Arxiu d'etiquetes: dites eròtiques

Una figa com un hostal: dita eròtica i matriarcalista de la Garrotxa

 

Tot seguit, exposem uns versos eròtics i que reflecteixen el matriarcalisme, els quals em plasmà Joan Carrera Casacuberta el 26 de novembre del 2022:

“‘— Suposant que suposéssim
que féssim la suposició
que la teva figa fos un hostal
i la meva pixa un viatjant,
¿deixaríes entrar-la,
encara que fos pagant?
— Ni pagant, ni sense pagar:
ma figa és una caixa de ferro,
on no hi entra cap pixa de verro’

Dita de la Garrotxa [sic]“.

Aquesta dita, hui, 27 de novembre del 2022, no figurava en Internet, ni tan sols en algunes entrades referents al folklore en la comarca catalana de la Garrotxa.

Com podem veure, la dona té la darrera paraula, àdhuc, en lo eròtic. A més, no accepta lo que podria recordar l’home porc (verro).

Agraesc, per tant, la generositat del reporter.

 

Dones permissives, amb molta iniciativa i molt obertes

 

També veiem un post semblant i amb participació interessant, en el grup “Dialectes”, on, el 16 d’agost del 2020, Batiste Bofí escrigué “Dels pecats del piu, el Senyor se’n riu; i els de la xona, la Verge els perdona”, com ara, “Tota la vida!” (Nadia Azorín Perez), “Tota la vida s’ha dit” (Toni Royo Pérez), un en què Joan Colera respon que es diu a l’Horta de València o, com ara, un comentari de Felip Comós Mestre. I més, persones que plasmen “No” (perquè no la coneixien) o bé “Molt bo, no ho havia sentit mai!” (Felip Comós Mestre), “No el coneixia… Però és molt bo…” (Ferran De San Martin) o Xic Tabaleter comentant ’El virgo de Visanteta’, de Bernat i Baldoví. Un sainet i que l’autor havia nascut en Sueca.

En el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, el 19 de desembre del 2017, Jesús Banyuls Garcia posà un post que ací hem escrit en dues parts:

“Del cos humà

 

Dels pecats del piu,

Déu se’n riu;

I els de la xona,

Déu els perdona”

 

“Del cos humà

 

Dels pecats del piu,

Déu se’n riu;

I els de la figa,

Déu no els castiga”.

 

I molts dels comentaris que es feren foren “Que bo” (Tina Jorda Sanchis), “A la Vall d’Uixó: ‘Dels pecats del piu, Déu se’n riu; i dels del sés, no vol saber res[1](David Pascual  Garcia), “Jajaja, no ho coneixia, però és molt bo.

Jo he sentit dir ‘No patiu, que la figa és p’al piu’.

Però, així, no ho havia sentit dir mai” (Marisa Sjj), ’Dels pecats del piu, Déu se’n riu; i els de la xona, la Mare de Déu els perdona’, la versió que conec” (Ramon Alemany Cots), “Molt bo!!!!” (Jose Camarena Bataller), “Veritat” (Albert Ramis Lara).

Igualment, en el mur de Miquel Matas (Miq Mat), el 3 de febrer del 2019, ell plasmà un escrit de Carme Lledó (aparegut en el grup “Dialectes”) que deia així:

“Dels pecats del piu,

Nostre Senyor se’n riu;

els de la xona,

la Mare de Déu

els perdona.

 

(La Safor)”.

 

En relació amb aquesta dita, Miquel Matas escrigué “Molt bona, aquesta dita valenciana” i un comentari acompanyat del nom de moltes persones, que ens ha semblat molt interessant: “La trob moolt bona, de saviesa popular!! Avui, quan l’he vista al grup, l’he compartida tot d’una!” i unes paraules d’Esteve Latorta: “És simplement genial”.

Tocant aquesta dita valenciana i eròtica, el 31 d’octubre del 2021 trobàrem l’article “I els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona” (https://relatsencatala.cat/relat/i-els-pecats-de-la-xona-la-mare-de-deu-els-perdona/356599), relat de mbonet, amb un poema eròtic i de línia matriarcal, molt interessant.

Igualment, direm que la dona no pren part de manera passiva, sinó amb molta iniciativa, com ara, afavorint un ambient permissiu i molt obert, fins i tot, en lo eròtic i en lo sexual. 

Agraesc la col·laboració de les persones que aportaren informació i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

Nota: [1] Caldria dir “i dels del sés, no vol saber-ne res”, en llenguatge genuí.