Arxiu d'etiquetes: grup Al Tall

El tio Caliu // The uncle Caliu

 

El tio Caliu

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Es diu que el tio Caliu

és un gandul que no treballa,

que ensenya a les xiquetes

a tocar en la rondalla.

Many people say that the uncle Caliu

is a lazy person that doesn’t works,

and that he trains the young women

to play in the group of minstrels.

 

Diners, diners,

i a aprofitar-les totes;

diners, diners,

com fan els botiguers.

Money, money,

and to make good us of them;

money, money,

as the shopkeepers do.

 

 

Font: Es tracta d’una cançó cantada pel grup Al Tall. Ací teniu l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=LtiWoqKX530.

Cançó de la llum // Song of the light

 

Cançó de la llum

Arranjament:  / Arrangement:  Al Tall

 

Ja podeu amagar els trastos al corral,

quinqués i lamparilles, llanternes i fanals;

la llum la fa molt clara, més clara no pot ser:

llumena tot el poble i atrau al foraster.

Already you can hide the junks in the pen,

oils, small lamps, torches and lamps;

the light is very clear…, more clear, impossible!:

it’s illuminating all the village and attracks the strangers.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

abans que el petroli ens òmpliga de fum;

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

perquè les xiques guapes es miren la cara.

Start, start, start the light

before the oil covers us in smoke;

the beams are put in their seat and the light will return,

because the nice young women can look at their face.

 

I se’n podeu anar a on siga a protestar,

que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà:

els xavos que hi havien per a l’allumenament

se’ls ha gastat l’alcalde en putes i demés.

Now you can go to protest wherever you prefer,

but the light has not returned and I think it never will start:

the cents for enlightenment…

the major spent them on whores and in other things.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

i que al senyor alcalde li donen per el cul,

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà.

Start, start, start the light

and we want the people to fuck off the major,

the beams are put in their seat and the light will return,

and we want the major to go to hell.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

i que al senyor alcalde li donen per el cul,

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà. (2)

Start, start, start the light

and we want the people to fuck off the major,

the beams are put in their seat and the light will return,

and we want the major to go to hell,

and we want the major to go to hell. (2)

 

Música: https://www.youtube.com/watch?v=5q8bfiFsc1A. Es tracta d’un disc amb la lletra final, la que ací tenim, en lloc de l’original i, per tant, la definitiva.

Després de cantar la tornada per primera vegada, se sent música d’instruments i, en acabant l’escoltarem de nou.

 

Font: Si voleu vore (i escoltar) la lletra que hi havia inicialment, podeu endinsar-vos en http://www.viasona.cat/grup/al-tall/envit-a-vares/canco-de-la-llum.

Ja havia llegit, feia uns dies, el canvi que suposà per a moltes persones que el grup decidira fer un reajust de la lletra i deixar-la com els haguera agradat en un altre temps i, així, no sols dir les coses pel seu nom i estar al dia, sinó fer la música amb la sensació de llibertat.

En eixe sentit, si escolteu la primera vegada que diuen la lletra “en putes i demés” sentireu unes paraules que no tenen pèrdua.  Val la pena consultar esta lletra de la web i escoltar el vídeo que ací teniu com a enllaç.

 

 

 

 

 

 

 

 

Romanç de Sant Rorró // Romance of Saint Rorro

Romanç de Sant Rorró

Cançó popular valenciana


Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d'un sant baró
que és digna de mencionar.

Que vinga el déu Baco,
que ens porte un porró...
i que ens allumene
en esta ocasió.

És Sant Rorró el més lluït
i és el sant més mirac(u)lós,
que per a pagar mitgeta
mai no ha sigut 'pereós'.

Quan era xiquet
a penes parlava,
anava a les tendes
i s'emborratxava.

Quan ja se feu més fadrí,
li augmentà la devoció,
no podia passar dia
sense perdre canyamó.

Per allà on anava,
prenia amistat
amb les taverneres
que el donen fiat.

Sabia totes les tendes,
quin vi era el més eixut,
a on el venien 'barato'
i a on el donaven més pur.

I allí se gastava,
si portava, un duro.
Se n'anava a casa
amb un pet com un xurro.

Quan tenia més edat
ja tenia millor cor:
es feu molt aficionat
a donar el truc i flor.

Si dien "envide",
tirava la "falta".
Sant Rorro mig cànter
de vi se colava.

Si alguns, per casualitat,
teniu la dona partera,
en comptes de xocolate
doneu-li la bóta plena.

És la millor medecina
per a la partera avui:
en comptes de la gallina,
doneu-li el cuiro de vi.

¡Senyores!, ¡que el caldo
dóna inflamació!:
doneu-li ginebra
i vi del millor.

Sant Rorró prengué amistat
amb una 'agüela' beata:
quan anaven a resar,
omplien la carabassa.

I quan arribaven
a l''amén i glòria',
els dos s'empinaven
la carabassola.

Per a final del rosari
es menjaven un mosset,
entraven en la bodega
i omplien el tonellet.

'Lis' vindria a cabre
'decàlitro" i mig
i tot se'l colaven
abans de les sis.

La beata ja parlava
en italià i en francés
i Sant Rorró se n'anava
'cai[gu]ent-se' 'per el' carrer.

Cantant seguidilles,
aquell malfaener
anava borratxo
com un dolçainer.

Quan es va morir Sant Rorró,
l'acompanyaren.
Com tots volien portar-lo,
a l'últim se'l sortejaren.

I a ell portaren
deu cuiros de vi
per a anar tastant-los
durant el camí.

'Adiós', Sant Rorró 'bendito',
que mai has quedat a deure.
Dóna salut als borratxos
i moltes ganes de beure.

I el vostre perdó,
en la glòria eterna,
al cel ens aguarde
amb la bóta plena.
Valencian folk song


I hope God gives me inspiration
for explaining to the people
the life of a male, saint,
a life worthy of mentioning.

We are waiting the god Bacus,
with a wine jar for us...
and with a lighting
for us and this occasion.

Saint Rorro is the most shinning saint
and the most miraculous,
he never has been lazy
for paying 'mitgeta'.

When he was a child,
he hardly spoke,
he went to the grocer's
and ended drunk.

When he was a little grown up,
his devotion increased,
he couldn't pass any day
without having some "leathers".

He knew new friends
wherever he went,
and his friends were barwomen
that sold it on credit.

He knew all the bars,
which wine was the skinniest,
where its sale was cheap
and where they poured purest.

And there, if he has
a "duro", he spent it.
And he came back home
with some drunkenness.

When he was older,
he has already better heart:
he began his keen
to play the "truc" and "flower" ['flor'].

If the players said "envide" ['I raise'],
he played the "falta" ['fault'].
Saint Rorro seeped a half
large pitcher of wine.

If some of your wifes
are midwife, by chance,
don't give them chocolate,
but a full small leather.

Now it's the best
medicine:
instead of the hen,
give her the leather of wine.

Ladies!, that the broth
inflame us!:
give her gin
and wine of the very best.

Saint Rorro made friendship
with a sanctimonious old woman:
when they were going to pray,
they filled the pumpkin.

And when they began
the "amen and glory",
both of them raised
the pumpkin.

They saved a little mouthful
at the end of rosary,
they came hold
and filled the little barrell.

More or less they fit there
one and a half decalitre
and they filtered it
before six in the evening.

Then, the sanctimonious could speak
Italian and French
and Saint Rorro began
to fall extremely along the street.

He was singing "seguidilles",
this good-for-nothing,
he was drunk
like a "dolçainer" ['dolçaina' musician].

When Saint Rorro died
all the people went with him.
As all of them wanted to carry him,
they raffle for the last.

And they took
ten leathers of wine
for him... and for being trying them
on the way.

Good-bye, Holy Saint Rorro,
you never have owed anything.
Give drunkers health
and a high drinking feeling.

And your forgiveness,
in the eternal glory,
that we hope waiting us in heaven
with the full leather.


 

Nota: Hi han unes quantes paraules referides a unitats mètriques prèvies a l’ús del sistema mètric internacional, com ara, mitgeta (un litre i quart, poc o molt), del truc ( truc i flor, envide, falta), relacionades amb la moneda anterior a l’euro (duro) o de música i en al·lusió a una forma de dansa incorporada en la música valenciana, la seguidilla.

Font: https://www.youtube.com/watch?v=4vFNPZNlxlE, en què canta este romanç el grup Al Tall.