Arxiu d'etiquetes: cançó popular valenciana

Cançó de les mentides // The lies song

General, , ,

Cançó de les mentides

Cançó popular en tot l’àmbit lingüístic / Folk song in all the linguistic area

 

Mon pare se’n va al mercat,

a comprar una burra cega, guairó,

a comprar una burra cega.

Li tallen els quatre peus:

la burra arranca a córrer, guairó…

Saltant parets i barrancs,

topeta una figuera, guairó…

My father goes to the market

bo buy a blind donkey, guairó (*).

Some people cut its four feet

and the donkey starts to run, guairó.

Jumping walls and precipices,

it sees a fig tree, guairó.

 

 

Li tira una pedra fort,

i fa caure una ametla, guairó…

Li cau l’ametla en el peu

i li ix sang per l’orella, guairó…

It throws a stone with force,

and an almond falls out of it, guairó.

The almond falls in its foot

and begins to cut blood from its ear, guairó.

 

Per la mar corren conills,

per la muntanya anguiles, guairó…

Per això esta cançó es diu

la cançó de les mentides, guairó…

Qui vullga saber-la bé,

que se’n vaja a Filipines, guairó… 

In the sea rabbits run,

and eels run along the mountains, guairó.

That’s why this song is known

as the lies song, guairó.

Whoever wants to sing it well,

will have to go to the Philippines, guairó.

 

 

Nota: La cançó es canta repetint dos versos. Així, direm: “Mon pare se’n va al mercat (2) / a comprar una burra cega, guairó, / a comprar una burra cega”. I així, tota la cançó.

Afig açò perquè quan llegiu els punts suspensius, lo que farem serà repetir eixe vers però sense el reforçament guairó.

Per tant, el primer vers es repetix i el segon canvia lleugerament.

 

Font: Esta cançó podem escoltar-la, cantada pel valencià Paco Muñoz, en http://www.viasona.cat/grup/paco-munoz/paco-munoz-canta-per-als-xiquets-6/canco-de-les-mentides.

 

 

 

 

La barraqueta // The little farmhouse

General, , ,

Tinc una barraqueta

Cançó popular valenciana /  Valencian folk song

 

Tinc una barraqueta

que no té trespol,

que no té trespol,

que no té trespol.

I have a little farmhouse

with no roof,

with no roof,

 with no roof.

 

Per la matinadeta

ja li pega el sol,

ja li pega el sol,

ja li pega el sol.

Early in the morning

already it is sunny,

already it is sunny,

already it is sunny.

 

Trullarà,

que trullarà,

que trullarà.

She will mill,

and she will mill,

and she will mill.

 

I com és xicoteta

no paga lloguer,

no paga lloguer,

no paga lloguer.

And as it is little,

it doesn’t pay rent,

it doesn’t pay rent,

it doesn’t pay rent. 

 

Perquè era dels meus pares

i és pels meus xiquets,

i és pels meus xiquets

i és pels meus xiquets.

Because it was my parents’

and it’s for my kids,

and it’s for my kids

and it’s for my kids.

 

Tornada: Trullarà…

Chorus: She will mill…

 

Dins jo tinc un armari

molt ben arreglat,

molt ben arreglat,

molt ben arreglat.

Inside I have a cupboard

very well tidied up,

very well tidied up,

very well tidied up.

 

Amb tres pitxers sense ansa

i un plat foradat,

i un plat foradat

i un plat foradat.

And three pitchers without handle,

and a perforated plate,

and a perforated plate

and a perforated plate. 

 

Tornada: Trullarà…

Chorus: She will mill…

 

Tinc un canteret d’aigua

i tres bótes de vi,

i tres botes de vi

i tres botes de vi.

I have a large water pitcher

and three leathers of wine,

and three leathers of wine

and three leathers of wine.

 

I un setrillet amb oli

que és de lo més fi,

que és de lo més fi,

que és de lo més fi.

And a cruet with oil

that is very fine,

that is very fine,

that is very fine.

 

Tornada: Trullarà…

Chorus: She will mill…

 

 

Font musical: El vídeo, https://www.youtube.com/watch?v=Dh7hhqSYzMA, té la veu de Paco Muñoz.

 

 

 

I’m singing in the rain // Estic cantant sota la pluja

General, , ,

 

I’m singing in the rain

Music: / Música: Gene Kelly

 

I’m singing in the rain

Just singing in the rain

What a glorious feeling

I’m happy again

I’m laughing at clouds

So dark up above

The sun’s in my heart

And I’m ready for love

Estic cantant sota la pluja,

simplement cantant sota la pluja.

¡Quina sensació tan gloriosa!

Estic feliç, de nou.

M’estic rient dels núvols,

tan fosc allà dalt.

El sol està en el meu cor

i estic preparat per a l’amor.

 

Let the stormy clouds chase

Everyone from the place

Come on with the rain

I’ve a smile on my face

I walk down the lane

With a happy refrain

Just singing

Singing in the rain

Deixa que la tempesta dels núvols se’n vaja

a pels del lloc,

que vinguen amb la pluja.

Tinc un somriure en la meua cara,

vaig carrer avall

amb una tornada feliç,

simplement cantant,

cantant sota la pluja.

 

Dancing in the rain

I’m happy again!

I’m singing and dancing in the rain

I’m dancing and singing in the rain 

Ballant sota la pluja.

¡Estic feliç, de nou!

Estic cantant i ballant sota la pluja.

Estic ballant i cantant sota la pluja.

 

Font: Podem escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=rmCpOKtN8ME. Es tracta d’un fragment d’una pel·lícula, cantat per Gene Kelly.

La lletra d’on he fet la traducció al valencià figura en la web http://www.letraseningles.es/letrascanciones/traduccionesGI/GeneKelly-Dancingintheraintraduc.html.

Hem de fer un aclariment dient que tota la lletra que voreu en eixa web no es correspon al fragment, com ho podeu comprovar mitjançat l’oïda de diferents fonts d’Internet, algunes amb música acompanyada de la lletra en anglés. Escriviu simplement el títol de la cançó i en trobareu.

 

 

Cançó de la llum // Song of the light

General, , , ,

 

Cançó de la llum

Arranjament:  / Arrangement:  Al Tall

 

Ja podeu amagar els trastos al corral,

quinqués i lamparilles, llanternes i fanals;

la llum la fa molt clara, més clara no pot ser:

llumena tot el poble i atrau al foraster.

Already you can hide the junks in the pen,

oils, small lamps, torches and lamps;

the light is very clear…, more clear, impossible!:

it’s illuminating all the village and attracks the strangers.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

abans que el petroli ens òmpliga de fum;

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

perquè les xiques guapes es miren la cara.

Start, start, start the light

before the oil covers us in smoke;

the beams are put in their seat and the light will return,

because the nice young women can look at their face.

 

I se’n podeu anar a on siga a protestar,

que la llum no ha vingut i crec que mai vindrà:

els xavos que hi havien per a l’allumenament

se’ls ha gastat l’alcalde en putes i demés.

Now you can go to protest wherever you prefer,

but the light has not returned and I think it never will start:

the cents for enlightenment…

the major spent them on whores and in other things.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

i que al senyor alcalde li donen per el cul,

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà.

Start, start, start the light

and we want the people to fuck off the major,

the beams are put in their seat and the light will return,

and we want the major to go to hell.

 

Que vinga, que vinga, que vinga la llum

i que al senyor alcalde li donen per el cul,

les bigues són plantades i la llum ja vindrà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà,

i que el senyor alcalde se’n vaja a fer la mà. (2)

Start, start, start the light

and we want the people to fuck off the major,

the beams are put in their seat and the light will return,

and we want the major to go to hell,

and we want the major to go to hell. (2)

 

Música: https://www.youtube.com/watch?v=5q8bfiFsc1A. Es tracta d’un disc amb la lletra final, la que ací tenim, en lloc de l’original i, per tant, la definitiva.

Després de cantar la tornada per primera vegada, se sent música d’instruments i, en acabant l’escoltarem de nou.

 

Font: Si voleu vore (i escoltar) la lletra que hi havia inicialment, podeu endinsar-vos en http://www.viasona.cat/grup/al-tall/envit-a-vares/canco-de-la-llum.

Ja havia llegit, feia uns dies, el canvi que suposà per a moltes persones que el grup decidira fer un reajust de la lletra i deixar-la com els haguera agradat en un altre temps i, així, no sols dir les coses pel seu nom i estar al dia, sinó fer la música amb la sensació de llibertat.

En eixe sentit, si escolteu la primera vegada que diuen la lletra “en putes i demés” sentireu unes paraules que no tenen pèrdua.  Val la pena consultar esta lletra de la web i escoltar el vídeo que ací teniu com a enllaç.

 

 

 

 

 

 

 

 

El barranc de l’assut // The ravine of the weir

General, , , ,

El barranc de l’assut

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I a ta mare l’han vista

en el barranc de l’assut,

que es menjava una coca

que li xorrava suc.

Que li xorrava suc,

que li xorrava suc,

i a ta mare l’han vista

en el barranc de l’assut.

Some people have seen your mother

in the ravine of the weir,

and she was eating a flat cake

that was dripping sauce.

That was dripping sauce,

that was dripping sauce,

some people have seen your mother

in the ravine of the weir.

 

Ma mare m’envia a l’horta

a regar el melonar.

Jo em pegue una revolta

i me’n vaig a festejar.

My mother sends me away to the floodplain

to water the melon field.

I go for a walk

and… to court. 

 

Tornada: I a ta mare l’han vista…

Chorus: Some people have seen your mother…

 

 

Les xiques del carrer nou,

totes, miren a la lluna

per a fer-se l’aixovar

i no se’n casa ninguna.

The young women of the new street

are looking at the moon

to prepare them their dowries

but none of them get married.

 

Tornada: I a ta mare l’han vista…

Chorus: Some people have seen your mother…

 

En ma vida m’he rist més

que una nit collint tomaques:

em vaig girar i vaig vore

una gallina amb sabates.

I’ve never died of laughter so much in my life

as one night while I was harvesting tomatoes:

I turned round and I saw

a hen with shoes.

 

Tornada: I a ta mare l’han vista…

Chorus: Some people have seen your mother…

 

 

Font: Podeu escoltar el vídeo https://www.youtube.com/watch?v=MmUJAokbgfU, amb la música del grup Carraixet.

El sabater de Sollana // The shoemaker of Sollana

General, , , ,

El sabater de Sollana

Cançó popular valenciana  / Valencian folk song

 

Ai, sabater,

¡quina desgràcia!:

te s’ha perdut

el martell,

ja no pots clavar

la tatxa.

Oh!, shoemaker,

what a misfortune!:

you have lost

the hammer,

you can’t nail

the stud.

 

Jo tinc un pardal de fusta

per a assustar-li, a ma mare.

Ma mare ja no s’assusta

perquè ja té el de mon pare.

I have a wooden bird

for frightening my mother.

But my mother is not frightening now

because she has my father one.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

El sabater de Sollana

volia fer-se torero

per a clavar-li l’espasa…

I va i li clava el sombrero.

The shoemaker of Sollana

would like to be a bullfighter,

for sticking her the sword,

but he stuck her the hat.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

Plorava una cagarnera

di[gu]ent “¡Si no és trista cosa!…”

per no tindre un bon pardal

que en el niu li fique brossa.

A goldfinch was crying

and saying “Oh, what a sad thing!…”

because it hasn’t any good bird

that put herb in the nest.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

Una figa es queixava

sent bona per a menjar

per no haver sigut encara

picada per un pardal.

One fig was moaning,

because it was tasty for eating,

but it hasn’t been pecked

by a bird yet.

 

Tornada: Ai, sabater,…

Chorus: Oh!, shoemaker,…

 

Nota: Com podem vore, hi han algunes paraules tombades, corresponents a castellanismes. Pel que fa a la forma diguent (forma popular però no considerada correcta), he decidit posar en la mateixa forma (l’original del vídeo i molt comuna a hores d’ara, en la parla popular) unes claus, per a que en el mateix vers en puguem llegir les dos.

Quant a la forma segut (la que canten), l’he escrita sigut.

Es tracta d’una cançó amb vocabulari eròtic.

 

Font: Podeu vore el vídeo en https://www.youtube.com/watch?v=UDa5P9-Ig5I, amb la música del grup Els Pavesos.

 

 

El Cabanyal // The Cabanyal

General, , , ,

 

El Cabanyal

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

1. Hi ha en el Cabanyal

una casa que fa cantonet.

La xica d’allí

festejava amb un xic foraster.

In the Cabanyal there is

a house on a corner.

The young woman of this house

was courting with a strange man.

 

I ara s’ha sabut

que la xica molt grossa s’ha fet.

I és que l’han fotut

i la xica va a tindre un xiquet.

And now is known

that the young woman has put on a lot of weight.

Some people have fucked her

and she will have a baby.

 

 Hi ha en el Cabanyal (…). 

2. In the Cabanyal there is (…).

 

I ara s’ha sabut

que la xica molt grossa s’ha fet.

I és que l’han fotut…

i la xica va a tindre un xiquet…

And now is known

that the young woman has put on a lot of weight.

Some people have fucked her…

and she will have a baby…

 

 

Nota: Repetim tota la lletra, però amb lleugers canvis en els dos darrers versos, els que veieu en lletra tombada. Eixos, com escoltareu, s’allarguen un poc més. Per eixe motiu, veieu un 1. i un 2. , amb els quals indicarem que repetim de nou la primera estrofa i, sense necessitat de tornar a escriure-la, quan l’acabarem, passarem a cantar-ne la segona amb els detalls que he citat adés.

El Cabanyal, actualment, és u dels barris de la Ciutat de València. He estat en distintes ocasions i vos puc dir que és un patrimoni digne de conservació. Quan el visitem, podem sentir-nos com si estiguérem passejant per poblacions de la rodalia de València. En una ocasió li regalí a un company de classe una foto que va aparéixer en el Levante-EMV durant el curs 93/94 i que datava de mitjan segle XIX.

 

Font: Podeu escoltar la cançó en https://www.youtube.com/watch?v=_nfKqLzegnA.

Romanç de Sant Rorró // Romance of Saint Rorro

General, , , ,

Romanç de Sant Rorró

Cançó popular valenciana


Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d'un sant baró
que és digna de mencionar.

Que vinga el déu Baco,
que ens porte un porró...
i que ens allumene
en esta ocasió.

És Sant Rorró el més lluït
i és el sant més mirac(u)lós,
que per a pagar mitgeta
mai no ha sigut 'pereós'.

Quan era xiquet
a penes parlava,
anava a les tendes
i s'emborratxava.

Quan ja se feu més fadrí,
li augmentà la devoció,
no podia passar dia
sense perdre canyamó.

Per allà on anava,
prenia amistat
amb les taverneres
que el donen fiat.

Sabia totes les tendes,
quin vi era el més eixut,
a on el venien 'barato'
i a on el donaven més pur.

I allí se gastava,
si portava, un duro.
Se n'anava a casa
amb un pet com un xurro.

Quan tenia més edat
ja tenia millor cor:
es feu molt aficionat
a donar el truc i flor.

Si dien "envide",
tirava la "falta".
Sant Rorro mig cànter
de vi se colava.

Si alguns, per casualitat,
teniu la dona partera,
en comptes de xocolate
doneu-li la bóta plena.

És la millor medecina
per a la partera avui:
en comptes de la gallina,
doneu-li el cuiro de vi.

¡Senyores!, ¡que el caldo
dóna inflamació!:
doneu-li ginebra
i vi del millor.

Sant Rorró prengué amistat
amb una 'agüela' beata:
quan anaven a resar,
omplien la carabassa.

I quan arribaven
a l''amén i glòria',
els dos s'empinaven
la carabassola.

Per a final del rosari
es menjaven un mosset,
entraven en la bodega
i omplien el tonellet.

'Lis' vindria a cabre
'decàlitro" i mig
i tot se'l colaven
abans de les sis.

La beata ja parlava
en italià i en francés
i Sant Rorró se n'anava
'cai[gu]ent-se' 'per el' carrer.

Cantant seguidilles,
aquell malfaener
anava borratxo
com un dolçainer.

Quan es va morir Sant Rorró,
l'acompanyaren.
Com tots volien portar-lo,
a l'últim se'l sortejaren.

I a ell portaren
deu cuiros de vi
per a anar tastant-los
durant el camí.

'Adiós', Sant Rorró 'bendito',
que mai has quedat a deure.
Dóna salut als borratxos
i moltes ganes de beure.

I el vostre perdó,
en la glòria eterna,
al cel ens aguarde
amb la bóta plena.		Valencian folk song


I hope God gives me inspiration
for explaining to the people
the life of a male, saint,
a life worthy of mentioning.

We are waiting the god Bacus,
with a wine jar for us...
and with a lighting
for us and this occasion.

Saint Rorro is the most shinning saint
and the most miraculous,
he never has been lazy
for paying 'mitgeta'.

When he was a child,
he hardly spoke,
he went to the grocer's
and ended drunk.

When he was a little grown up,
his devotion increased,
he couldn't pass any day
without having some "leathers".

He knew new friends
wherever he went,
and his friends were barwomen
that sold it on credit.

He knew all the bars,
which wine was the skinniest,
where its sale was cheap
and where they poured purest.

And there, if he has
a "duro", he spent it.
And he came back home
with some drunkenness.

When he was older,
he has already better heart:
he began his keen
to play the "truc" and "flower" ['flor'].

If the players said "envide" ['I raise'],
he played the "falta" ['fault'].
Saint Rorro seeped a half
large pitcher of wine.

If some of your wifes
are midwife, by chance,
don't give them chocolate,
but a full small leather.

Now it's the best
medicine:
instead of the hen,
give her the leather of wine.

Ladies!, that the broth
inflame us!:
give her gin
and wine of the very best.

Saint Rorro made friendship
with a sanctimonious old woman:
when they were going to pray,
they filled the pumpkin.

And when they began
the "amen and glory",
both of them raised
the pumpkin.

They saved a little mouthful
at the end of rosary,
they came hold
and filled the little barrell.

More or less they fit there
one and a half decalitre
and they filtered it
before six in the evening.

Then, the sanctimonious could speak
Italian and French
and Saint Rorro began
to fall extremely along the street.

He was singing "seguidilles",
this good-for-nothing,
he was drunk
like a "dolçainer" ['dolçaina' musician].

When Saint Rorro died
all the people went with him.
As all of them wanted to carry him,
they raffle for the last.

And they took
ten leathers of wine
for him... and for being trying them
on the way.

Good-bye, Holy Saint Rorro,
you never have owed anything.
Give drunkers health
and a high drinking feeling.

And your forgiveness,
in the eternal glory,
that we hope waiting us in heaven
with the full leather.


 

Nota: Hi han unes quantes paraules referides a unitats mètriques prèvies a l’ús del sistema mètric internacional, com ara, mitgeta (un litre i quart, poc o molt), del truc ( truc i flor, envide, falta), relacionades amb la moneda anterior a l’euro (duro) o de música i en al·lusió a una forma de dansa incorporada en la música valenciana, la seguidilla.

Font: https://www.youtube.com/watch?v=4vFNPZNlxlE, en què canta este romanç el grup Al Tall.

 

La manta al coll // With the blanket near the neck

General, , , ,

La manta al coll

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La manta al coll

i el cabasset,

mo·n’anirem

al Postiguet,

la manta al coll

i el cabasset,

mo·n’anirem,

mo·n’anirem

al Postiguet.

Arreando xim-pam-pu,

arreando xim-pam-pu.

With the blanket near the neck,

and with the little basket

we will go to ‘el Postiguet’

with the blanket near the neck

and with the little basket

we will go,

we will go,

to ‘el Postiguet’.

Let’s go xim-pam-pu,

let’s go xim-pam-pu.

 

1. Per dos quinzets un puro,

per tres una pipa,

per quatre una guitarra,

per cinc una xica.

El puro p’a fumar,

la pipa p’a lluir,

la guitarra p’a tocar

i la xica p’a dormir.

1. With two quinzets one cigar,

with three one pipe,

with four a guitar,

with five a young woman.

The cigar for smoking,

the pipe for shinning,

the guitar for playing

and the young woman for sleeping.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus:  With the blanket near the neck…

 

2. Una volta, quan tornava

el tio Pep de l’horta,

es va trobar en casa

oberta la porta.

Pujant per l’escaleta

es troba un senyoret

que, oberta la bragueta,

li ensenyava el cacauet.

2. Once, when the uncle Pep

was coming back from the floodplain,

he ran into the open door of the house.

And when he was coming up

the ladder of it,

he saw a man

that has opened his slit

and was showing Pep the peanut.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket near the neck…

 

3. Les xicones de Xixona

s’han comprat una romana

p’a pesar-se les mamelles

dos voltes a la setmana.

Si vols que te la faça,

posa’t panxa cap amunt

i voràs la polseguera

que t’ix pel forat del cul.

3. The young women of Xixona

bought a Roman scale for them,

to weigh them their breastes

twice a week.

If you want that I make it you,

stand you up face up

and you will see what a dust cloud

will go out of your arsehole.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket near the neck…

 

4. Tots juguen ‘en’ Pep

i Pep no fa faena,

li amaguen la bossa

i també la cistella.

Ara baixa l’amo,

tots són bonegons.

Ahí teniu a Pep

tocant-se els collons.

4. All of them are playing with Pep,

and Pep is not working,

they hide his bag

and also his basket.

Now the owner is going down the stairs,

all of his words are tellings-off

and you can see Pep

touching his balls.

 

Tornada: La manta al coll…

Chorus: With the blanket on the neck…

 

 

Font: La cançó figura en http://www.comarcarural.com/valencia/musica/la%20manta%20al%20coll.php i el vídeo és https://www.youtube.com/watch?v=wxznNPVYbsI.

Notes: Arreando, com vos podreu imaginar lingüísticament, és terme castellà. He respectat la forma ‘en’ (pronúncia popular de la conjunció amb) per a escriure així la lletra que canta el grup Carraixet en el vídeo.

Igualment, el terme bonegons fa referència a paraules amb què l’amo indica que cal fer faena i no arrunsar-se, com Pep, sinó posar-se mans a l’obra.

Es tracta d’una cançó en què el llenguatge eròtic i sexual està molt present i, fins i tot, amb térmens que he traduït abans de tindre un vocabulari anglés-castellà molt detallat, però de l’anglés al castellà. Si algú tinguera coneixement d’un vocabulari valencià-anglés (o català-anglés) de tipus eròtico-sexual, li estaria molt agraït.

El tio Pep se’n va a Muro // Uncle Pep goes to Muro

General,

El tio Pep se’n va a Muro

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El tio Pep se’n va a Muro…,

tio Pep… (2)

El tio Pep se’n va a Muro…,

tio Pep… (2)

 De Muro,  ¿què ens portaràs,

tio Pep?

tio Pep, tio Pep, tio Pep (2)

Uncle Pep goes to Muro…,

uncle Pep.

Uncle Pep goes to Muro,

uncle Pep. (2)

What will you bring us from Muro,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

Una tartana i un burro,

tio Pep, (2)

per anar a passejar, tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

A trap and a donkey,

uncle Pep, (2)

for going for a stroll, uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

El tio Pep ja té el burro,

tio Pep, (2)

que molts quinzets li ha costat,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

Uncle Pep now has the donkey,

uncle Pep, (2)

that many coins has cost him

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

I tota la gent de Muro,

tio Pep, (2)

diuen que l’han enredat,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

And the people of Muro,

uncle Pep, (2)

said that some people have embroiled him,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

El ruc li ha dat tres patades,

tio Pep, (2)

i l’han dut a l’hospital,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

The donkey has kicked three times him,

uncle Pep, (2)

and some people took him to the hospital,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

Té tres costelles trencades,

tio Pep, (2)

i tot el cos li fa mal,

tio Pep,

tio Pep, tio Pep, tio Pep. (2)

He has broken three ribs,

uncle Pep, (2)

and his body hurts,

uncle Pep,

uncle Pep, uncle Pep, uncle Pep. (2)

 

El tio Pep torna a Muro…,

tio Pep…

Uncle Pep comes back to Muro…,

uncle Pep…

 

Música: https://www.youtube.com/watch?v=qrn8Sc0Pd6Y.

Nota: La primera vegada que cantem les dos primeres línies de la cançó, de la mateixa manera que en les dos últimes, ho fem allargant més la veu, com ho podrem comprovar a l’escoltar el vídeo.

Finalment, en el vídeo, quan ja ha acabat la cançó, oirem un so de traca que ens pot indicar que el tio Pep ha tornat bo a casa.

Quant a la paraula quinzets, direm que era el nom popular que rebia la paraula real, històricament aplicada a una moneda castellana, l’anterior a la pesseta com a unitat en tot l’Estat espanyol, i que indicava la quantitat de 25 cèntims de pesseta.