Una altra composició matriarcalista que figura en l’obra esmentada de Ramon Tanyà i Lleonart, i en què se simbolitza la mare, és “Els arbres de nostra terra” (pp. 95-96). Així, posa que
“L’arbre és, en nostre món,
el gresol, on es genera
nostre ser, nostre contorn,
nostra fèrtil primavera”.
Aquesta primera estrofa, en què apareix l’arbre (el qual representa la mare) i unit als fruits (en nexe amb la primavera, etapa de l’any associada a la infantesa), ja exposa la maternitat (creadora i fecunda).
Tot seguit, indica que
“L’arbre és, acollidor,
deu de fonts, cristal·litzades,
és honrat, benefactor,
sempre atent, sense blasmades.
L’arbre és, joiell constant,
és ombra benefactora,
refugi, ferm i galant,
de dia, nit i a tothora”
i, per consegüent, presenta una dona receptiva, hospitalària (un tret femení junt amb la terra). A més, comenta que és forta, que fa presents… al llarg del dia i de la vida.
A banda, Ramon Tanyà i Lleonart uneix la fortalesa femenina amb la senzillesa i amb què ella és qui mena en el bosc (una zona de l’espai més en relació amb lo rural i, així, amb lo fosc). Igualment, engendra i dóna vida:
“L’arbre és bell, majestuós,
ferm, aguanta les tempestes,
és humil, fort, i flairós,
és el rei de les florestes[1].
L’arbre és font d’energia,
no vacil·la, no s’espanta,
és joliu, arrel de vida,
mira el Cel i s’ageganta”.
Després, l’escriptor addueix que es desenvolupa amb moderació en les formes i en la vida i amb bon cor:
“L’arbre és guardià fidel,
neix i creix, amb temprança[2],
és brillant, pur com l’estel,
gentil, honrós, fort i templança”.
Per tot això, el poeta de Gurb exposa
“Enfortim-lo, i estimem-lo,
guardem-lo, com vell tresor,
admirem-lo, conservem-lo,
ara i sempre, amb goig i amor”.
O siga, que convida a afermar la terra, lo maternal, a fer-li costat, a fer que perdure… i, en conseqüència, podríem empiular-ho amb lo que té a veure amb lo vernacle (començant per la llengua i per la cultura tradicional de línia matriarcalista) i, això sí, com una mareta faria amb un criançó.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
Notes.[1] És a dir, dels boscs.
[2] En l’original, “temperança”, mot que, en acabant, rima amb “templança”, dos castellanismes per imitació de “templanza”.
Finalment, un enllaç d’un blog sobre música eròtica tradicional en llengua catalana: http://quetixpelforatdelcul.blogspot.com/2024/09/en-tenir-vint-i-un-anys-canco-erotica.html. Els autors de l’obra posen que, quant al llibre de què hem tret la cançó, “Molt possiblement som davant el primer recull de cançons conegut de les Balears, pel fet que els seus inicis es poden situar cap al final del segle XIX”, “de la petita població des Llombards”.
assemblea-pagesa-6f (1)
