The future of the working week // El futur de la setmana laboral

The future of the working week

Author: / Autor: Lucy Purdy

 

 (…) The city council in the Swedish city of Gothenburg has trialled a programme of six-hour working days, hoping the move could create a healthier and happier workforce. In Japan -where a culture of overwork is particularly ingrained- the government is considering making it a legal requirement for workers to take more days of paid holiday each year.

(…) L’ajuntament de la ciutat sueca de Gotemburg ha posat en prova un programa de treball de sis hores al dia, esperant que el canvi puga crear mà d’obra més saludable i feliç. En el Japó, on hi ha una cultura del treball dur i durant molt de temps que està molt arrelada, el govern està estudiant la possibilitat de crear un requisit legal per a que els treballadors es prenguen més dies de vacances pagades a l’any.

 

And in the UK,  a YouGov survey last year found that 57 percent of workers would support a four-day week, something championed by the New Economics Foundation. It says a “normal” 40-hour week is neither natural nor inevitable and insists a shorter, more flexible working week would be good for people, the environment and the economy too. (…)

I, fins i tot, en el Regne Unit, un estudi realitzat l’any passat per YouGov tragué que el 57% dels treballadors donaria suport a una setmana laboral de quatre dies. També afig l’informe que la jornada “normal” de 40 hores ni és natural, ni inevitable i insistix en un fet: una setmana laboral més curta i més flexible seria bo tant per a la gent, com per al medi ambient, com per a l’economia. (…)

 

Font: La traducció que figura ací és la de l’article, amb el títol que apareix en la plana 16, mentres que el titular de l’enllaç correspon al de la portada del número 83, Work less, play more: The future of the working week (‘Treballar menys, jugar més. El futur de la setmana laboral’) : http://positivenews.org.uk/2015/economics_innovation/17295/work-less-play/.

 

 

 

 

 

She Had No Medical Degree or PhD But Just Won Nobel Prize for Medicine

She Had no Medical Degree or PhD But Just Won Nobel Prize for Medicine // No tenia cap títol universitari de Medicina ni de Filosofia i Lletres, però ha guanyat el Premi Nobel de Medicina

Author: Terry Turner  // Autor: Terry Turner

 

The first Chinese woman to win a Nobel Prize is being called the “three no’s” winner in her country -no Medical degree, no doctorate, and no time spent working overseas.

It would be her understanding of ancient Chinese medicine that led Tu Youyou on her unlikely path to creating a drug to fight malaria and the 2015 Nobel Prize for Medicine this week.

In the 1960s, Chinese leader Mao Zedong demanded a cure for malaria. Tu, who had only an undergraduate degree in pharmacology, was among thosesent to work on the project.

És la primera xinesa que guanya el Premi Nobel i la coneixen en la Xina com “la dels tres nos”: cap títol universitari de medicina, cap doctorat i perquè mai no ha treballat en l’estranger.

Seria el seu coneixement de l’antiga medicina xinesa lo que la portaria, a Tu Youyu, la dona guardonada, cap al seu camí, increïble, de crear un medicament contra la malària i al Premi Nobel de Medicina rebut esta setmana.

En els anys sixanta, el cap d’estat xinés, Mao Zedong, exigia un remei per a la malària i Tu, que només tenia el títol de llicenciada en farmacologia, estigué entre les persones triades per a prendre part en el projecte.

 

Six Million Saved: Malaria Cases in Africa Cut in Half 

At the time, nearly a quarter million diferent compounds had been tried worldwide to fight the disease. Nothing worked well.

Tu studied ancient texts and found the Chinese had used sweet wormwood around 400 AD. The team had no success at first, but Tu dived back into her reading adjusted the recipe, and boiled an extract of the wormwood – artemsinin in 1972.

She also volunteered to be the first human treated with the new drug.

The discovery led to a drug that battles malaria – carrying parasites.

Sis milions de persones salvades: la malaria en Àfrica es reduïx a la mitat

En aquell moment, prop d’un quart de milió de composts s’havien tractat arreu del món amb la intenció de lluitar contra la malària. Però res no anava bé.

Aleshores Tu va estudiar texts antics de la medicina xinesa i trobà que s’havia emprat donzell cap a l’any 400 dC. L’equip, al principi, no tingué cap èxit, però Tu tornà a la lectura personal, adaptà la recepta i va bullir un extracte del donzell, l’artemisina, en 1972.

També formà part de les primeres persones que voluntàriament experimentaren amb el nou medicament.

La descoberta donà lloc a un medicament que lluitaria contra la malària carregant-se els paràsits.

New vaccine virtually scratches shingles off your list of worries

At the time, Tu’s contributions were not well known. It was at the height of communist isolation in China, just before relations with the west began to thaw. Her research was anonymously in 1977 and only years later did her role become public.

Today, the drug she discovered is the understand medicine used to treat the disease and has been credited with saving milions of lives around the world.

La nova vacuna pràcticament es desfeia dels maldecaps de la seua llista de preocupacions

Aleshores, les aportacions de Tu encara no eren prou conegudes. Es trobava enmig del pes de l’aïllament de la Xina comunista, justament abans que començaren a distendre’s les relacions amb el món occidental. Així, en 1977 la seua recerca era pràcticament desconeguda i només uns anys després començà a fer-se públic el paper de la investigadora.

A hores d’ara, la medicina que va descobrir és la més emprada quan es tracta la malària i ha contribuït positivament a salvar milers de vides arreu del món.

 

World first malaria vaccine aproved – and it will be not-for-profit

The 84-year-old Tu Shared this year’s Noble Prize in Medicine with William Campbell and Satoshi Omura for their discoveries in battling diseases caused by roundworm parasites.

S’aprova la primera vacuna contra la malària en el món i sense ànim de lucre

La guanyadora del Premi Nobel de Medicina del 2015, Tu, el compartix amb William Campbell i Satoshi Omura, per les seues descobertes en la lluita contra les malalties originades pels paràsits del nematelmint.

 

 

Nota: Es tracta d’un article tret de GoodNewsNetwork i el vaig trobar en Facebook. Es penjà el 8 d’octubre del 2015. Vull afegir que, quan el vaig triar, desconeixia la polèmica que hi ha hagut i que, per a què pugueu accedir a una informació més completa, vos presente per mitjà de l’enllaç següent:  https://joseppamies.wordpress.com/2015/10/08/fraude-de-la-artemisina-para-la-malaria-y-premio-nobel-con-decadas-de-retraso/. Quan premeu l’enllaç, no voreu directament la notícia, motiu pel qual heu d’anar a “Entradas” i la trobareu.

No és la primera vegada que ocorre, malauradament, encara que, per una altra banda, podem afegir que cada volta són més les descobertes de medicina que estan patentades per l’ONU.

 

 

 

 

 

 

Camina, Maria // Walk Maria

Camina, Maria

Nadala valenciana / Valencian Christmas carol

 

 Tornada: Camina, Maria,

camina i voràs

cantar els pollastres

a prop del portal.  (2)

Chorus: Walk Maria,

walk and you will see

as the chickens are singing

near the entrance. (2)

 

Si em donen una coca,

que no siga xicoteta,

que són molts en la quadrilla

i eixirem a micoteta.

If they give me any flat cake,

[I prefer] that it wouldn’t be a little one,

because the gang is high

and we work out at a little piece.

 

Tornada (només una vegada): Camina, Maria…

Chorus: (only once): Walk Maria…

 

Camina, Maria,

camina i voràs

cantar els pollastres

a prop del portal.

Walk Maria,

walk and you will see

as the chickens are singing

near the entrance.

 

 

Font: La cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=186, de la Universitat d’Alacant.

 

Nota: En este registre, la cançó sona diferent en la repetició, per segona vegada, al final, de les paraules “del portal”. Per això he decidit posar la tornada abans, però sense indicar que la repetirem dos vegades.

 

 

 

Xica, músic sóc // My girl, I am a musician

Xica, músic sóc

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Xica, músic sóc:

toque el contrabaix,

jo t’ensenyaré.

Look my girl, I am a musician:

I play the double bass,

I will teach you.

 

Si de música no [en] saps,

la flauta tocaràs:

jo per baix t’acompanyaré.

If you can’t play music,

you will play the flute:

I will be with you below.

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=272, de la Universitat d’Alacant.

 

 

Una pastora hi va arribar // A shepherdess arrived there

Una pastora hi va arribar

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Una pastora hi va arribar

i dos anells li va portar.

Per Vós, Maria, mare sou mia,

vostre Fillet.

Doneu-li tota, fins una gota,

la vostra llet.

A shepherdess arrived there

and she brought  two rings.

“For You, Mary, you are mother of mine,

your little son.

Give him all of it, until the last drop,

your milk.”

 

 

[Una] Altra pastora també ha anat

amb un gran plat de codonyat.

“Verge Maria, mestressa mia,

preneu-la bé.

Com [que] sóc pobreta, jo [una] altra coseta,

no us donaré”.

Another shepherdess also went [there]

with a large plate of quince jelly.

“Virgin Mary, landlady of mine,

greet well her.

As I am a poor one, I won’t give you

another thing.”

 

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=192, de la Universitat d’Alacant.

 

Nota: És la primera vegada que llig la lletra d’una cançó popular valenciana amb la forma mia (històrica), amb la forma us en lloc de la forma vos (també històrica la primera de les esmentades) i amb el pronom hi al costat d’un verb (açó només ho he oït, en persones majors, fins i tot en la meua àvia materna, natural d’Alaquàs, una població de l’Horta, amb el verb vore),

 

 

 

Tots ho vam vore // All of us saw it

Tots ho vam vore

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Tots ho vam vore, tots ho vam vore

lo que el seu nóvio li va tocar,

la de l’esquerra, la de la dreta

i la coveta de Sant Pasqual.

All of us saw it, all of us saw it

what her boyfriend touched her,

the left one, the right one

and the little cave of Saint Paschal.

 

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=706, de la Universitat d’Alacant.

Totes les monges, de bon matí // All the nuns, very early

Totes les monges, de bon matí

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Totes les monges, de bon matí

s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també regue el meu jardinet:

faves i pèsols i ravenets.

¡Ai, ravenet, com t’has quedat,

sense fulletes i el cap pelat!

All the nuns, very early,

get up and hose down their garden.

I also wàter my little garden:

beans and peas ang litlle radishes.

Oh!, radish, how you gone now!,

without leaves and with the skin head!

 

Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=162, de la Universitat d’Alacant.

 

 

Toni va a la font // Toni goes to the fountain

Toni va a la font

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Toni va a la font, (2)

i trenca un cànter.

Sa mare li diu, (2)

que en trenque un altre.

Toni goes to the fountain, (2)

and he breaks a large pitcher.

His mother tells him, (2)

that he breaks another.

 

Font: Esta cançó figura dins d’un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant, com a http://www.canpop.org/fitxa.php?id=449.

 

Nota: No coneixia este final, diferent al de la versió anterior en la primera estrofa, ja que ací sa mare li diu que en trenque un altre… Almenys, això cantà l’home que oïm en el registre.

Toni va a la font // Toni goes to the fountain

Toni va a la font

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Toni va a la font, (2)

i trenca un cànter,

sa mare li diu: (2)

“No em trenques l’altre”.

Toni goes to the fountain, (2)

and breaks a large pitcher,

his mother says to him: (2)

“Don’t break the other one.”

 

Toni va al molí, (2)

quan és de dia;

i torna a la nit (2)

sense farina.

Toni goes to the mill, (2)

when is light;

and he is back at night (2)

without flour.

 

Toni es fa fadrí, (2)

i vol casar-se;

mes no sap amb qui (2)

poder ajuntar-se.

Toni is growing, (2)

and he wants to get married;

 but he doesn’t know with who (2)

he could live together.

 

Font: La lletra de la cançó figura en el llibre d’aprenentatge del valencià 6. Llebeig, coordinats per Pere Riutort Mestre dins de la col·lecció Els Vents del Món. Apareix amb la partitura (a una veu).

 

Nota: Quan cantarem la cançó, en el darrer vers, pronunciarem podé en lloc de poder per a poder unir les dos síl·labes (-der i a-).

 

Si voleu saber, senyores // If you want to know, women

Si voleu saber, senyores

Cançó popular valenciana / Valencian folk song

 

Si voleu saber, senyores,

en Moixent lo que ha passat,

pos [= doncs] que Quica la Perleta,

en [= amb] un altre se n’ha anat.

If you want to know, women,

what has happened in Moixent,

[I will say to you] that Quica “the Little Gem”

is going out with another [man / boyfriend].

 

Font: La cançó figura com a http://www.canpop.org/fitxa.php?id=552, en un estudi realitzat per la Universitat d’Alacant.