En el llibre “Antologia eròtica”, d’Aureli Puig, podem llegir aquesta cançó, de línia matriarcal:
“Els tres segadors
Si n’hi ha tres segadors
n’han baixat de la Cerdanya,
n’han vingut a l’Empordà,
per segar la terra plana.
Sega molt arran,
sega molt arran,
que la palla va cara,
sega molt arran.
El més petitet dels tres,
duu la falç sobredaurada,
també porta un anell d’or
de la pedra virolada.
Ja es deturava a cantar,
vora d’una cantonada,
la cançó del segador,
n’és molt entonada.
Una senyora l’ha sentit,
n’ha quedat enamorada;
ja l’ha enviat a buscar,
per una de ses germanes.
Segador, bon segador,
Déu us do bona segada;
que em voldríeu segar un camp,
un camp que en tinc de civada?
No està posat en cap puig,
en cap puig ni en cap obaga,
que està enmig del regadiu,
que per sota hi passa l’aigua,[1]
Senyora, jo el segaré,
si em doneu bona soldada.
Us daré el que em demaneu,
si feu bé vostra segada.
Segador, bon segador,
quantes garberes heu segades?
Vint-i-set o vint-i-vuit,
a les trenta ho arribava.
Segador, bon segador,
bé n’heu fet bona segada!
L’any que ve ja tornareu,
per segar-me’n la civada.[2]
portareu vostre anell d’or
i la falç sobredaurada;
no us descuideu de tornar,
segador de la Cerdanya,
i aleshores trobareu,
ja nascuda la mainada” (p. 116).
Immediatament, Aureli Puig, sobre la cançó “Els tres segadors” que ací hem transcrit, comenta que “És una de les cançons més populars, en els ambients rurals. Es canta amb gran profusió[3] de tonades, generalment molt harmonioses, i algunes amb aires de ballet. Havia estat ballada en rodona pels segadors damunt mateix del rostoll o entorn de les garbes. Segurament recorda alguna vella cerimònia màgicoreligiosa de fecunditat de la qual formava part l’aparellament sexual en ple camp, del segador més jove el més viril i vigorós com sembla referir-ho la cançó, vestigis que encara se’n troben en el costumari” (p. 116).
El 27 de maig del 2021, en el grup “Dialectes”, Victor SA plasmà una foto amb una versió de la cançó “Els tres segadors” (https://twitter.com/JaumeOliver4/status/1397205143213510661?s=19), que diu així[4]:
“N’hi havia tres segadors d’aquí dalt de la muntanya,
n’havien baixat a segar un camp a la plana de Cerdanya.
Sega-me-la arran, que la palla és cara,
sega-me-la arran.
L’un en porta el volant d’or, l’altre li’n porta de plata
i el més petitet de tots la porta sobredaurada.
Ja se n’ha anat a pixar allà en una cantonada,
la mestressa que l’ha vist n’ha quedat enamorada.
Ja l’ha fet anar a buscar per una seva criada:
-Garberet, bon garberet, la senyora vos demana.
-Digueu-li que ja vindré a les tres de la matinada.-
Quan les tres en varen ser, garberet pujà l’escala.[5]
-Què se li ofereix a vostè, què és lo que vostè demana?
-Si en voleu segar un camp, un camparró de civada.
No és l’aubac ni al solà, ni tampoc en cap muntanya,
n’és sota el davantal, la camisa me l’amaga.
(…)
-No em diràs, tu garberet, quantes garbes n’has lligades?[6]
-Trenta-set o trenta-vuit, trenta-nou la que faig ara!
i a quaranta arribaré si el garrot no se m’aplana!
-No t’espantis, garberet, no t’espantis pas encara:
ja te’l faré aixecar amb força ous i cansalada”.
Agraesc el detall de Victor SA, ja que aquest poema és eròtic i, a més, de línia matriarcal.
En el llibre “Explica’m una cançó. 20 Tradicionals catalanes”, de Jaume Ayats i publicat per Rafael Dalmau, Editor, en el 2009, figura aquesta cançó sota el títol “Els tres segadors /Els tres garberets”, amb una lletra (a què vaig accedir per mitjà d’un correu electrònic de Núria Besora Serra) que diu així[7]:
“N’han baixat tres segadors d’aquí dalt de la muntanya.
n’han baixat a baix el pla per segar una quinzenada.
Segueu ben arran, que la palla va cara,
segueu ben arran.
i el més petit de tots porta la falç adaurada
i en pota tres anells d’or, lligador capçat de plata.
Si s’han posat a cantar sota d’una balconada,
la filla d’un argenter d’ell se n’és enamorada,
si l’ha enviat a buscar per una de les criades:
-Segador, bon segador, la mestressa vos demana .
-Digueu-li que ja hi aniré[8]a les quatre hores de la tarda-.
Les quatre hores van tocant, segador mai arribava,
ja en toquen dos quarts de cinc, segador puja l’escala.
-Oi per vós, dolceta amor, què és lo que vostè demana?
-Segador, bon segador, voleu segar un camp de civada?
-Prou la’n segaria jo si sabés on t’és[9] sembrada.
-No és sembrada en cap rost, no, ni en cap costa ni muntanya,
n’és sembrada amb un hortet, la riera al mig hi passa,
de dies no hi toca el sol ni de la nit, la rosada.
[…]
-Segador, el bon segador, quantes garbes n’heu lligades?
-Trenta-vuit o trenta-nou, i a la ralla de quaranta!
Més en lligaria, jo, si el lligador no es blincava[10]!
-Ja li’n darem aliment: cop de ous i botifarra” (pp. 12-13).
En relació amb lo eròtic i amb la seua difusió com a cançó, però com si no fos eròtica, Jaume Ayats comenta que “La temàtica eròtica d’aquesta cançó ha fet que hagi aparegut poc en els cançoners o que hagi estat publicada amb versos censurats o amb el text escurçat” (p. 15).
Així, un poc després ofereix dos versos de l’Alt Urgell extrets d’un enregistrament fet per Artur Blasco i que, al meu coneixement, no hauria de ser motiu per a que grups i persones que es qualifiquen d’esquerres, progressistes, d’idees avançades, etc., rebutjassen o, simplement, censurassen, retocassen d’aquesta versió o que s’esgarrassen les vestidures, en nom d’una actitud políticament correcta molt pròxima a lo que podríem dir puritanisme i, per descomptat, dogmatisme:
“N’hi havia tres segadors d’aquí dalt de la muntanya,
n’han baixat a segar un camp a la plana de Cerdanya.
Sega-me-la arran, que la palla és cara,
sega-me-la arran.
L’un en porta el volant d’or, l’altre, li’n porta de plata
i, el més petitet de tots, la porta sobredaurada.
Ja se n’ha anat a pixar allà, en una cantonada,
la mestressa que l’ha vist n’ha quedat enamorada.
Ja l’ha fet anar a buscar, per una criada:
-Garberet, bon garberet, la senyora vos demana.
-Digueu-li que ja vindré a les tres de la matinada-.
Quan les tres en varen ser, garberet puja l’escala.
-Què se li ofereix, a vostè, què és lo que vostè demana?
-Si en voleu segarà un camp, un camparró de civada.
No és l’aubac ni al solà, ni tampoc en cap muntanya,
n’és sota el davantal, la camisa me l’amaga.
[…]
-No em diràs, tu, garberet, quantes garbers n’has lligades?
-Trenta-set o trenta-vuit, trenta-nou la que faig ara!
i a quaranta arribaré si el garrot no se m’aplana!
-No t’espantis, garberet, no t’espantis pas encara:
ja te’l faré aixerar amb força d’ous i cansalada-“ (pp. 15-16).
En el llibre “Encisam de totes herbes”, hi ha una cançó eròtica en línia amb la cançó “Els tres segadors”, que, adaptada ortogràficament, diu així:
“Segador[11], bon segador,
¿quantes garbes has segat?
-Sols vint-i-una gavella[12]
i ara comence el falcat[13]” (p. 95).
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en el treball sobre el matriarcalisme i la generositat i la diligència de Núria Besora Serra, i a totes les persones que em fan costat dia rere dia.
Notes: [1] Textualment, en lloc de “que per sota hi passa l’aigua.”.
[2] Textualment.
[3] Profusió vol dir gran abundància.
[4] Amb lleugers retocs.
[5] En la foto original, aquest vers figura amb el numeral 10.
[6] En l’original, aquest vers figura amb el numeral 15.
[7] Amb lleugers retocs.
[8] En l’original, “ja hi ‘niré”.
[9] En l’original, “on·t”.
[10] Si no saltàs amb molta lleugeresa.
[11] “Segar” té el significar eròtic de copular, d’unir-se carnalment.
[12] En el DCVB, figura, per exemple, amb el significat de “Conjunt de manats o falcades d’espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després deposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba”.
[13] En el DCVB, figura amb el significat de “Conjunt d’espigues o brins que omple la mà esquerra del segador amb cada dos o tres cops de falç, i que es deixa en terra per a poder continuar segant”.
