Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què opinaven sobre el xafardeig (doctorejar)? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 27 de juny del 2026 posaren «Quan jo era petita i gran, anàvem al safareig a rentar la roba i era un dels llocs (juntament amb la pescateria) on es feia ‘safareig’ i algunes deien el que passava per la vila; altres feien mala crítica (com ara, que algunes s’ajunten a fer un café i critiquen les que no hi són mentres la rentadora els ‘llava’ la roba.

A mi, personalment, no m’agrada: és una pèrdua del temps i la realitar, a vegades, no hi té cap relació» (Àngels Benaiges Martí), «Sempre es fa algun comentari, però no era massa: no tenia gaire temps» (Àngels Sanas Corcoy), «No tenint cap tele, se sortia al carrer, s’hi parlava. Era una pràctica habitual. Un diari que llegia molta gent en aquella època era ‘El Caso’. Era tot més divertit» (Maria Dolors Sala Torras), «No els agradava el xafardeig. Puc assegurar-ho» (Rosó Garcia Clotet), «Feia gràcia perquè no les agradaven les xafarderes, se n’apartaven, però ho sabien tot de quasi tothom. O sigui que, de safareig, en feien» (Àngel Blanch Picanyol), «La figura del ‘dotor/a’ sempre creava desconfiança al seu voltant. A vegades, podia ser útil per espargir alguna cosa. En assabentar-lo, s’hi garantia que tothom ho sabera» (Emili Rodríguez Bernabeu), «No me’n va dir res mai» (Maria Teresa Marquez Bartolomé), «Aquesta paraula de ‘doctorejar’, he recordat la padrina Aixuta (qui era la mare del pare). Alguna vegada m’havia fet una torcada de canell i l’altra padrina sabia molt de plantes i picava alfals verd i ens ho posava com a cataplasma i ens anava bé. Li agradava (i coneixia) les plantes i agafava flors de malva, borratja, de saüc, farigola, etc. I recordo que l’altra padrina em deia ‘Ta padrina, la muntanyesa, sap més que el Dr. Mercé’. I, segurament, ho deia així per una mica d’enveja: perquè una era pagesa; i, l’altra, menestral» (Júlia Aixut Torres).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.