Arxiu d'etiquetes: cançó popular valenciana

El Miquelet de la Seu // The Miquelet of “la Seu”

General, ,

 

 

El Miquelet de la Seu

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

El Miquelet de la Seu,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

s’ha obert com una magrana.

S’ha obert com una magrana,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

el Miquelet de la Seu.

The Miquelet of “la Seu” [= the Cathedral of the City of Valencia],

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

is has been opened like a pomegranate.

He has been opened like a pomegranate,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

the Miquelet of “la Seu”.

 

La culpa la té l’obrer,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

que l’ha fet de mala gana.

Que l’ha fet de mala gana,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

el Miquelet de la Seu.

The blame is of the builder,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

that did it unwillingly.

He did it unwillingly,

xim-pum, ali-ali, pum, cata pum, mec,

the Miquelet of “la Seu”.

 

Font: Esta cançó, ací cantada pel grup Carraixet, podeu escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=WDRSz0ezW3A.

 

Anècdota humorística:  Vos contaré que una vegada, quan tenia 18 o 19 anys, una mestra de valencià (potser pancatalanista), molt irritada en eixe moment, ens preguntà:

 

— Sabeu qui té la culpa de tot això? Sabeu qui té la culpa de tot això?

I jo, amb la sang freda, li responguí, com qui ho troba ben evident:

— L’obrer!

 

I ella respongué:

— Sí!, l’obrer tindrà la culpa!

 

Quasi la mitat dels alumnes érem valencianoparlants i, encara no m’acabe de creure com no em despatxà, no sols aleshores, que esclataren a riure (perquè és ben coneguda esta cançó), sinó tampoc després… Era el curs 89-90.

Pepe Tono

General, , ,

Pepe Tono

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Pepe Tono, cull-me pomes;

Concepción, que altes estan!.

Si les rames no s’acatxen,

pomes no se’n colliran. (2)

Pepe Tono, pick me apples;

Conception, how high they are!

If the branches don’t be crouched down,

apples won’t be picked. (2)

 

Pepe Tono, Pepe Tono, se’n va anar

a casa d’un civil

a demanar-li la filla,

cosa que fan els fadrins. (2)

Pepe Tono, Pepe Tono, left

to a house of a civilian

to ask for his daughter’s hand

(as unmarried men do).  (2)

 

I sa mare li contesta:

“Pepe Tono, no pot ser.

Que la meua filla és jove

i no té el seu menester” (2)

And her mother answered him:

“Pepe Tono, it’s impossible.

My daughter is young

and she hasn’t what she needs.” (2)

 

Tornada: Pepe Tono, cull-me pomes… (1a estrofa)

Chorus: Pepe Tono, pick me apples… (1st strophe)

 

 

Font: Si voleu escoltar la cançó, podeu anar a https://www.youtube.com/watch?v=s5pFgcfikS4, amb la veu de Lluís “el Sifoner”, natural de Pedreguer, 1945.

 

 

 

Dotze i u (jota) // Twelve and one (dancing)

General, , , ,

 

Dotze i u

Jota valenciana / Valencian dancing

 

Tinc una gràcia molt bona, (2)

la que m’ha donat Sant Pere.

Quan veig a una xica guapa,

me se’n van els ulls darrere.

Tinc una gràcia molt bona.

I have a very interesting grace, (2)

thanks to Saint Peter, who gave me it.

When I see a pretty woman,

I set my sight on her…

I have a very interesting grace.

 

Senyoreta del Campello, (2)

si voleu matar als lladres,

poseu aigua a la serena

i fullets de baladre.

Senyoreta del Campello.

Madam from el Campello, (2)

if you want to die the thieves,

put water at the night dew

and rosebay leaves.

Madam from el Campello.

 

Quan passe pel teu carrer, (2)

sempre vaig mirant a terra

p’a que ton pare no diga

que vaig a formar-li guerra.

Quan passe pel teu carrer.

When I walk along your road, (2)

I always face the ground

so that your father doesn’t say

that I am at war with him.

When I walk along your road.

 

Devall [Davall] d’una bresquillera, (2)

em digueres que em volies.

Des d’entonces aquell arbre

fa més dolces les brequilles.

Devall [Davall] d’una bresquillera.

Under a peach tree, (2)

you told me you loved me.

From then on that tree

gives sweeter the peaches.

Under a peach tree.

 

 

Font: Aquesta cançó, cantada per Pep Botifarra, l’he treta d’http://www.letrasyletras.com/cancion/532108/pep-gimeno-botifarra_dotze-i-u.html (lletra) i d’https://www.youtube.com/watch?v=4jacDLr1bHE (música).

 

Nota: Podríem substituir perfectament el terme entonces (paraula castellana i, a més, castellanisme innecessari i incorrecte) per la forma llavors (o oberta), la qual permetria un ajust mètric sense alterar el vers en què apareix.

 

Jota vella de Moixent // Ancient dancing of Moixent

General, , , ,

Jota vella de Moixent

Dansa valenciana / Ancient Valencian dancing, of the village of Moixent

 

Les fadrines moixentines

totes van de cinc en cinc.

L’una li diu a l’altra:

— ¡Que ganes de nóvio tinc!

The single women of Moixent

go five at a time.

One of them tells to the other one:

— I feel like to have a groom!

 

Pepiqueta, guapeta,

fa botifarres.

A pesseta la guitza,

totes cuca(d)es.

I sa mare li deia:

“¡Monyo sorongo!,

el tapó de la bassa

serà el teu nóvio”.

Pepiqueta, nice,

makes sausages,

each one, one peseta…

all of them with worms.

And her mother told her:

“Stupid, silly…

the stopper of the pool

will be your boyfriend.”

 

Quan passes per lo raval,

tots et diuen ravalera.

No hi ha xica més templa(d)a

si no és la santanera.

When you pop into the suburb,

all the people say to you suburbial.

There is no women as pretty

as the woman of the saints.

 

Lliguardera la tonta

no té pessetes,

que se les gasta totes

comprant cintetes.

I sa mare li deia

que no jugara,

que el nóvio que tenia

ja no el té ara.

Lliguardeta “the Silly”

has no peseta,

because she spent them

buying strips.

Her mother told

that she musn’t play,

and that her fiancé

has left her.

 

Des de que tu te n’anares

l’hortet ja no s’ha regat,

la bona herba no creix

i el julivert s’ha secat.

When you left

the little vegetable garden hasn’t been irrigated,

the good herb doesn’t grow

and the parsley is dried.

 

Deu i deu que són vint.

Vint i vint, quaranta.

Ara ton pare pixa,

ta mare canta.

Ara ta mare canta

i ton pare també,

al clamor d’esta casa,

per setze gallets.

Ten and ten make twenty.

Twenty and twenty are fourty.

Now your father prickes,

and your mother sings.

Now your mother sings,

and your father too

with the clamour of this house…

for sixteen pennies.

 

 

Font: L’enllaç musical és http://www.viasona.cat/grup/pep-gimeno-botifarra/si-em-pose-a-cantar-cançons/jota-vella-de-moixent (lletra i música)

Nota: Personalment m’ha paregut una cançó que simbolitza la independència de la filla respecte a una mare que intentava imposar el seu parer i a una societat en què estar fadrina no estava ben vist. Una actitud valenta, sens dubte, la de la filla.

 

 

 

 

 

 

 

 

L’u d’Aielo // Dancing of Aielo

General, , , , ,

L’u d’Aielo

Cançó popular valenciana  / Valencian folk song 

 

Sempre venies darrere,

que t’ensenyara cançons;

i ara que en saps, de  boniques,

t’amagues pels carrerons.

You always went after me

so that I trained you songs;

and now you know many, and fine,

but you are hiding in the alleys.

 

De la flor de la farina,

de la bromera del vi,

s’ha fet quatre mocadors

Pepeta la del Morquí.

Pepeta “from the Morquí”

has made herself four handkerchieves,

with the flower flour

and with the wine froth.

 

Santa Anna para en Albaida,

Sant Vicent en Agullent,

la Mare de Déu en Agres

i Sant Blai en Bocairent.

Saint Anne stops in Albaida,

Saint Vincent in Agullent,

the Virgin in Agres

and Saint Blaise in Bocairent. 

 

Font: L’enllaç és http://www.viasona.cat/grup/pep-gimeno-botifarra/si-em-pose-a-cantar-cancons/lu-daielo (lletra i música)

 

 

 

Ball de la polca // Polka dancing

General, , , ,

 

Ball de la polca

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Quan vaig escoltar

tocar la polca

em vaig animar

i vaig comprovar

que era molt fàcil marcar el compàs.

When I listened to

play the polka

I cheered up

and I checked

that it was very easy to keep the time.

 

1. Així, així, així és com repicaràs les mans. (2)

1. Like this, like this, like this is how you will answer the hands. (2)

 

2. Així, així, així és com repicaràs xiulant. (2)

2. Like this, like this, like this is how you will answer whistling. (2)

 

3. Així, així, així és com repicaràs el nas. (2)

3. Like this, like this, like this is how you will answer the nose. (2)

 

4. Així, així, així és com repicaràs els dits. (2)

4. Like this, like this, like this is how you will answer the fingers. (2)

 

 

Font: Podreu escoltar la cançó en https://www.youtube.com/watch?v=wkrFh3jKZA0.

El tio Caliu // The uncle Caliu

General, , ,

 

El tio Caliu

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Es diu que el tio Caliu

és un gandul que no treballa,

que ensenya a les xiquetes

a tocar en la rondalla.

Many people say that the uncle Caliu

is a lazy person that doesn’t works,

and that he trains the young women

to play in the group of minstrels.

 

Diners, diners,

i a aprofitar-les totes;

diners, diners,

com fan els botiguers.

Money, money,

and to make good us of them;

money, money,

as the shopkeepers do.

 

 

Font: Es tracta d’una cançó cantada pel grup Al Tall. Ací teniu l’enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=LtiWoqKX530.

Cervera ja no és Cervera // Now Cervera is not Cervera

General, ,

 

Cervera ja no és Cervera

Cançó popular valenciana /  Valencian folk song

 

Cervera ja no és Cervera,

que és una gran capital.

Tenim la font de la Roca

i la carretera Real.

Now Cervera is not Cervera,

because it is a great town.

We have the Rock fountain

and the Special road.

 

Ara portaran les llums,

tot lo món tindrà una pera,

i les bruixes fugiran

i faran cap a Traiguera.

Now they will put the lights,

everybody will have a bulb,

and the witches will flee

towards Traiguera.

 

Antes p‘a dur un cànter d’aigua,

pegaven moltes patades,

d’allà baix, d’enmig la rambla,

hasta el carrer de les Parres.

Before, if we wanted to carry a large water pitcher,

we had to walk many kicks

from the base, in the middle of the avenue,

to the Grapewines street.

 

Ara anirem a dur aigua

tenint la cassola al foc

i l’oli no es cremarà

perquè la font està a prop.

Now we will go to carry water

with the casserole on the stove

and the oil won’t get burnt

because the fountain is near. 

 

Moltes gràcies a l’alcalde

i al poble que l’ha ajudat,

que per portar l’aigua al poble,

molts bancals ha travessat.

Thanks you to the major

and the village that aided him,

thanks to the many terraces they crossed

for giving the water to the people.

 

Me despido de Cervera

i de l’alcalde major,

i de Manuel Forés,

que és fill de Benicarló.

I say goodbye to Cervera,

to the main major,

and to Manuel Forés,

song of Benicarló.

 

Tornada: Cerverà ja no és Cervera…

Chorus: Now Cervera is not Cervera…

 

 

Font: La cançó està cantada pel grup Urbàlia Rurana. L’enllaç és http://www.viasona.cat/grup/urbalia-rurana/rom-i-cafe/cervera-ja-no-es-cervera. Inclou lletra i música.  També podem escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=YAXtbROjqbU.

Quant a algunes paraules tombades, es corresponen a castellanismes (antes, me despido) o a formes populars per reduccionismes ( per a > p’a).

 

 

 

 

 

La xata melindrera // The dear meticulous woman

General, , ,

 

La xata melindrera

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

La xata melindrera,

huit, nou, deu,

com és tan fina,

trico, trico, trau,

com és tan fina, lairó, lairó…

se’n va a Benifaió, lairó.

The dear meticulous woman,

eight, nine, ten,

as she is very refined,

trico, trico, trau,

as she is very refined, lairó, lairó… 

she goes to Benifaió, lairó.

 

Es pinta els colorets,

huit, nou, deu,

amb gasolina,

trico, trico, trau,

amb gasolina, lairó, lairó…

lairó, lairó, lairó, lairó.

She makes the rouges up

eight, nine, ten,

with petrol,

trico, trico, trau,

with petrol, lairó, lairó…

lairó, lairó, lairó, lairó.

 

 

L’alcalde de Sollana,

huit, nou, deu,

té una burra,

trico, trico, trau,

té una burra, lairó, lairó…

vestida amb camisó, lairó.

The major of Sollana,

eight, nine, ten,

has a female donkey,

trico, trico, trau,

has a female donkey, lairó, lairó…

dressed with nightdress, lairó.

 

Que es menja les garrofes,

huit, nou, deu,

amb coca fina,

trico, trico, trau,

amb coca fina, lairó, lairó…

tomata i pimentó, lairó.

That eats the carobs,

eight, nine, ten,

with fine flat cock,

trico, trico, trau,

with fine flat cock, lairó, lairó…

tomatoe and pepper, lairó. 

 

 

Nota: La versió que mostre està cantada per Paco Muñoz qui, per exemple, a diferència d’altres cantants, com ara, Dani Miquel, empra la forma “melindrera” i no “merenguera”.

L’enllaç per a escoltar-les són els següents: Paco Muñoz en https://www.youtube.com/watch?v=9NkkieoAlrc i Dani Miquel en https://www.youtube.com/watch?v=feVOSyn7Zjo.

 

Carnestoltes, moltes voltes… (albada) // Carnival, many times… (aubade)

General, , , ,

Carnestoltes, moltes voltes…

Albada popular / Folk aubade

Música de l’Escola de Danses d’Alfarb (disc Música tradicional d’Alfarb) / Music of the Escola de Danses [“School of Dances”] of Alfarb, a Valencian village (Música tradicional d’Alfarb disc)

 

Carnestoltes, moltes voltes;

Nadal, de mes a mes;

Pasqua, de huit a huit dies;

Quaresma no tornes més…

Carnival, many times;

Christmas, every month;

Easter, every eight days…,

Lent, don’t return more…