Una altra rondalla en què capim trets matriarcalistes i compilada en la recerca “El patrimoni rondallístic de Tàrbena”, de Joan-Lluís Monjo i Mascaró, es “Sa serp”: “Era un pescador que anava a pescar i li va eixir un peix que li diu:

-No em mates! Perquè, si em mates, seràs desgraciat; i, si no em mates, seràs afortunat.

-Ai! -diu ell-, doncs no et mataré -i la solta” (p. 119).

Aquestes paraules del peix (animal aquàtic i, en aquest cas, femení) poden remembrar-nos que la dona és la subministradora de vida i que, si desapareix lo vinculat amb la mare (de què els fills, en trauen aliments), no hi ha vida en la terra.

Després, com que el pescador ha seguit els dictats del peix, “sa fortuna li venia i no sabia d’on. As pescador, tots es dies li eixia es peix i s’home i es peix es varen fer molt amics.

I, quan ja feia molt de temps que, en la família, eren molt rics, sa dona digué as marit:

‘-(…) Per què no mates es peix? (…) Jo tinc ganes de menjar peix!

I ell se n’anava tot disgustat i es peix li va dir:

-¿Veritat que sa teua dona vol que em mates?

L’home respon as peix:

-Sí, però no t’he de matar” (p. 119).

O siga que, per una banda, l’home segueix les directrius de la muller i, per una altra, copsem la típica dona intuïtiva i que, amb la mirada, encerta. Quant al personatge masculí, ha assumit el paper que fa el peix i hi ha bona avinença entre tots dos.

Nogensmenys, l’animalet, resolutiu, li amolla:

“-Doncs, mata’m. I em poses sa cua, ses aletes i es cap: ho colgues en es jardí; i, sa carn, vos la mengeu.

En es jardí, els va eixir dos cavalls blancs (un per cada xic que tenien) i dos arbres.

El peix li afig:

-Quan aquells dos arbres estiguen pansits, perquè es teus xics estan malament” (p. 119).

Per consegüent, es plasmen detalls sexuals (com ara, el jardí) i també relatius a la futura fecunditat (es colguen les sements, ací representades per les diferents parts del peix).

Igualment, hi ha personatges masculins i hi ha un lligam amb la mare: els dos cavalls blancs (color masculina) i els dos arbres (símbol associat a la maternitat). Aquest signe també es reflecteix en el fet que, si la vegetació és mústiga, això afecta els fills.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.