El 25 de novembre del 2020, en el grup “La cultura valenciana és matriarcal”, Jose V. Sanchis Pastor escrigué una serenata[1] que, com em comentà l’endemà, “Eixa no està escrita a cap lloc. L’he apuntada de memòria”. Diu així:
“Serenata a Joaquina ‘la Cuquella’
Benigànim, anys 30,
s. XX
Xica, tu, que estàs gitadeta,
dormint i queta i ensomniant.
Asoma’t[2] a la finestra,
que el Sos i orquestra,
Peret, Traputan,
que venim ací a cantar-te cants
i a contar-te tot lo que hi ha.
Si apanyar-te vols, les sabates,
o fer-te’n altres, a Luis vas.
Dels futbolistes, té la faena
I són una pena en el pagar.
Sola, tatxes i tacons,
de nou, no té més remendos[3],
no té menjar p’als coloms,
ni blat, ni dacsa, ni edros[4].
En un parell de quilos, ‘salero’[5]
que li’n dones per a anar menjussant,
filla de Miquelet ‘el Cuquello[6]’,
pots adormir-te, que el Sos se’n va”.
Notes: Un poc després de llegir-la, li escriguí un comentari: “En el llibre ‘Rondallari de Pineda’, (…) hi ha contes en què els hòmens van a la dona.
Ara bé, com indica la cap de la recopilació, Josefina Roma, ho fan perquè la dona no és vista com una servidora (una ‘esclava’, per dir-ho així) de l’home: un signe matriarcal”. I, la resposta de Jose V. Sanchis Pastor fou “Correcte”.
Hem respectat la forma popular, en la pronúncia, “p’als”, perquè seria la que es diria en cantar-la, en lloc de la genuïna (en la parla i en escriure-la): “per als”.
[1] En el “Nou Diccionari de la llengua catalana”, de Joan Baptista Xuriguera, publicat per Editorial Claret (Barcelona), en 1993, llegim una definició interessant de la paraula serenata: “Cant, música, que es fa de nits i com a homenatge sota la finestra d’algú”, en aquest cas, a una dona.
[2] En valencià correcte, per exemple, “Aguaita’t”.
[3] Castellanisme inadmissible procedent de la paraula “remiendo” (en valencià, “pedaç”).
[4] “Edro”, com podem llegir en el DCVB, és un “Gra rodonet, de color cendrós, espècie de veça petiteta” . és a dir, d’una espècie de planta lleguminosa.
[5] En paraules de Jose V. Sanchis Pastor, “Ací, a Benigànim, una persona amb salero és aquella que té gràcia especial per a fer les coses. Una dona ‘amb salero’, és una dona ben parida”. Per tant, en aquest cas, vol dir que l’home té gust pe a la faena de sabater.
[6] El cuquello, com podem veure en el DCVB, és un ocell que, igualment, rep el nom de cucut.