MÚSICA
En aquest apartat, posarem cançons, no necessàriament amb intenció eròtica, però que podríem dir que tenen un contingut en aquesta línia. Així, en l’obra “Romancer català”, a cura de Joan Antoni Paloma, publicat per Edicions 62 en 1989 i amb moltes cançons recopilades per Manuel Milà i Fontanals (1818-1884), hi ha molts versos que ho reflecteixen, com ara, en “El lladre de la cova” (p. 56), on podem llegir
“A la vila de Caldes, n’hi ha un bonic lloc;
n’hi ha un galant jove, hermós i dispost.
(…) Va baixar una mossa rossa com un or,
se l’endú a la cova per no ser ell sol.
Al ser a la cova, enraonen los dos:
‘-Alguna coseta menjaria jo,
alguna costella que fos de moltó’.
‘-Deixeu, galant jove, que us hi aniré jo’”.
Un poc després, aquesta jove fa via cap a cal batle, cap a cal corregidor i, amb la participació d’altres persones i tot, s’emporten el lladre que volia festejar amb la noia.
Per consegüent, no sols es fa lo que vol la dona, sinó que ella respon amb molta espenta i molt oberta.
En aquesta recopilació folklòrica, “Romancer català”, hi ha uns versos de la cançó “L’hereu Riera” que hem considerat adients:
“Per a Sant Antoni, ballades hi ha;
per a Sant Maurici, que la cobla hi va.
N’hi ha tres donzelles que hi volen anar.
L’una diu a l’altra: ‘-I, a tu, qui et traurà?’.
‘-Anem, donzelletes, anem a ballar,
que l’hereu Riera nos hi farà entrar’” (p. 149).
Per tant, captem dones amb iniciativa, molt obertes i que fan via en colla, tres trets que empiulen amb el matriarcalisme. Recordem que, en altres cultures matriarcals, són les dones qui, en grup, preparen i impulsen actes festius o del Poble amb què estan vinculades.
També es plasmen trets eròtics, com ara, en la cançó “La filla del pagès” (p. 181), quan diu que
“N’hi havia un pagès que en tenia una filla,
no l’ha volguda dar als fadrins de la vila,
lo pomeret florit, la roseta esbandida.
(…) El seu galant ho sent, del fondo de la vila,
ja n’ensella el cavall i li posa la brida
i se’n va dret al bosc, allà on era la nina:
‘-Nina: si vols venir, te’n faré companyia,
de tres castells que en tinc, senyora te’n faria (…)’”.
Una altra, molt sucosa, és “L’alegre festejador” (p. 182), en què un fadrí comenta que un dia veié una minyona galant i que la trobà sola, que anava a l’horta
“a regar lo jardí, lo jardí de les roses.
‘-¡Qui en pogués collir un brot, d’aquelles flors tan bones!’.
‘-Baixa-se’n a collir, del ram fins a la soca’.
Ell se n’hi va baixar amb una intenció bona,
l’agarra per la mà, l’assenta sota l’ombra,
(…) Un sac n’hi va collir per enviar a Girona,
per a fer un present a aquella gran minyona” .
O siga, que l’home segueix el mateix estil que la dona (anar-se’n al jardí, lloc que simbolitza la vulva), amb intenció de tenir una relació sexual amb ella. No debades, el ramell de flors el portarà a Girona, on està la jove, amb qui ell voldria tornar a eixir.
Amb una lletra de la mateixa corda, hi ha “Llarga conversa” (p. 183), però en un hort, on ella també regava les flors:
“N’hi té de tots colors: blanques, vermelles, grogues.
Se’n posen a enraonar l’espai de dues hores,
l’ombra d’un roseret tot carregat de roses.
A son pare i sa mare, ja n’han portat la nova” (p. 183).
Com podem veure, la jove ara, o bé ja ha passat a la jovenesa (el roser és ple de flors), o bé han acordat festejar, o bé, fins i tot, ella romandrà embarassada i ho comenten als pares. El motiu és perquè la planta i les flors d’aquests versos enllacen amb la vulva.
Altres cançons que hem inclòs són les següents:
“EL CAÇADOR
(…) Ja la’n trobo adormideta a la vora d’un canyar;
jo en cullo un pom de violes i, al pit, les hi vaig tirar;
les violetes són fresques, la pastora es despertà.
‘-Què feu aquí, galant jove, què veniu aquí a buscar?’.
‘-L’amor vostre, donzelleta, si me la voleu donar” (p. 187).
En altres paraules, la dona és qui podrà triar si es casarà amb ell o no, encara que, tot seguit, ella li diga que ho consultarà amb els seus pares: la família de la xica és qui decideix, no la del possible futur marit.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
