Arxiu d'etiquetes: poesia eròtica

“Glops eròtics de sospirs bíblics” (Joan Sala Vila)

 

Amb aquest llibre, publicat en el 2016, veiem com Joan Sala Vila (nascut en Hostalets de Balenyà, en 1929), un home amant de la poesia, de l’art, del pensament i, fins i tot, de l’esport, parteix del llibre bíblic “Càntic dels Càntics” per a fer poesia i, així, com diu Josep Serra Busquets, en la introducció, “apareixen les reflexions inspirades en el Càntic (…)  amb la mirada i el vers posat en el compartir, (…) en la plenitud d’una vida en la davallada calma, on es gaudeix més dels plaers de la ment i els sentits que no pas dels plaers físics. Tot plegat condueix a crear un clima de calma on s’assaboreix la vida” (p. 5).

I, uns quants trets matriarcals: apareixen molt la figura del jardiner i la del jardí, vinculats, igualment, en la nostra cultura, als Sants de la Pedra (per exemple, en el tema dels formentets).

 

 

 

“Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII” (a cura d’Albert Rossich)

 

Hui he rebut aquest llibre, el qual recomane, entre altres coses, perquè, com llegim en la introducció, “també és filla de la voluntat de comunicar a un públic més ampli que una legítima alegria de viure que fa segles havia deixat bells, o curiosos, o divertits testimonis literaris ara havia quedat reclosa injustament en llibres que avui només són -i no pas sense un ardu esforç- a l’abast dels erudits i els estudiosos”  (p. IX)  i que “Tot això no ha d’escandalitzar ningú: aquesta literatura sorgeix d’una societat en la qual no es manifestava en matèria sexual la rigidesa que s’imposarà a partir de la Il·lustració”  (p. XIII) i, per tant, de la introducció de la llengua castellana, sobretot, arran dels decrets de Nova Planta, començant pel que afectà, de 1707 ençà, i que encara cueteja, al Regne de València.

La rigorositat, estar obert a molts punts de vista i, per exemple, la urbanitat, en lloc de viure sota uns principis que es prenen com una veritat intocable, permeten que acampe l’alegria de viure i no, com ara, l’obediència cega a les normes o al partit. 

I, més encara: aquesta poesia compta amb un suport molt alt de catalanoparlants, fins i tot, entre les dones, com es pot comprovar en Facebook, per exemple, consultant hui, sí, hui, el grup “Paraules de les Illes Balears”.

I, ara sí, unes quantes fotos del llibre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Al Pla de Pastor”, també es fa lo que la dona vol

 

El meu avi matern (1906-1992) deia que “Normalment, la dona va a l’home, però es fa lo que la dona vol”, com molt bé ho veiem reflectit en el poema i en el goig que exposarem tot seguit. 

El 6 de desembre del 2020, Jose V. Sanchis Pastor, en un missatge, m’envià “Un vers de Quatretonda”, amb toc clarament eròtic i matriarcal, que diu així:

“Al Pla de Pastor [1]

no es cull cap raïm

que dolç no estiga,

ni es gita cap de dona,

sense que li toquen la figa”.

 

Per tant, cal tocar la figa… per a que es gite ella i no, per exemple, ser ella qui toque… el piu, per a que, com a dona, es gite. Un detall més de línia matriarcal. 

El 15 de desembre del 2020, Vicent Pla, un amic de Benigànim (la Vall d’Albaida) m’envià un correu electrònic amb uns quants escrits i, u d’ells n’era un goig de 1953, titulat “Lletania de la muller”. Diu així:

LLETANIA DE LA MULLER

 

Terra del meu camí de l’esperança.

Alba sobre el meu temps d’il·lusió.

Lluna rere el meu sol en delectança.

Eva del meu Adam cara al perdó.

 

Salva’m, dona muller,

plena del meu voler!

 

Rosada de les meues flors novelles.

Besada dels meus dies amb les nits.

Corol·la on van les meues cinc abelles.

Bresca per a la mel dels meus sentits.

 

Salva’m, dona muller,

plena del meu voler!

 

Pa de la meua fam de massa coses.

Al·leluia del fang del meu treball.

Rose tocant de maig les meues coses.

Rosari del meu plor sobre la vall.

 

Salva’m, dona muller,

plena del meu voler!

 

Almoina del meu ofici de pobresa.

Mà oberta del meu clam vora els perills.

Cos de la meua sang. Set i promesa.

Got dels meus llavis. Mare dels meus fills.

 

Dona, salva el vol meu,

muller: ala de Déu!”.

 

En la cultura basca (com també en la vinculada a la llengua catalana), no és la dona qui espera un home que la salve, sinó, al revés, com podem llegir en el llibre “El matriarcalismo vasco”, elaborat per Andrés Ortiz-Osés i per Franz-Karl Mayr i editat per la Universidad de Deusto (País Basc). 

 

All-focus

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nota: [1] En paraules de Jose V. Sanchis Pastor, “Pla de Pastor: partida del terme de Quatretonda, camí de Dorresment”, una població valenciana de la comarca de la Vall d’Albaida.

En el llibre “Rondallari de Pineda”, a cura de Josefina Roma, es reflecteix el matriarcalisme que hi havia en el primer quart del segle XX, en Pineda del Mar i que també estem veient en cançons, contarelles, versos, escrits, etc. recopilats, per mitjà de persones de tot l’àmbit lingüístic i d’arrels valencianoparlants, com a mínim, des de fa dues generacions o més.

Agraesc la col·laboració de Jose V. Sanchis Pastor i de Vicent Pla.

“Ella, que, en la cara, té una rosa”

 

El 27 de novembre del 2020, en el grup “La Vall d’Albaida (terra i gent)”, Ana Mo escrivia unes línies que, en paraules seues, “Jo crec que és un poema. Me’l varen dir i jo l’he aprés[1]. És una [poesia] dita de mon pare[2], i que diu així:

“Ella, que, en la cara,

té una rosa

i, en la boca,

un clavell

i, entre cames, [3]

té una cosa,

una cosa

que no es veu

però que es suposa

que és lo que més

m’agrada

de tot lo que té”.

 

 

Notes: [1] En el moment d’escriure aquestes paraules, 9 de desembre del 2020, el comentari havia sigut eliminat del grup de Facebook.

[2] Aquest segon comentari l’escrigué Ana Mo, el 9 de desembre del 2020, en el grup “La Vall d’Albaida (terra i gent)”, en veure els versos que ella havia escrit i que jo, eixe dia, havia publicat en el meu mur i en el de molts grups, per si alguna persona podia resoldre’m la pregunta de si es tractava d’una cançó eròtica o d’un poema del mateix estil. En qualsevol cas, és una plasmació de lo matriarcal.

[3] Aquest vers fou afegit a la resta i, aleshores, vaig deduir que eren unes línies de signe eròtic, com ja intuïa, després que, el 9 de desembre del 2020, Ana Mo escrigués un comentari en el grup “La Vall d’Albaida (terra i gent)” a la pregunta que jo havia plantejat.

De fet, hui, 10 de desembre del 2020, en cercar informació, en Internet, per mitjà de les paraules “i entre cames”, he vist que hi ha una entrada que remet al document “Catàleg 2018-2019” (https://issuu.com/bullent/docs/cat_leg_1718_webcolornova2), d’Edicions del Bullent (Picanya, l’Horta de València) i que, hi ha un poema al costat del llibre “Burrera  Comprimida. Poemes satírics, de Salvador Bolufer, poema que diu així: “Per careta té una rosa, / per boqueta té un clavell, / i entre cames té una rosa, / que no es veu, però es suposa, / la millor flor del ramell” (p. 45 del catàleg).