El 27 de novembre del 2020, en el grup “La Vall d’Albaida (terra i gent)”, Ana Mo escrivia unes línies que, en paraules seues, “Jo crec que és un poema. Me’l varen dir i jo l’he aprés[1]. És una [poesia] dita de mon pare[2]”, i que diu així:

“Ella, que, en la cara,

té una rosa

i, en la boca,

un clavell

i, entre cames, [3]

té una cosa,

una cosa

que no es veu

però que es suposa

que és lo que més

m’agrada

de tot lo que té”.

Notes: [1] En el moment d’escriure aquestes paraules, 9 de desembre del 2020, el comentari havia sigut eliminat del grup de Facebook.

[2] Aquest segon comentari l’escrigué Ana Mo, el 9 de desembre del 2020, en el grup “La Vall d’Albaida (terra i gent)”, en veure els versos que ella havia escrit i que jo, eixe dia, havia publicat en el meu mur i en el de molts grups, per si alguna persona podia resoldre’m la pregunta de si es tractava d’una cançó eròtica o d’un poema del mateix estil. En qualsevol cas, és una plasmació de lo matriarcal.

[3] Aquest vers fou afegit a la resta i, aleshores, vaig deduir que eren unes línies de signe eròtic, com ja intuïa, després que, el 9 de desembre del 2020, Ana Mo escrigués un comentari en el grup “La Vall d’Albaida (terra i gent)” a la pregunta que jo havia plantejat.

De fet, hui, 10 de desembre del 2020, en cercar informació, en Internet, per mitjà de les paraules “i entre cames”, he vist que hi ha una entrada que remet al document “Catàleg 2018-2019” (https://issuu.com/bullent/docs/cat_leg_1718_webcolornova2), d’Edicions del Bullent (Picanya, l’Horta de València) i que, hi ha un poema al costat del llibre “Burrera  Comprimida. Poemes satírics”, de Salvador Bolufer, poema que diu així: “Per careta té una rosa, / per boqueta té un clavell, / i entre cames té una rosa, / que no es veu, però es suposa, / la millor flor del ramell” (p. 45 del catàleg).