Continuant amb la web “Corpus Oral de l’Alguerès” (https://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt.html), hem triat la composició musical “Só cosidora” (https://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_32.html), en què diu
“(Só cosidora, respectada assai,
cus a de dia i de nit també)…
(…) vaig vestida com una senyora,
(…) no me hi manca més que la servidora.
Cus a de dia i de nit també…
Tots me miren, tots m’adoren,
tots me fanen los compliments.
Tots me miren, tots m’adoren,
tots me donen los apuntaments”.
I continua. Som davant una cançó en què la dona és ben considerada per moltes persones, com ja indica d’ençà del primer moment: “respectada”.
Un altra cançó de la mateixa corda, i que hem decidit incloure ací, és “Só partint, oh, Alguer mia” (https://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_33.html), la qual diu
“Só partint, oh, Alguer mia,
i só anant a lluny assai[1].
Só partint per trobar
un treball per guadanyar,
que me tenc de casar.
Só deixant les coses belles
per anar no sé a on:
si fortuna jo faré,
un bell dia tornaré
i mai més te deixaré.
Oh, Alguer mia,
jo te pens cada dia.
Oh, Alguer mia,
jo te vull massa bé.
Tenc massa plaer
de tornar a l’Alguer.
O Alguer mia,
la fortuna m’ha ajudat.
A l’Alguer jo só tornat
ma la dona que jo amava
per un altro m’ha deixat.
O Alguer mia,
jo te pens cada dia.
Tu sés bella, terra mia,
i mai més te deixaré”.
Sobre anècdotes eròtiques, direm que el 3 de maig del 2026 viu que Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929) havia comentat en el meu mur uns versos del llibre “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII”[2] (p. 62), a cura d’Albert Rossich i publicat per Quaderns Crema en 1989, d’unes línies d’un poema de Francesc Vicent Garcia (rector de Vallfogona): “Bon dia, Lluís. Estic content perquè aprenc algunes coses amb els amics i amigues al ‘Face’. Conec el Rector famós, però, en no en aquest vers. Una forta abraçada que t’expressa gratitud!!!!”. Al moment, li escriguí: “Bon dia, Ricard, i gràcies igualment,
Una qüestió. Ara llig unes contalles valencianes en què un jove que passava més fam que garró, xupla i xupla una cansalada que una velleta alçava (desava) en un armari.
Ella indica que no sabia on era el menjar. El xic li ho diu i, aleshores, l’anciana amolla que aprofitava el menjar per a passar-se-la pel cul, perquè volia netejar-se les morenes que hi tenia (‘hemorroides’).
Quin significat eròtic té la cansalada? Si és que en té… Gràcies”.
Un poc després, eixe dia, ens posà “No ho tinc clar, Lluís. Mai no he sentit parlar de cap seny eròtic, però, posats a ‘investigar’, que sap si, si no és salada, potser, en portar molt de greix i passejar-la per sengles llocs determinats, suposava una mena de pomada adequada a amorosir els contactes. Una forta abraçada”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] El narrador indica que se n’anirà lluny i ho diu com si això representàs un assaig, és a dir, una prova per a ell: un treball abans de casar-se.
[2] En la introducció d’aquest llibre sobre poesia, es comenta que “Han estat bibliòfils escrupolosos els qui han ratllat composicions poètiques que els escandalitzaven –tot i que, de vegades, els gargots han estat prou subtils per salvar alhora la mala consciència i la possibilitat de lectura-, i fou un altre bibliòfil qui arrencà, del riquíssim cançoner que es guarda (o es guardava) a la biblioteca del baró de Segur, més de les nou desenes parts, ara irremeiablement perdudes, a causa del to pujat que anava adquirint una de les peces que transcrivia: per sort, ens n’ha pervingut, íntegre, l’índex i, així, sabem exactament què contenia” (p. X).
