Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Jo sé una cançó
de fil i cotó.
Me’n vaig a la plaça
i compre torró.
Torró de Xixona,
torró d’alegria,
canten les campanes de Santa Maria.
I know a song
of thread and cotton.
I go to the square
and I buy torró.
Torró of Xixona,
torró of happiness
is what the Holy Mary bells are singing.
Font: És una cançó registrada en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=756, en un estudi de la Universitat d’Alacant.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ja te n’has anat, cap pelat;
no m’has dit adiós [= adéu], so mocós.
La sort, que tu tens poques dents;
que vas entre dos, lleganyós.
Now you have left, bald head;
you didn’t say to me “Goodbye”, you kid!
Your luck, that you haven’t many teeth;
and that you are among two people, sleep man!
Ja te n’has anat, cap pelat;
no m’has dit adiós [= adéu], so mocós.
Quan jo vull dansar, cap pelat;
que sobren xicons, so mocós.
Now you have left, bald head;
you didn’t say to me “Goodbye”, you kid!
When I want to dance, bald head;
I’ve got young men left, you kid!
Els tinc a parells, poques dents;
van de dos en dos, lleganyós.
Quan jo vull dansar, cap pelat;
em sobren xicons, so mocós.
I have many couples, not many teeth;
they go in partners, sleep man!
When I want to dance, bald head;
I’ve got young men left, you kid!
Font: Esta cançó apareix en un estudi de la Universitat d’Alacant, amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=66.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ja plou!
Carabina i caragol!
Aigua a la fila
i aigua a la font!
Now it’s raining!
Carbine and snail!
Water to the line
and water to the fountain!
Font: És una de les cançons de la recollida de la Universitat d’Alacant. Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=214.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ja plora el xic
perquè li han furtat
la trompa al xic
que son pare li ha comprat. (2)
Now the boy is crying
because he says that someone has stolen
the horn
that his father has bought it to him.
Torna-li la trompa al xic,
que li costa molts diners,
que li l’ha comprat son pare
i sa mare no [en] sap res. (2)
Return you the horn to the boy,
that it was very expensive,
that his father has bought it to him
and his mother doesn’t know it. (2)
Venim de la mar,
no portem diners.
Anem a cal mestre,
no n’hi ha res que fer.
We come back from the sea,
we have no money.
We are going to the teacher’s house,
there is nothing one can do about it.
Mo·n’anem a casa
i amb molt mal humor
de vore que venen,
de vore que venen
les Festes d’Agost.
We are going home
and with bad mood,
because the Agost Festivities
are near,
are near.
Tornada: Torna-li la trompa al xic… (2)
Chorus: Return you the horn to the boy… (2)
Font: Figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=300, dins d’una recollida de la Universitat d’Alacant.
Nota: He respectat la forma res que fer en lloc de res a fer, que és l’acceptada actualment. De totes maneres podríem recordar la paraula valenciana quefer, faena que cal fer. I també he fet lo mateix amb n’hi ha en lloc de hi ha.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ja no canta el gat pelat
perquè no li’n donen una.
Ni una, ni mitja ni cap,
ja no canta el gat pelat!
Now the bald cat is not singing
because they don’t give him one.
Neither one, nor a half, nor none,
now the bald cat is not singing!
Ja no canta el gat pelat
perquè no li’n donen dos.
Ni dos, ni una, ni mitja, ni cap,
ja no canta el gat pelat!
Now the bald cat is not singing
because they don’t give him two.
Neither two, nor one, nor a half, nor none,
now the bald cat is not singing!
Ja no canta el gat pelat
perquè no li’n donen tres.
Ni tres, ni dos, ni una, ni mitja, ni cap,
ja no canta el gat pelat!
Now the bald cat is not singing
because they don’t give him three.
Neither three, nor two, nor one, nor none,
now the bald cat is not singing!
Nota: Podeu escoltar esta cançó, treta d’una recopilació de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=233. Quan la vaig llegir, era la primera vegada que trobava la famosa cançó de Ja no canta el capellà, ideal per a aprendre els números, amb una lletra distinta, però amb la mateixa música.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ja mos hem menjat la mona
i mos hem begut el vi
i en rogle, del barran Pla,
mos hem menjat un conill.
We have already eaten the “Mona” [= Easter cake]
and we have drunk the wine,
and we have eaten a rabbit,
in a circle, of the Pla [= Plain] precipice.
Ai, conill, conill,
quantes puces tens!
Que en la font del Pi,
t’han sacat la pell.
Oh, rabbit, rabbit,
what a lot of fleas you have!…
that, in the Pine fountain,
they have taken out your skin.
Font: Podeu escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=323, de la Universitat d’Alacant.
Nota: He respectat la forma mos. Pel que fa a sacat, també present en altres registres de la mateixa cançó realitzats per la Universitat d’Alacant, és un castellanisme per tret.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Ja baixen les Tomasines
amb la mà al costat
dient-los a les fadrines:
— Mireu la rosa que porte en el cap.
The “Tomasines” are going down now,
with their hand nearby
and saying to the unmarried women:
— Look at the rose I am wearing in the lead.
Porte sabata en devilla,
la calça en ramells.
Visc la flor del sombrero,
corbata i xaleco i el gran saragüell.
I wear a shoe in buckle,
the stocking in bunches.
Up with flower of the hat,
the tie and the waistcoat and the large shorts.
En el retrate estic
amb les roses ben posades
amb la maneta al costat
i les calces ramejades.
I’m in the portrait
with the roses in their place,
with the hand nearby
and the flowered tights.
Ja baixen les Tomasines
amb la mà dreta al costat
dient-los a les fadrines:
— Mireu la rosa que porte en el cap.
The “Tomasines” are going down now,
with their hand nearby
and saying to the unmarried women:
— Look at the rose I am wearing in the lead.
Porte sabata en devilla,
la calça en ramells.
Visca la flor del sombrero,
corbata, xaleco i el gran saragüell.
I wear a shoe in buckle,
the stocking in bunches.
Up with the flower of the hat,
the tie and the waistcoat and the large shorts.
Font: Si voleu escoltar-la, teniu l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=105, de la Universitat d’Alacant.
Nota: La paraula que figura com devilla és una deformació del castellà hebilla, en valencià sivella. I el terme xaleco apareix en lloc de jupetí, armilla (f.), giponet. Finalment, sombrero ho fa en lloc del valencià barret.
Quant a una nota que diu qui la canta, tenim que tots els elements de roba són els que portaven en la festa.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi,
I-bi-bi, els d’Ibi estan ací.
Venim de jugar un partit de pilota,
venim de jugar un partit de baló,
xim-pom!
I-bi-bi, the Ibi kids, the Ibi kids,
I-bi-bi. the Ibi kids are here.
We are back from playing a match of ball,
we are back from playing a match of ball,
xim-pom!
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=730, dins d’un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
I una poca de tonyina,
esta nit soparem nyores
i una poca de tonyina,
i un sarnatxo de bacores,
perquè la cosa ve aixina.
And a bit of tuna fish,
this night we will have dinner capsicum
and a bit of tuna fish,
and a basket with early figs,
because that’s what we have.
Font: Forma part de l’estudi realitzat per la Universitat d’Alacant i podeu llegir-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=585.
Notes: La forma sarnatxo té com a sinònims, senatxo o senalla, igualment correctes. Es tracta d’un cabàs o d’una cistella de mà per a anar al mercat. La bacora és un peix. La forma aixina és una de les que s’empren a nivell popular per al terme així.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
I el nóvio que tinga zels a la nóvia
i a la nóvia li agrada molt jugar,
que pille el camí i se’n vaja al poble,
que estos dies són dies de disfrutar.
And the boyfriend that was jealous of the girlfriend
but the girlfriend likes to play much,
can take his heels and to go to the village
because now it’s time to enjoy.
No t’apures, per això, xiqueta,
no t’apures, que mo·n’anirem
i allà baix, a aquella figuereta,
i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.
I allà baix, a aquella figuereta,
i allí els dos soletes mos [= ens] divertirem.
Don’t worry about it, dear,
don’t worry because we will go
down there, to that fig tree,
and there we will enjoy alone.
And down there, to that fig tree,
and there we will enjoy alone.
Font: Podeu accedir a la cançó (lletra i música) amb l’enllaç http://www.canpop.org/fitxa.php?id=200, dins d’una web de la Universitat d’Alacant.
Nota: La forma apurarse és un castellanisme inadmissible. Pel context, podem substituir-lo per preocupar-se, amoïnar-se.