Continuant amb poemes del llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, en què es plasma la sexualitat matriarcalista, hem triat també “Per la Gemma i en Josep Maria” (p. 82), en què el realisme, tocar els peus en terra i la fruïció dels petits detalls de la vida són presents. Així, l’escriptora posa la celebració del natalici i la de les noces d’argent:
“Avui fem una gran festa
d’alegria emocional,
enjoiada de floretes
(…) La Gemma n’ha fet cinquanta
assumint mig segle d’or,
de vivències i esperances
que bateguen dins el cor.
(…) viu la vida dolçament”.
A més, podem llegir que,
“Junt amb en Josep Maria
des de fa vint-i-cinc anys,
segelleu una aliança
compartint dos grans afanys”
I, al capdavall, Rosa Rovira Sancho afig uns versos en què copsem el matriarcalisme:
“continueu sempre endavant,
que la vida és per gaudir-la
cada hora i cada instant”.
Per consegüent, el fet de viure junt amb un altre no és vist com una llosa, sinó, com en moltes cançons eròtiques tradicionals i vernacles en terres catalanoparlants, com una connexió amb la terra (jovenesa i realitat).
En una composició que figura més avant, “A la Dolors i en Joan” (p. 89), la poetessa trau verbs que empiulen amb la maternitat, amb la vellesa, amb el simbolisme del jardí i amb la gratitud amb actes relatius als cinquanta anys com a casats:
“Recordant aquell gran dia
celebrant la vostra unió,
vau dir un SÍ amb alegria
(…) Vàreu fer la prometença
d’estimar-vos constantment,
de cuidar-vos l’un a l’altre
(…) celebrant les noces d’or,
amb vivències i esperances”.
Com podem veure, hi ha passatges que evoquen lo maternal (cada u, en part, fa de mare de l’altre) i amb el passat (les vivències) i amb l’esdevenidor (els espers).
De fet, en l’estrofa següent, com si l’autora parlàs amb un jardiner, diu
“Heu cuidat bé la nissaga
heu cuidat vostre jardí,
heu cuidat d’amics i amigues
compartint junts el camí”.
Tot seguit, captem l’agraïment al matrimoni
“Jo, us vull donar les gràcies
per tenir un gran interès,
per fer-me sentir estimada
com una germana més”
i, finalment, l’escriptora de Monistrol de Calders addueix
“que l’amor de cada albada
us acaroni per molts anys”.
Un altre poema en què apareixen trets matriarcals, i en el mateix ramell, és “Doneu-vos la mà” (p. 91), escrit per a una parella que es casa:
“Doneu-vos la mà per fer la promesa
d’unir-vos per sempre en dolç casament,
uniu vostres veus, curulls de fermesa
i junts pregoneu un SÍ consistent”.
En acabant, accedim a una estança en què es pot llegir “unió”, “connectant cors” i “enllaçant vostres mans”. Així, l’empelt, més aïna, és en lligam amb lo matriarcal: el cor.
No debades, en l’estrofa vinent, comenta
“Doneu-vos la mà i no tingueu pressa
compartiu el camí, anant de costat,
i ompliu el sender d’allò que interessa
d’afecte, tendror i amor encisat”,
mots que tenen molt a veure amb la sexualitat en els Pobles matriarcals: per exemple, compartir (la via) i la tendror.
A més, això es consolida en agregar
“gaudint cada dia, vivint el present,
enllumeneu fort el vostre conviure
com dos estrelles brillant constantment”
i en què cap de les dues tracta de fer ombra a l’altra, ni, com ara, de relegar-la, un fet de què ens han reportat en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)