré.

mec, mec, mec

 

Tornada: Jo tinc un perolet…

Chorus: I have a little cauldron…

 

 

Font: Podeu escoltar-la per mitjà d’https://www.youtube.com/watch?v=GDo3j1ch7sQ. La canta Paco Muñoz.

Este enllaç, en el moment d’escriure esta frase, novembre del 2015, ja no està disponible, a diferència de quan el vaig escoltar i, a més, vaig traduir la lletra. Igualment, tampoc es pot escoltar en la web http://www.canpop.org de la Universitat d’Alacant. És molt graciosa, la cançó.

 

 

 

Pepe Tono

General, , ,

Pepe Tono

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Pepe Tono, cull-me pomes;

Concepción, que altes estan!.

Si les rames no s’acatxen,

pomes no se’n colliran. (2)

Pepe Tono, pick me apples;

Conception, how high they are!

If the branches don’t be crouched down,

apples won’t be picked. (2)

 

Pepe Tono, Pepe Tono, se’n va anar

a casa d’un civil

a demanar-li la filla,

cosa que fan els fadrins. (2)

Pepe Tono, Pepe Tono, left

to a house of a civilian

to ask for his daughter’s hand

(as unmarried men do).  (2)

 

I sa mare li contesta:

“Pepe Tono, no pot ser.

Que la meua filla és jove

i no té el seu menester” (2)

And her mother answered him:

“Pepe Tono, it’s impossible.

My daughter is young

and she hasn’t what she needs.” (2)

 

Tornada: Pepe Tono, cull-me pomes… (1a estrofa)

Chorus: Pepe Tono, pick me apples… (1st strophe)

 

 

Font: Si voleu escoltar la cançó, podeu anar a https://www.youtube.com/watch?v=s5pFgcfikS4, amb la veu de Lluís “el Sifoner”, natural de Pedreguer, 1945.

 

 

 

Jota de Xàtiva // Dancing of Xàtiva

General, , , , , ,

Jota de Xàtiva

Dansa popular valenciana / Valencian folk dancing

 

Dos alcaldes es barallen, (2)

per un hortet que tinc jo,

per a fer xalets de luxe

i plantar un camp de golf.

Two majors are arguing with them, (2)

over a little floodplain of me,

for building luxury detached houses

and to plant me a golf field.

 

Tranquil·leta, filleta,

no em picarà el pollastret

que la terreta dels iaios

no la vendré a un foraster.

Be calm, my daughter,

the little chicken won’t be conned me:

I won’t sell the floodplain

of my grandparents to a stranger.

 

Ma mare m’envia a escola, (2)

per a aprendre valencià;

i ara que ja sé parlar-lo,

ningú me’l deixa parlar.

My mother sends me to the school, (2)

to learn Valencian;

and now, I already can speak it…

but nobody allows me to speak it.

 

La de la panxa pela(d)a

ja no la vorem més.

S’ha fet nóvio a Mallorca

i parlen per Internet.

We never again won’t see

the woman of the bald belly.

She has a boyfriend in Majorca

and they can speak by the Internet.

 

L’ofici de canta(d)or: (2)

passar gana i tindre set.

Apague el mòbil, senyora,

i destape’m el vinet.

The job of singer: (2)

to be hungry and to be thirsty.

Put the mobile phone out, madam,

and uncork me the wine.

 

A ton pare l’han vist

en el barranc de l’assut

amb les cames obertes

i pelant un tramús. 

Some people have seen your father

in the ravine of the weir

with his legs, opened,

and peeling a lupin.

 

 

Font: Ací teniu els enllaços per a la lletra i la música. La canta Pep Botifarra. http://www.letrasyletras.com/cancion/532105/pep-gimeno-botifarra_jota-de-xativa.html. I ací, la música: https://www.youtube.com/watch?v=fMU2S05zbOI.

I també la podem sentir amb l’enllaç https://www.youtube.com/watch?v=p-mZ_7ZCf7k(Grup de Danses “La Baronia”, Planes)

Dotze i u (jota) // Twelve and one (dancing)

General, , , ,

 

Dotze i u

Jota valenciana / Valencian dancing

 

Tinc una gràcia molt bona, (2)

la que m’ha donat Sant Pere.

Quan veig a una xica guapa,

me se’n van els ulls darrere.

Tinc una gràcia molt bona.

I have a very interesting grace, (2)

thanks to Saint Peter, who gave me it.

When I see a pretty woman,

I set my sight on her…

I have a very interesting grace.

 

Senyoreta del Campello, (2)

si voleu matar als lladres,

poseu aigua a la serena

i fullets de baladre.

Senyoreta del Campello.

Madam from el Campello, (2)

if you want to die the thieves,

put water at the night dew

and rosebay leaves.

Madam from el Campello.

 

Quan passe pel teu carrer, (2)

sempre vaig mirant a terra

p’a que ton pare no diga

que vaig a formar-li guerra.

Quan passe pel teu carrer.

When I walk along your road, (2)

I always face the ground

so that your father doesn’t say

that I am at war with him.

When I walk along your road.

 

Devall [Davall] d’una bresquillera, (2)

em digueres que em volies.

Des d’entonces aquell arbre

fa més dolces les brequilles.

Devall [Davall] d’una bresquillera.

Under a peach tree, (2)

you told me you loved me.

From then on that tree

gives sweeter the peaches.

Under a peach tree.

 

 

Font: Aquesta cançó, cantada per Pep Botifarra, l’he treta d’http://www.letrasyletras.com/cancion/532108/pep-gimeno-botifarra_dotze-i-u.html (lletra) i d’https://www.youtube.com/watch?v=4jacDLr1bHE (música).

 

Nota: Podríem substituir perfectament el terme entonces (paraula castellana i, a més, castellanisme innecessari i incorrecte) per la forma llavors (o oberta), la qual permetria un ajust mètric sense alterar el vers en què apareix.

 

Jota vella de Moixent // Ancient dancing of Moixent

General, , , ,

Jota vella de Moixent

Dansa valenciana / Ancient Valencian dancing, of the village of Moixent

 

Les fadrines moixentines

totes van de cinc en cinc.

L’una li diu a l’altra:

— ¡Que ganes de nóvio tinc!

The single women of Moixent

go five at a time.

One of them tells to the other one:

— I feel like to have a groom!

 

Pepiqueta, guapeta,

fa botifarres.

A pesseta la guitza,

totes cuca(d)es.

I sa mare li deia:

“¡Monyo sorongo!,

el tapó de la bassa

serà el teu nóvio”.

Pepiqueta, nice,

makes sausages,

each one, one peseta…

all of them with worms.

And her mother told her:

“Stupid, silly…

the stopper of the pool

will be your boyfriend.”

 

Quan passes per lo raval,

tots et diuen ravalera.

No hi ha xica més templa(d)a

si no és la santanera.

When you pop into the suburb,

all the people say to you suburbial.

There is no women as pretty

as the woman of the saints.

 

Lliguardera la tonta

no té pessetes,

que se les gasta totes

comprant cintetes.

I sa mare li deia

que no jugara,

que el nóvio que tenia

ja no el té ara.

Lliguardeta “the Silly”

has no peseta,

because she spent them

buying strips.

Her mother told

that she musn’t play,

and that her fiancé

has left her.

 

Des de que tu te n’anares

l’hortet ja no s’ha regat,

la bona herba no creix

i el julivert s’ha secat.

When you left

the little vegetable garden hasn’t been irrigated,

the good herb doesn’t grow

and the parsley is dried.

 

Deu i deu que són vint.

Vint i vint, quaranta.

Ara ton pare pixa,

ta mare canta.

Ara ta mare canta

i ton pare també,

al clamor d’esta casa,

per setze gallets.

Ten and ten make twenty.

Twenty and twenty are fourty.

Now your father prickes,

and your mother sings.

Now your mother sings,

and your father too

with the clamour of this house…

for sixteen pennies.

 

 

Font: L’enllaç musical és http://www.viasona.cat/grup/pep-gimeno-botifarra/si-em-pose-a-cantar-cançons/jota-vella-de-moixent (lletra i música)

Nota: Personalment m’ha paregut una cançó que simbolitza la independència de la filla respecte a una mare que intentava imposar el seu parer i a una societat en què estar fadrina no estava ben vist. Una actitud valenta, sens dubte, la de la filla.

 

 

 

 

 

 

 

 

L’u d’Aielo // Dancing of Aielo

General, , , , ,

L’u d’Aielo

Cançó popular valenciana  / Valencian folk song 

 

Sempre venies darrere,

que t’ensenyara cançons;

i ara que en saps, de  boniques,

t’amagues pels carrerons.

You always went after me

so that I trained you songs;

and now you know many, and fine,

but you are hiding in the alleys.

 

De la flor de la farina,

de la bromera del vi,

s’ha fet quatre mocadors

Pepeta la del Morquí.

Pepeta “from the Morquí”

has made herself four handkerchieves,

with the flower flour

and with the wine froth.

 

Santa Anna para en Albaida,

Sant Vicent en Agullent,

la Mare de Déu en Agres

i Sant Blai en Bocairent.

Saint Anne stops in Albaida,

Saint Vincent in Agullent,

the Virgin in Agres

and Saint Blaise in Bocairent. 

 

Font: L’enllaç és http://www.viasona.cat/grup/pep-gimeno-botifarra/si-em-pose-a-cantar-cancons/lu-daielo (lletra i música)

 

 

 

Ball de la polca // Polka dancing

General, , , ,

 

Ball de la polca

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Quan vaig escoltar

tocar la polca

em vaig animar

i vaig comprovar

que era molt fàcil marcar el compàs.

When I listened to

play the polka

I cheered up

and I checked

that it was very easy to keep the time.

 

1. Així, així, així és com repicaràs les mans. (2)

1. Like this, like this, like this is how you will answer the hands. (2)

 

2. Així, així, així és com repicaràs xiulant. (2)

2. Like this, like this, like this is how you will answer whistling. (2)

 

3. Així, així, així és com repicaràs el nas. (2)

3. Like this, like this, like this is how you will answer the nose. (2)

 

4. Així, així, així és com repicaràs els dits. (2)

4. Like this, like this, like this is how you will answer the fingers. (2)

 

 

Font: Podreu escoltar la cançó en https://www.youtube.com/watch?v=wkrFh3jKZA0.

El tio Caliu // The uncle Caliu

General, , ,

 

El tio Caliu

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Es diu que el tio Caliu

és un gandul que no treballa,

que ensenya a les xiquetes

a tocar en la rondalla.

Many people say that the uncle Caliu

is a lazy person that doesn’t works,

and that he trains the young women

to play in the group of minstrels.

 

Diners, diners,

i a aprofitar-les totes;

diners, diners,

com fan els botiguers.

Money, money,

and to make good us of them;

money, money,

as the shopkeepers do.

 

 

Font: Es tracta d’una cançó cantada pel grup Al Tall. Ací teniu l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=LtiWoqKX530.