Prosseguint amb el tema del sentiment de pertinença a la terra en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, el podem veure en el poema “Haikús” (pp. 35), quan exposa
“Gotes rosades
davallant per la cara
mare valenta”,
detall que podríem relacionar amb Catalunya (la mare), arriscada, de què, més avant, mostra que és
“La pàtria nostra
joliua Catalunya
sobirania.
____
Una senyera
llibertat desitjada
dolça esperança”.
Aquests versos foren plasmats en uns anys de molt de moviment social independentista en Catalunya.
Molt avançada l’obra, escriu dues composicions en nexe amb cada una de les rames de la seua família i amb aquest sentiment: primerament, per la maternal i, en acabant, per la lligada al pare. En “Poema dels Rovira” (p. 75), com si fes una explicació de les seues arrels, diu
“En el cim d’una carena
en un lloc bell i sereny,
divisant des de la casa
el panorama del Montseny.
Hi tenim la procedència
Les Serres de Sant Andreu,
la llavor va ser escampada
voleiant a tot arreu.
L’avi Esteve i la Ramona
quatre fills varen tenir,
i heus aquí quina nissaga
ens trobem avui aquí!
Compartim cognom Rovira
amb un roure per blasó,
honorant els nostres avis
amb plaer i satisfacció.
Festegem-ho i celebrem-ho
amb alegria i bons afanys
que tinguem salut i força
que perduri per molts anys”.
Per tant, per una banda, fa un reconeixement de la nissaga (els avis) i, per una altra, viu el present i ho fa acompanyada de festa i d’encoratjament cap als qui hi estan. Cal dir que aquests versos foren escrits en el 2012. En canvi, els del segon escrit (p. 76), dedicats a la branca paternal, foren plasmats en el 2018 i copsem el moviment polític i social proindependentista (encara que es dedueix d’alguns versos del final):
“Un visca pels Sancho
2018
Avui fem una gran festa
amb joia i satisfacció,
recordant nostra ascendència
que ens uneix amb germanor.
Hem unit llarga família
provinents de tot arreu,
connectant en la trobada
nostre cor i nostra veu.
Aquest any fem la menjada
a mitjans del mes d’abril,
perquè el goig de primavera
ens ompli d’amor gentil”.
O siga que l’escriptora no deixa fora els padrins, sinó que els acull i, a més, ho fa mitjançant la germania que hi ha entre les tres generacions.
Igualment, figura el vincle entre totes tres i un matriarcalisme que acull la part activa (la veu) i la passiva (el cor, el qual enllaça).
Afegirem que la trobada se celebra en primavera, l’estació associada a la infantesa, a l’esperança i, per exemple, als jovenets que cercaven núvia o que, com ara, cantaven a fadrines (sobretot, pel mes de maig, també conegut com el mes de les flors).
Tot seguit, la poetessa de Monistrol de Calders trau el tema de l’espenta dels membres i de la confiança en els altres:
“I ens empari amb fortalesa
per vèncer qualsevol dany,
que la força i valentia
ens allunyi del parany.
I ens enllaci a tots nosaltres
per gaudir d’aquests moments,
festejant i celebrant-ho
els qui estem aquí presents”.
Finalment, uns versos que empiulen amb la terra, amb els qui hi viuen i amb la confraternitat:
“Fem un visca Catalunya,
un visca pels Catalans,
i un visca per tots els Sancho
per conviure com germans”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
