Arxiu d'etiquetes: dones que han deixat empremta

“La mare ens va ensenyar a ser bondadosos, la sinceritat” (Rosa Rovira)

General, , ,

Prosseguint amb el tema que tractàvem ahir, el 20 d’agost del 2022 rebérem alguns missatges, com ara, “La família, per davant de tot” (Francisca Farre), “La meva àvia era molt bona persona. Sempre va intentar ajudar tant com podia” (Rosa Adroher Bonet) i “La mare ens va ensenyar a ser bondadosos i a creure, perquè ella era la que ens deia ‘Hem d’anar aquí’ o ‘Hem d’anar allà’, ‘Hem de fer això’ o ‘Hem de fer allò’.

I jo ho feia i la creia.

La sinceritat, a no dir mentides: ella no en deia mai o, almenys, jo no ho havia detectat.

A ser generosos: sempre estava a punt de donar coses als altres, encara que ella es quedés sense res.

Tenir empatia, que jo no sabia què era això, però ella sempre pensava en els altres i el perquè de les coses.

A ser soferts al dolor: ella no havia estat mai en cap hospital ingressada, tot i haver patit ensurts durant els seus vuitanta anys que va viure”.

A continuació, li comentí “M’impressiona la manera tan oberta i tan humana de les dones (i de les persones) nascudes abans de 1920. Són una mena de mestres de la vida. Aprens molt a partir de testimonis i de comentaris que hi tenen a veure. Nasquí en 1971”. Aleshores, Rosa Rovira, qui té una filla gran nascuda en 1973, em respongué: “Sí: tenien, i crec que encara, la nostra generació, conserva. El jovent actual ha perdut la meitat.

En el meu cas, els meus fills i nets mantenen tots aquests valors i és d’agrair veure’ls”.

Enllacem les paraules de Rosa Rovira amb unes que podem llegir en l’entrada “Per a totes les grans dones” (https://www.juditmarch.com/language/ca/per-a-totes-les-grans-dones), publicada en una web de Judit March en el 2017, quan diu que ”L’avia, als anys 30, devia tenir al voltant de 20 anys. Jo la recordo com una dona forta i sempre entregada als altres, una dona que, malgrat les difícils circumstàncies, mai la vaig sentir queixar-se, ans al contrari, sempre tenia un somriure i un gest de tendresa per a nosaltres i cap als altres”.

Igualment, en l’escrit “Com deia la iaia” (https://lidiacastronovas.wordpress.com/2014/12/29/com-deia-la-iaia), plasmat en “El Blog de Lídia”, llegim “La meva iaia, l’Assumpció, no era una dona de gaires paraules, era més del tipus de persona que escolta i observa, que no pas d’aquelles que xerra pels colzes o monopolitza una conversa. Amb ella, les coses semblaven simples i senzilles, sense complicacions.

(…) sempre ens recordava la importància de mantenir unes bones relacions amb tothom, no se sap mai quan pots necessitar un favor (…). Una dona a qui li agradava fer el bé i respectar tothom”. 

Quan llig escrits en què es convida les dones a actuar amb una mena de mà dura, per mitjà de la masculinitat i de reprimir la part femenina de la persona, em recorde d’eixes paraules que digué cap al 2000 el director d’un orfeó en què jo cantava, quan es dirigí als baixos: “És que canteu com si fóreu ‘maricons’“. Ningú no li digué res, ni tan sols u que, amb el temps, seria batle d’un partit dels que es diuen d’esquerres i que, com m’havia comentat anys arrere, aspirava a ser regidor.

Ara bé, jo, que cantava com a tenor, després de la sessió, me n’aní al director i li comentí que no estava d’acord amb la seua actitud. La seua resposta fou “Jo tinc amics que són homosexuals”. 

¡Quanta hipocresia hi ha, també, en el tema de les dones i quant de políticament correcte!

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

“Avant ses atxes” (Joana Soler Clar), dones que encoratgen i molt obertes

General, , , , ,

 

Continuant amb frases, dites, refranys o detalls preferits que, fins i tot, poguessen haver deixat empremta, mitjançant àvies (o padrines), o bé mares, nascudes abans de 1920, en el grup “Cultura mallorquina”, el 5 de març del 2022 i posteriorment també ens comentaren “Sa meva padrina, francesa / sollerica, deia ‘De ses herbes molles, se’n torquen es cul!!’” (Ann Lladó), “Sa padrina de Pòrtol (1919) sempre sortia al carrer ben vestida i deia ‘No s’han de mostrar ses senalles rompudes’ venint a dir que sa roba havia d’estar neta i polida!” (Clarice Ishtar), “Fins aquí, no arrib” (Coloma Oliver Cabrera), “De mi madre, nacida en 1900: ‘La paciencia es una virtud’, ‘No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy’, ‘Si tu mal tiene remedio, ¿por qué te apuras?. Y, si no lo tiene, ¿por qué te apuras?’” (Maria Oliver Mir), “Ens deia ‘No digueu mai d’aquesta aigua no en beuré’” (Tere Arrom), “’Mal d’altres, rialles són’. I, un altre, era ‘Secret de dos és dubtós i, de tres, ja no val res’” (Guiem Salas Martorell), “Gat escaldat, d’aigua freda tem” (Pep Martí), “Sa meva padrina, nascuda el 1911, no anava de cans. Per això, sempre deia ‘Es cans no fan ous’” (Marisa Cerdó), “La senyora àvia deia ‘Déu me’n lliber d’un Ja està fet’” (Eduardo Cerda Ferrer De Sant Jordi), “Visquem i en vorem” (Familia Calafat Amengual), “Sa padrina Joana em deia, ‘Estrella des cul des covo[1]’. Mai vaig saber el seu significat. Crec que era bo!!” (Yani Palou), “Quan jo era petita, estava un pic graseta i sa meua abuela em deia ‘Val més tenir que desitjar’” (Nela Segura), “A un negat, dau-li aigua” (Xisco Fiol), “Totes ses masses fan mal” (Antonia Salas Caldentey), “Allà on menos et penses, no hi poden estar de goteres” (Felip Monserrat Nicolau), “Sa meva padrina deia ‘Quan siguis massa, ja picaràs’” (Maria Alemany), “També he sentit ‘No siguis tan prompte’ (impulsiu). M’agrada molt llegir tots els comentaris. Gràcies” (Cati Balaguer Bestard), “Tal faràs, tal cobraràs” (Cati Oliver Vila), “Dos filles i una mare, un dimoni per son pare” (Carmen Bonet Ribas), “Es bon temps i es mal temps no duren tot temps” (Rafael Gaya Campaner), “A sa creu des matrimoni, sa sogra hi fa de dimoni” (Carmen Bonet Ribas), “’A qui has de donar dinar, no li privis el berenar’, ‘A ca vell, cus cus’ (ja té experiència)” (Cati Balaguer Bestard), “Avant ses atxes” (Joana Soler Clar), “Qui sembla an es seus, no fa mal a ningú” (Carme Llabres Palmer), “Sa meva encara és viva i en té un rosari.

‘Es racó de ca seva guarda de molts de mals’

‘En parlar de mi, no rius’.

‘Ca vell, no li facis cus cus’… etc.” (Luck Good), “Des teu pa, faràs sopes” (Carmen Cladera Bibiloni), “’Això s’usa? Sí. Idò, ja m’agrada’ deia sa padrina” (Maria Martorellordinas), “Quan xerràvem de temes d’adults i nosaltres hi érem, sempre deien ‘Alerta, que hi ha roba estesa’” (Amalia Sánchez Matas), “Sa meva padrina va néixer al 1899 i, cada dia, en anar a dormir, deia:

‘Bona nit, ramell florit.

Bona nit, rosa encarnada.

Bona nit, estrella amada.

Bona nit, ja t’ho he dit’.

‘Qui no vol pols, que no vagi a s’era’, ‘Es pensar no és sabre[2]‘, ‘El sabre no ocupa lloc’, ‘Tant es perd per el que sap massa, com per el que sap massa poc’” (Martina Frontera Puigros), “Sa meva padrina em deia ‘Maria, Maria, Maria, pensa-hi que, en esser casada, ja no hi ha remei…’. No hi havia divorci, en aquell temps” (María Mas Rosselló).

Afegirem que la forma “Avant ses atxes” també és molt emprada (i prou, en Internet) com “Avant les atxes” i com “Endavant les atxes”.

Agraesc la col·laboració, alta, en aquest grup, i a les persones que em fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Notes: [1] Aquesta forma, segons el DCVB, sol utilitzar-se en Mallorca i en Menorca.

[2] Forma popular de dir “saber”.

“Fes el bé i no facis el mal” (Margarita Font Carbonell), dones per la bonhomia i molt obertes

General, , , , ,

 

Continuant amb l’entrada d’ahir i en el grup “Frases cèlebres i dites en català”, del 5 de març del 2022 i més avant, en relació amb el llegat cultural i educatiu transmés per àvies (o padrines), o bé per mares, nascudes abans de 1920, ens comentaren “’Mare, quina hora és?’, li demanava, de petita. I sempre tenia la mateixa resposta:

‘Ara és més tard que suara’” (Rosa Rovira), “Qui canta a taula i xiula al llit, no té el cap ben eixerit” (Yolanda Sans Luque), “La meva àvia sempre deia ‘Cap geperut es veu el gep’… En tenia moltes, de frases dites, la meva àvia… I totes eren certes com que sempre surt el sol” (Nuria Milla Ferrer), “La meva mare sempre deia ‘Fes el bé i no facis mal, que altra pena no et cal’” (Margarita Font Carbonell), “’De lo que val poc, donen molt’, ‘Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes’” (Pilar Riudavets Salord), “La meva mare sempre em deia ‘Ja et passaran la mà pel llom’, perquè jo tenia molt de geni!!” (Nati Miralles), “Quan no volia menjar, la meva àvia ens deia ‘A la Serra de Pàndols hauríeu d’estar’. El meu avi va estar fent allà la guerra i van passar molta gana” (Gemma Mañas Fuguet), “’El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú’. M’ho deia la mare, nascuda el 1915” (Quim Batpar), “Jo era una mica trapella i la iaia deia ‘Benaventurat el que et voldrà i no et podrà tenir, que no sabrà la sort que tindrà’” (Josep Maria Vilaplana), “Quan no volia menjar, em deien ‘La gana dels ’40 teníeu que haver conegut!!!!’” (Cami Serret), “’Qui li ha fet el nas, que la tingui al braç’.

‘No facis el burro, que la palla va cara’.

La meva àvia, 1910” (Lourdes Cera), “’Val més conèixer que fer conèixer’.

Dita de l’àvia Rita” (Nuri Mataro), “La meva mare deia ‘No es pot estirar més el braç que la màniga’. Era del 1915” (Rosa Mirabet), “Se n’han dit tantes, que la majoria ens deien, però m’ha vingut a la memòria aquesta:

‘El tancarem a la caga i menja fins diumenge[1]’. Quan no  volies menjar alguna cosa que no agradava” (Pilar Daunis Colomer), “’Ai, Senyor! Quanta roba i tant poc sabó…, i tan neta que la volen!’.

L’àvia, 1910” (Lourdes Cera), “’N’hi ha un pam de net!” (Carme Torres), “Moltes…: ‘Per Nadal, cada ovella, al seu corral’, ‘Més val un veí a la porta que un germà a Mallorca’, ‘Tal faràs, tal trobaràs’, ‘Qui de jove menja sardina, de vell, es menja l’espina’, ‘De cara a la feina, la llengua a la merda”. Per escriure un llibre… Va néixer al 1902” (Montserrat Ventura Romeral). Hem escrit “merda”, per a que es puga llegir la dita, encara que, en l’original, hi hagués escrit “m.”.

En el grup “Cultura mallorquina”, el 5 de març del 2022 i posteriorment ens plasmaren “Bon dia,

Idò, jo, curiosament, lo que em va quedar ben gravat va ser quan em vaig fer dona, que, mumareta, al cel sia, ho deia a ses veïnades. Les deia ‘Sa nina ha romput es cossiol’. Sincerament, no li trob què té a veure una cosa amb l’altra, per això m’ha quedat gravat aquesta frase. Bon dia” (Katy Morla Amer), a qui comentí “Bon dia, Katy,

En moltes cultures, el triangle invertit (V) simbolitzava la dona. En canvi, el triangle que mira cap amunt (ꓥ) representava l’home.

Com veiem, el cossiol és prou semblant al triangle invertit.

Una forta abraçada” i Catalina Lladó Martínez comenta “Katy Moria Amer. Això del cossiol,… també és del meu temps”; “Quan jo vaig començar a fer feina, les vacances escolars d’estiu, com botones d’un hotel a Cala Sant Vicenç, ma mare em deia… ‘Alerta, amb el mal francès[2]!!!!!’ Jo venia de Lluc i no vaig saber, fins molt tard, què era això del mal francès!!! Era l’any 1974 i jo tenia catorze anyets!!!!! Me’n record, d’aquesta anècdota, i, per això, ma mare no volgué que estudiara turisme, cosa que vaig fer més tard!!!!” (Emilio Emazabel Cerda), “A mi, em deia mumare, quan era petit: ‘Vos enviaré a menjar a les torres’. Això, quan no ens agradava gaire el dinar (érem sis germans)” (Xisco Bonnin). 

Comentaré que, per a mi, la bonesa no és una mena de debilitat que cal amagar o combatre (ni, per contra, traure-la a relluir per a fer-se l’interessant), sinó més bé una manera de desenvolupar molt la part bona de la vida i l’obertura, tan reflectides en els xiquets, els quals, simbòlicament, estan associats a la primavera, estació que, en el moment de plasmar aquestes paraules, ja ha començat. En eixe sentit, un dia em comentava Pere Riutort que ell estava obert a ajudar a qui ho necessitàs, però no, com ara, a qui fes ostentació del seu punt feble.

Agraesc la col·laboració, alta, de les persones que decidiren prendre part en ambdós grups. En el cas del grup mallorquí, superaren els setanta comentaris. Igualment, la dels qui em fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les persones que em fan costat dia rere dia.

 

 

Notes: [1] En aquest refrany, rima per la pronúncia de la paraula “diumenge” en el català oriental, amb una e neutra en lloc d’una e.

[2] Sífilis.

“Mira als que estan pitjor” (Lis Beltri Cruz), dones solidàries i molt obertes

General, , ,

 

 

Continuant amb l’entrada d’ahir, en el grup “Frases cèlebres i dites en català”,  en què hi hagué entrades extenses, el 5 de març del 2022 i després ens comentaren “No només has de ser bona persona, també ho has de semblar!” (Julia Saura), “Sobretot, no facis parlar” (Maria Mercé Gibert), “La meva àvia, que va néixer al 1905, tenia un vocabulari tan ric que, quan vaig llegir ‘Solitud’[1], coneixia la majoria de les paraules de l’anomenat llenguatge mascle: batzac, nyafra, xacra, deixatar, xiribec, i moltíssimes més” (Susanna Creus Constantó), “El càntir, de tant d’anar a la font, es trenca” (Xelma Bonic), “La meva àvia, 1890. ‘Val més donar que agrair’” (Angela Siegrist), “No et casis amb cap pagès, que et farà menjar mongetes i t’aixecaràs a les tres” (Joan Segado Cano), “La meva padrina deia molt ‘Mossos vingueren, de casa ens tragueren’” (Magda Guasch Arques), “La meua padrina deia ‘Al febrer, ja es pot llogar jornaler’’ i també deia ‘Vals més pessetes que un duro sevillano’” (Rosa Maria Teixidó Escribà), “’¿Què et penses, que som a can Rotxil?’ (Família d’una gran riquesa)” (Ma Rosa Cal Roc Balcells), a qui Elena Brachs Serra respon “La mare també ho deia”  i a qui Pilar Salvador Bravo li comenta “La meva iaia també ho deia”.

Més comentaris en el grup “Frases cèlebres i dites en català”, en relació amb frases, dites, refranys o fets que, fins i tot, poguessen haver deixat empremta a través de les àvies, o bé de les mares, foren “La meva àvia ens deia ‘Que abaixeu la porta: parlarem, cantarem cançons catalanes, ballarem sardanes…’. Això passava als anys 50. Ella va néixer al 1888” (Neus Sastre Noci), “El qui guarda, sempre té” (Ycnan Ycnan), “Ets més fals que un duro sevillano” (MAngels Campeny), “La meva besàvia: ‘Si el Dijous Sant plantes violes, surten dobles’. I és veritat. L’àvia: ‘El Divendres Sant, no escombrar: surten formigues!!!’” (Montserrat More Mayoral), “Només mata la mania” (Pep Llorca) a qui Fina Juarez li comenta “La meva àvia també deia la de ‘Qui et vol bé, et farà plorar’”; “’Qui guarda, sempre tindrà’ deia la meva àvia, que va viure la guerra civil i va fer estraperlo” (Maria Cinta Juan Diviu), “Si tenim ‘tions’, en podrem fer estelles” (Pilar Alsina), “Records sense cistell, que se’ls fotin pel clatell” (Joan Garcia Feixas), “Jo sentia dir a la meva mare ‘No val un xavo’, referint-se, per exemple, a una peça de roba trencada o de pèssima qualitat” (Laura Artero), “La iaia va nàixer al 1903 i sempre deia ‘No mires als que estan millor que tu, mira als que estan pitjor. Així estaràs conforme amb la vida que tens’” (Lis Beltri Cruz). 

Afegirem que, per al títol, hem triat part d’aquest darrer comentari perquè, entre altres coses, convida a apostar per lo que és possible i no per lo que pogués fer que el nen es sentís defraudat i, a banda, a la solidaritat, fet que implica estar oberts a tots.

Agraesc la col·laboració des d’aquest grup (més de cent comentaris), a les persones que em fan més fàcil l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Nota: [1] Novel·la de l’escriptora Caterina Albert, sota el pseudònim Víctor Català, escrita i publicada a primeries del segle XX.

“A tu, t’agrada ser el capdanser” (Jordi Talam), acollidor i molt obert

General, , , ,

 

Continuant amb els comentaris en el grup “Mots oblidats pels diccionaris”, el 5 de març del 2022 i posteriorment, en relació amb records, frases, dites i amb l’empremta que poguessen haver deixat àvies i mares, també escrigueren “Hi han ulls que s’enamoren de lleganyes” (Rosa Madurell Argemí), “La roba bruta es renta a casa” (Monte Botines), “’Qui té amigues, té fatigues’. La meva iaia va néixer al 1896” (Olga Soler Esquerda), “Olla vella, bony o forat” (Ricard Roy), “La meva em deia ‘A tu, t’agrada ser el capdanser’ (cap de balladors)” (Jordi Talam), a qui responguí “I a mi, manar, ser el cap de colla, el director d’orquestra de la meua vida, Jordi”; “La meva mare, quan feia servir les tisores feia muecas amb els llavis i jo me’n reia, i ella em deia ‘No te’n fotis dels meus dols que, quan els meus seran vells, els teus seran nous’” (Maria Sules Vilanova), “És llarg però divertit.

‘Gràcies.

Vostè les té totes.

Amb les seves i les meves,

en faríem moltes més.

Això és favor que vostè em fa.

No és favor, que és justícia.

Justícia que no mereixo.

Vostè mereix això i molt més.

Gràcies…’ (I tornaven a començar)” (Rosa Carreño Lorente), “La meva ens deia, a ma germanes i a mi, quan volíem menjar fora hores i li dèiem ‘Tinc gana’, ens contestava ‘Menja’t l’os de la cama’” (Ester Olària Rius), “La meva àvia dormia a l’habitació amb la meva germana i jo i, cada dia, ens explicava un conte per dormir i ens feia resar ‘Jesús, Josep i Maria, / us dono el cor i l’ànima mia. / Si més tingués, / més us donaria’ i també un ‘Àngel de la Guarda, / dolça companyia, / no em deixis sola, / ni de nit, ni de dia, / que jo em perdria’” (Maria Rosa Font Bonada), “Vigila, que ens afaitaran en sec!” (Anna Babra), “Viu més el que piula que el que xiula” (Pepa Febre), “La meua iaia parlava amb dites. No les puc reproduir totes. A mi, m’agradava quan alguna xicona (familiar) es casava o festejava amb un xic lleig i insuportable. Ella deia ‘Tindrà el piu d’or i no ho sabem’” (Magda Lazaro Mascarós), a qui, quan li preguntí quines en recordava, m’afegí “Lluís. Millor faré un recull i ja t’ho passe. Ma mare era com la seua iaia. Ella estava a una cadireta al balcó del Carrer Tomassos. Quan passava algú, li llançava una dita.

Molts feien volta per no passar pel seu carrer. Ma mare en sap moltes i el meu fill les està apuntant. Ja te les passaré, quan puga” (Magda Lazaro Mascarós). Resulta positiu que hi haja persones, com ara, el fill de Magda Lazaro Mascarós, que plasmen dites que encara perviuen o bé que poguessen haver dit persones de generacions anteriors.

Uns altres comentaris foren “Quan et deien que passaria alguna cosa que es veia venir, ‘Ja t’ho deia jo!!!!’” (Neus Padilla Mestres), “Tal faràs, tal trobaràs” (Pigem Teixidor La Ita), “Les maldicions[1] són com les processons: d’on surten, entren” (Octavi Font Ten), “La meva àvia deia ‘No riguis dels mals del veí, que els teus venen de camí’” (Roser Rivas), “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú” (Glòria Reverter), “Si vas ben dreta i segura, la por no t’atura’ (Imma Clotet-Pavia), “Quan el riu baixa ‘esvolotat’[2], els pescadors ja han pescat’” (Imma Clotet-Pavia), “Si no vols pols, no vagis a l’era” (Imma Clotet-Pavia), “Cada casa, és un món i, cada família, una història” (Imma Clotet-Pavia), “’Les coses s’han de fer bé, no pas per tu, sinó pel darrer’ (suposo que es referia pels qui venen darrere, o així entenia jo la dita)”, a qui responguí que sí, que eixe és el sentit de la dita. De fet, en més d’una cultura matriarcal, es considera que cal fer les coses pensant, no en una primera generació, sinó, fins i tot, en més de tres generacions.

Finalment, gosaria escriure que, en moltes d’aquestes paraules, es reflecteix molt el matriarcalisme. En eixe sentit, com m’escrivia el 13 de març del 2022 una amiga, Rosa Garcia Clotet, “Hi ha persones afables que, quan cal, saben treure el geni”: una cosa no desfà l’altra. I això té molt a veure amb l’autocontrol, amb ser u el rei de la seua vida.

Agraesc la col·laboració de les persones esmentades ací, la gran participació, a les que col·laboren en l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia. 

 

 

Notes: [1] Castellanisme per “maledicció”.

[2] En lloc d’”esvalotat” o bé, com ara, d’”avalotat”, per exemple, amb el significat de “Mogut tumultuosament”, com figura en el DCVB.