Àvies (o padrines) i mares que contaren sobre personatges femenins grossos.

El 20 de febrer del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos contaren sobre personatges femenins grossos? Gràcies.

Hi ha narracions en què aquests personatges ho són més que els masculins”.

Quant a missatges, el mateix dia comentaren «No» (Lurdes Gaspar), «No» (Àngels Sanas Corcoy), «A mi, la mare no va comentar-me res d’això» (Roser Canals Costa), a qui escriguérem «Hi ha una rondalla en què la princesa és més grossa que el mig pollastre i, en els mosuo, la mare representa lo gros i el pare és en nexe amb la petitesa», «No, rei» (Maria Dolors Sala Torras), «Doncs no, perquè no era un tema ocurrent per a elles. Tampoc es veien persones tan grosses com ara» (M Pilar Fillat Bafalluy), «Totalment desconegut» (Xec Riudavets Cavaller), «No. De fet, a casa, tots prims i tampoc coneixíem a ningú, com ara, gras. A més, en ser de pagés, és treballar moltes hores; i aquestes rondalles, desconegudes» (Lydia Quera), «Al costat de casa de la bestia, vivia una dona grossa i ma mare em deia que menjava una cassola per a ella i que hi mullava pa; i que sempre era asseguda. De malnom, li deien ‘la caldosa'» (MCarmen Bañuls), «No recorde res sobre personatges grossos…» (Carmen Mahiques Mahiques).

En el meu mur, el 20 de febrer del 2026 plasmaren «Nooo. Les dones de casa, mai. Varen ser primes» (Montserrat Cortadella).

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.