Un altre poema en què apareix la sexualitat matriarcal, i que figura en l’obra “Poemes 2000/2011”, és “A la Maria i el Martí” (p. 99), fet amb motiu de les noces d’or:
“Recordem aquell gran dia
de l’enllaç matrimonial,
entregant-vos l’un a l’altre
amb un SÍ primaveral.
Un camí vàreu emprendre
caminant junts, de costat,
cinquanta anys porteu fent via
amb el cor agermanat.
A les bones i dolentes
cap amunt o cap avall,
de la mà heu anat sempre
a la casa i al treball.
De l’amor va néixer un dia
la floreta en el jardí,
que us alegra la diada
constantment cada matí”.
Com podem veure, marit i muller estan a un nivell molt semblant, predomina lo que té a veure amb els vincles, amb els lligams, amb l’empelt entre tots dos i que, àdhuc, ens podria evocar el simbolisme dels bessons (“el cor agermanat”), com aquells amics d’Alaquàs (vila de l’Horta de València) que, on anava u, ho feia l’altre i que, igualment, llegien el mateix diari i solien anar molt plegats, fins al punt que la gent solia dir “Sempre junts, com Abdó i Senent” (els Sants de la Pedra).
En acabant, exposa que
“La noieta ha fet sembrada
amb un nét molt eixerit,
i us emplena amb molta força
d’alegria l’esperit.
I ara l’Èric és l’espurna
que il·lumina cada jorn,
com el sol neix a l’albada
donant vida a tot l’entorn”.
Altra vegada capim el nexe entre els majors i els més xiquets i, de rebot, l’enllaç entre les tres generacions, un tret molt habitual fins a després de la meitat del segle XX, en una mateixa casa mitjanament gran i tot.
Al capdavall, Rosa Rovira Sancho els desitja llarga vida i que la facen units i amb jovenesa:
“Que tingueu salut i empenta
i un bon doll de goig suprem,
caminant amb l’esperança
tots plegats un desitgem”.
Sobre això, diré que conec una parella nascuda en 1929 (l’home, Ricard Jové Hortoneda) i en 1931 (la dona, Ma. Teresa Hortoneda), catalanoparlants i amb molt de sentiment de pertinença a la terra, qui, en el moment de plasmar aquests mots (15 de març del 2025), encara viuen, fan bona pasta i estan molt oberts a persones de totes les edats.
Una altra composició que hem triat per al tema de la sexualitat matriarcal, escrita per la poetessa de Monistrol de Calders, és “A una núvia” (p. 107):
“A finals de primavera,
per nosaltres, festa gran,
avui fas la gran volada
en un dia exuberant.
Serà un dia dolç i esplèndid
serà un dia remarcat,
comenceu la nova vida
amb el cor enamorat”.
Per tant, la connexió entre els dos, com la mel, serà dolça i lluny de passions, però sí joiosa.
Després, l’autora indica que el padrí remarca la promesa i l’empiula amb una mena de segell que certifica (per mitjà de la constància i de l’acord oral davant els qui assisteixen a l’acte) i, així, lluny de paraules vanes i del parloteig i de la cultura del parlar per parlar perquè toca parlar propis de les cultures patriarcals. A banda, captem detalls que són ben considerats en els Pobles matriarcalistes:
“Perquè avui feu la promesa
d’estimar-vos constantment,
segellant una aliança
amb un SÍ ben consistent”.
Adduirem que, tot seguit, apareix el padrí, i ho fa unit a trets associats a la cultura de tocar els peus en terra, de complir amb la paraula i de fer-se’n càrrec de la situació, de no delegar en ningú el paper que ell ha acceptat:
“Per a gran emoció meva
m’has triat per ser padrí,
molt content d’aquesta feina
una tasca he de complir.
De portar-te el ram de noces
perquè us guïi el nou camí,
molt cofoi et faig l’entrega
i amb el goig de ser el padrí”
i, igualment, de fer valença als futurs novençans.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
