Arxiu d'etiquetes: cançó infantil

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi // I-bi-bi, the Ibi kids, the Ibi kids

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

I-bi-bi, els d’Ibi, els d’Ibi,

I-bi-bi, els d’Ibi estan ací.

Venim de jugar un partit de pilota,

venim de jugar un partit de baló,

xim-pom!

I-bi-bi, the Ibi kids, the Ibi kids,

I-bi-bi. the Ibi kids are here.

We are back from playing a match of ball,

we are back from playing a match of ball,

xim-pom! 

 

Font: Esta cançó figura en  http://www.canpop.org/fitxa.php?id=730, dins d’un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.

El caçador // The hunter

El caçador

Cançó infantil / Children’s song

 

El lleó no em fa por,

pam i pipa,

pam i pipa.

El lleó no em fa por

perquè sóc un caçador.

I’m not afraid of the lion,

handspan and pipe,

handspan and pipe.

I’m not afraid of the lion

because I am a hunter.

 

Font: La lletra i la cançó cantada figuren en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=48, publicada per la Universitat d’Alacant.

El gegant del pi // The giant of the pine

El gegant del pi

Cançó infantil coneguda en tot l’àmbit lingüístic / Children’s song known in all the linguistic area

 

El gegant del pi,

ara balla, ara balla;

el gegant del pi,

ara balla pel camí.

The giant of the pine

now is dancing, now is dancing;

the giant of the pine,

now is dancing along the path.

 

El gegant de la ciutat,

ara balla, ara balla;

el gegant de la ciutat,

ara balla pel costat.

The giant of the city,

now is dancing, now is dancing;

the giant of the city,

now is dancing a way.

 

Font: Esta cançó forma part d’un recull de cançons realitzat per la Universitat d’Alacant. La podeu llegir i escoltar en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=280.

Nota: Esta cançó infantil també es canta en altres llocs de l’àmbit lingüístic, fora del País Valencià, encara que puga tindre altres lletres.

 

 

Deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta // Ten, twenty, thirty, forty, fifty

Deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta

Cançó popular valenciana / Valencian  folk song

 

Deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta,

sixanta, setanta, huitanta, noranta i cent.

Qui s’amague darrere pagarà la prenda

i el que no, també.

Una, dos i tres.

Ten, twenty, thirty, forty, fifty,

sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

Whoever be hidden behind will pay the forfeit,

and other, also.

One, two and three.

 

 

Font: Esta cançó forma part d’una recopilació de la Universitat d’Alacant. Podeu llegir-la i escoltar-la en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=678.

Un senyoret de València // A little owner of Valencia

Un senyoret de València

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Un senyoret de València, quiquiriquí,

que volia ser molt ric, quiquiriquí,

i tenia una criada,

que mai ho havia servit, quiquiriquí.

A little owner of Valencia, quiquiriquí,

that wante d to be very rich, quiquiriquí,

and has a maid,

that never had serve, quiquiriquí.

 

La criada és cosidora, quiquiriquí,

sabia cosir molt bé, quiquiriquí,

per [a] cosir una camisa,

està tres mesos i una nit, quiquiriquí.

The maid is a seamstress, quiquiriquí,

that sews very well, quiquiriquí,

to sew a shirt,

she is three months and a night, quiquiriquí.

 

La camisa està acabada, quiquiriquí,

ja no li faltava res, quiquiriquí,

li faltaven colls i punys,

i tot estava del revés, quiquiriquí.

The shirt is finished, quiquiriquí,

there was no necessary thing to make, quiquiriquí,

it needs necks, and wrists,

and everything was back to the front, quiquiriquí.

 

Mireia m’ha cantat aquesta cançó tan original que li ha ensenyat la seua iaia Hermínia per a entretenir-la.

Mireia sang me this very original song that her grandma Herminia taught her to be amused.

 

Font: Dani Miquel, disc Musiqueries, obra 8. Un senyoret de València.

Nota: El vers que té els claudàtors, [ ], inclou la preposició a, la qual no figura en el text original.

Dalt d’un pi // Above a pine

Dalt d’un pi

Cançó popular valenciana per a xiquets / Valencian folk song for children

 

Dalt d’un pi

hi havia un alficòs.

Passa un burro,

li pega un mos.

Above a pine

there was an Armenian cucumber.

A donkey passes [near the tree],

and has it to eat.

 

 

El burro té les orelles més boniques del regne animal

The donkey has the most beautiful ears of the animal kingdom.

 

Font: Dani Miquel, disc Musiqueries, obra 7. Dalt d’un pi.

 

Ametleta torradeta // Little toasted almond

Ametleta torradeta

Cançó popular valenciana per a xiquets / Valencian folk song for children

 

Ametleta

torradeta,

corfa d’ou,

merda seca

per al bou,

el bou i la vaca

Little toasted

almond,

rind of egg,

dried shit

for the bull,

the bull and the cow

 

rossega l’estaca,

rossega-la bé

que ton pare ve,

amb la xica de l’apotecari

gnaw you the stake,

gnaw you well

that your father is backing,

with the young woman

of the pharmacist

 

s’ha trobat

un reliquiari,

un d’or

i un de plata,

que s’amague eixa sabata.

he has found

a locket

one is gold,

one is silver,

hide that shoe.

 

 S’asseuen tots els participants en terra, formant un rogle, i posen els peus al centre. Un canta la cançó i en cada síl·laba toca amb la mà un peu. El peu al qual li cau la darrera síl·laba es retira.

Així fins que quede l’últim, a qui li toque dirà: pull!, pull!, pull! Aleshores tots els peus tornen a eixir al mig del rogle i s’acaronen.

All the participants are sat on the ground and get the feet in the centre. One of them sings the song and in each syllable touches a foot with a hand. The foot in whose is last syllable is left.

In this way till there will be the last kid left. The kid whom will be the turn, will say: pull!, pull!, pull! Then every feet start to exit to the centre of the circle again and they caress them.

 

Font: Informació treta del disc “Musiqueries”, de Dani Miquel. És la cançó 6. Ametla torradeta.

Nota: Respecte a l’original, he decidit dividir la lletra en diferents seccions, amb la intenció de facilitar-ne la lectura en les dos llengües.

 

 

 

La xata merenguera // The dear meringue’s woman

La xata merenguera

Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song

Recopilació i explicació: / Compilation and explanation: Dani Miquel 

 

La xata merenguera (vuit, nou, deu)

com que és tan fina (trico, trico, trau),

com que és tan fina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

The dear meringue’s woman (eight, nine, ten),

as she is very refined (trico, trico, trau),

as she is very refined (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Es pinta els colorets (vuit, nou, deu)

amb plastilina (trico, trico, trau),

amb plastilina (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

She makes the rouges up (eight, nine, ten),

with plasticine (trico, trico, trau),

with plasticine (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Sa mare li cridava (vuit, nou, deu)

renta’t la cara (trico, trico, trau),

renta’t la cara (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

Her mother called her (eight, nine, ten),

wash you the face (trico, trico, trau),

wash you the face (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó)

 

que ara vindrà Joanet (vuit, nou, deu)

a festejar-te (trico, trico, trau),

a festejar-te (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 that Joanet will arrive (eight, nine, ten)

to court you (trico, trico, trau),

to court you (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

Joanet ja ha vingut (vuit, nou, deu)

i m’ha donat un bes (trico, trico, trau)

i m’ha donat un bes (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

Joanet has arrived (eight, nine, ten)

and he has kissed me (trico, trico, trau),

and he has kissed me (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

I m’ha deixat la cara (vuit, nou, deu)

com una ensaïmada (trico, trico, trau),

com una ensaïmada (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

And he left my face (eight, nine, ten)

as a spiral-shaped bun (trico, trico, trau),

as a spiral-shaped bun (lairó, lairó, lairó, lairó, lairó).

 

L’alcalde d’este poble (vuit, nou, deu)

té una burra (trico, trico, trau),

té una burra (lairó, lairó, vestida amb camisó, lairó). 

The major of this village (eight, nine, ten)

has a female donkey (trico, trico, trau),

has a female donkey (lairó, lairó, dressed with nightdress, lairó).

 

Que menja les garrofes (vuit, nou, deu)

amb coca fina (trico, trico, trau),

amb coca fina (lairó, lairó, tomaca i pimentó, lairó).

That eats the carobs (eight, nine, ten)

with fine flat cock (trico, trico, trau),

with fine flat cock (lairó, lairó, tomato and pepper, lairó).

 

 

Dos files paral·leles i dos xiquets corren pel mig en sentit contrari u de l’altre i canten tots fent palmes. Quan acaba la cançó, on s’han quedat trauen eixos dos i continuen.

Els que paguen, van amb els braços arquejats… de cistella.

Two parallel lines and two kids running in the way (but in their opposite direction) and singing and clapping their hands. When the song is finished, the two kids that were running, stop and pull out two other kids… and all the group continue.

The kids that pay, will go with the arched arms… as a basket.

 

Font: Podeu escoltar-la en https://www.youtube.com/watch?v=feVOSyn7Zjo. Que la disfruteu, durant la Pasqua… i quan vullgueu ensenyar-la o, simplement, cantar-la.

Baix del pont de Cullera // Under the Cullera bridge

 

Baix del pont de Cullera

Cançó infantil valenciana / Valencian children’s song

 

Baix del pont de Cullera, leré, leré,

ballava un sapo, leré.

Sembla un tapó de bassa, leré, leré,

fent-se el beato, leré.

Under the Cullera bridge, leré, leré,

a toad was dancing, leré.

It seemed a stopper of pond, leré, leré,

acting the sanctimonious, leré.

 

Jo tinc un perolet,

jo tinc dos perolets,

jo tinc tres perolets,

jo tinc quatre perolets,

jo tinc cinc perolets,

jo tinc sis perolets,

jo tinc set,

jo tinc huit,

jo tinc nou,

jo tinc deu perolets.

I have a little cauldron,

I have two cauldrons,

I have three cauldrons,

I have four cauldrons,

I have five cauldrons,

I have six cauldrons,

I have seven,

I have eight,

I have nine,

I have ten little cauldrons.

 

Una, dos, tres,

quatre, cinc i sis,

set, huit, nou i deu.

One, two, three,

four, five and six,

seven, eight, nine and ten.

 

Allà, baix la sequioleta

ballava un pato, leré, leré…

mec, mec, mec.

¡I quines volteretes

donava el nano!, leré, leré

mec, mec, mec.

Over there, under the little irrigation channel,

a duck was dancing, leré, leré…

mec, mec, mec.

And what somersaults

did the small!, leré, leré.

mec, mec, mec

 

Tornada: Jo tinc un perolet…

Chorus: I have a little cauldron…

 

 

Font: Podeu escoltar-la per mitjà d’https://www.youtube.com/watch?v=GDo3j1ch7sQ. La canta Paco Muñoz.

Este enllaç, en el moment d’escriure esta frase, novembre del 2015, ja no està disponible, a diferència de quan el vaig escoltar i, a més, vaig traduir la lletra. Igualment, tampoc es pot escoltar en la web http://www.canpop.org de la Universitat d’Alacant. És molt graciosa, la cançó.

 

 

 

Ball de la polca // Polka dancing

 

Ball de la polca

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Quan vaig escoltar

tocar la polca

em vaig animar

i vaig comprovar

que era molt fàcil marcar el compàs.

When I listened to

play the polka

I cheered up

and I checked

that it was very easy to keep the time.

 

1. Així, així, així és com repicaràs les mans. (2)

1. Like this, like this, like this is how you will answer the hands. (2)

 

2. Així, així, així és com repicaràs xiulant. (2)

2. Like this, like this, like this is how you will answer whistling. (2)

 

3. Així, així, així és com repicaràs el nas. (2)

3. Like this, like this, like this is how you will answer the nose. (2)

 

4. Així, així, així és com repicaràs els dits. (2)

4. Like this, like this, like this is how you will answer the fingers. (2)

 

 

Font: Podreu escoltar la cançó en https://www.youtube.com/watch?v=wkrFh3jKZA0.