Arxiu mensual: maig de 2015

El gegant del pi // The giant of the pine

General, ,

El gegant del pi

Cançó infantil coneguda en tot l’àmbit lingüístic / Children’s song known in all the linguistic area

 

El gegant del pi,

ara balla, ara balla;

el gegant del pi,

ara balla pel camí.

The giant of the pine

now is dancing, now is dancing;

the giant of the pine,

now is dancing along the path.

 

El gegant de la ciutat,

ara balla, ara balla;

el gegant de la ciutat,

ara balla pel costat.

The giant of the city,

now is dancing, now is dancing;

the giant of the city,

now is dancing a way.

 

Font: Esta cançó forma part d’un recull de cançons realitzat per la Universitat d’Alacant. La podeu llegir i escoltar en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=280.

Nota: Esta cançó infantil també es canta en altres llocs de l’àmbit lingüístic, fora del País Valencià, encara que puga tindre altres lletres.

 

 

El campanar de la Nucia // The bell tower of la Nucia

General, ,

El campanar de la Nucia

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El campanar de la Nucia, ia,

esta fet d’un magrana, ana,

i al tio Pep de fusteret, et,

l’enviaren a l’Havana.

The bell tower of la Nucia, ia,

becomes a pomegranate, ana,

and we sent to la Havana, ana,

the uncle Pep as a cabinetmaker.

 

Font: Podeu trobar-la, amb lletra i possibilitat d’escoltar-la, en el següent enllaç, dins de l’estudi fet per la Universitat d’Alacant: http://www.canpop.org/fitxa.php?id=488.

 

Nota: En la traducció he fet un reajust de la tornada final del tercer vers, com també del quart, per motius lingüístics, ja que he considerat convenient passar la línia tercera de la lletra original al final.

 

 

 

Dos mosques volaven per la llum // Two flies flied near the light

General, , ,

Dos mosques volaven per la llum

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Dos mosques volaven per la llum,

la llum es va apagar.

Eixes dos mosques, collons!

Eixes dos mosques, collons!

Eixes dos mosques no volaran…

Two flies flied near the light,

the light turned off.

These two flies, fuck it!

These two flies, fuck it!

These two flies won’t fly…

 

 

Font: Esta cançó forma part del recull realitzat per la Universitat d’Alacant. Podeu llegir-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa,php?id=490.

Nota: Esta cançó, però amb una lletra lleugerament diferent, la vaig cantar per primera vegada en els Juniors, fa molts anys, així: “Una mosca volava per la llum, / xim-pum; i la llum es va apagar, xim-pum; / ara les mosques / estan a fosques, / ara les mosques no volaran, xim-pum”. I tot seguit, cada vocal de la frase s’anava substituint per la primera de les vocals, per la segona… i així, successivament.

És, clarament, una cançó d’esplai.

 

Deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta // Ten, twenty, thirty, forty, fifty

General, , ,

Deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta

Cançó popular valenciana / Valencian  folk song

 

Deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta,

sixanta, setanta, huitanta, noranta i cent.

Qui s’amague darrere pagarà la prenda

i el que no, també.

Una, dos i tres.

Ten, twenty, thirty, forty, fifty,

sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

Whoever be hidden behind will pay the forfeit,

and other, also.

One, two and three.

 

 

Font: Esta cançó forma part d’una recopilació de la Universitat d’Alacant. Podeu llegir-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=678.

Demà serà el teu gran dia // Tomorrow will be your great day

General, ,

Demà serà el teu gran dia

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Demà serà el teu gran dia

i a la plaça eixiràs

molt contenta amb ton pare.

Del cavall saludaràs,

del cavall saludaràs.

Tomorrow will be your great day

and you will go out to the square…

very happy with your father.

You will greet from the horse,

you will greet from the horse.

 

 

Font: Esta cançó forma part de la recopilació de la Universitat d’Alacant. Podeu trobar-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=218.

 

 

Afirme // I claim

General, ,

Afirme

 

Afirme que estic com una roca

i que puc amb els colps d’aigua,

regne amb vents favorables

i ou ressons d’estabilitat

com pilotes que reboten…

I claim I stand like a rock

and that I’m able to stand the water blows,

I rule with favourable winds

and I hear echos of strength

as balls that are bouncing…

 

Vent,

vent,

 vent fort

però menys que la roca.

Wind,

wind,

intense wind

but less than the rock.

 

Sobre eixa roca

edifique i faig

el castell on entren campanes

agudes i suaus,

vents musicals positius

com una estora llarga

que rep a l’amic,

On that rock

I put up and make

the castle where high-pitched

and smooth bells come in,

positive musical winds

as a long mat

that welcomes the friend,

 

a lo positiu

que ressona

dia a dia

amb molta fortalesa,

seguretat, asserció,

the positive things

that resound

day after day

and a many fortitude,

safety, assertion,

 

visions diferents i bones,

vides eficients

sense perdre energia

ni temps,

i dient al pa pa

i al vi vi…

different and good views,

efficient lives

without losing energy

and time,

and calling a spade

a spade…

 

Quin bon son

està garantit!

Música per a un son

somiant amb els angelets

tocant un piano

amb harmonia…

i determinació,

com la roca.

What a good sleep

is guaranteed!

Music for a sleep

having sweet dreams

playing a piano

with harmony…

and settling

like the rock.

I a ballar les danses // And to twirl the dances

General, , ,

I a ballar les danses

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I a ballar les danses

a la replaceta,

i un plat de tomates

per a la senyoreta.

I a ballar les danses

al carrer Major,

i un plat de pebreres

per al governador.

And to twirl the dances

in the little square,

and a plate of tomatoes

for the lady.

And to twirl the dances

in the Major Street,

and a plate of peppers

for the governor.

 

 

 

Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=331. Figura en un treball de la Universitat d’Alacant.

És Marieta, la filla del mestre // She is Marieta, the daughter of the teacher

General, , , , ,

És Marieta, la filla del mestre

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

És Marieta, la filla del mestre,

diuen que festeja a Pepe Llinsó.

L’altre dia diuen que els van vore

rodant l’estació, rodant l’estació.

Anaven a menjar-se la mona i tocar el guitarró.

She is Marieta, the daughter of the teacher,

people say she is courting with Pepe Lluisó.

People say the other day they saw [Marieta and Pepe]

going around the railway station, going around the railway station.

They were going to eat the ‘mona’ [= Easter cake]

and to play the guitarró.

 

Marieta, Marieta,

no meneges tant el cul,

que pujant la costereta

com [que] vas tan curteta

te se veu el cul.

Marieta, Marieta,

don’t move your backside so much,

because you are coming up the hill

and as you are very short

your bum is visible. 

 

Font: Està en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=748 i forma part d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.

Notes: Per als anglòfons o aprenents de valencià, afegiré que el guitarró el podríem definir en anglés (perquè no té traducció directa) com “A Spanish musical instrument that people play especially in the east of Spain, from Murcia to Catalonia or in Aragon”, encara que també s’empre en altres llocs.