Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què opinaven sobre els bons resultats? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 6 de juny del 2026 comentaren «No ho sé» (Xec Riudavets Cavaller), «Quan hi havia bons resultats, del que siguin (fruit, treball, família, amics, etc.) i les coses s’arreglaven, estaven contents.

Sempre intentaven tirar endavant amb totes les seves forces. Sí. Ja estava bé, també! 

Sí. En la nostra família, sempre hem parlat amb facilitat, amb llibertat d’expressió de la paraula, amb respecte» (Àngels Benaiges Martí), «No ho sé» (Lurdes Closa), «No en tinc cap idea» (Lurdes Gaspar), «Això sempre agrada tothom» (Àngels Sanas Corcoy), «Res en especial» (Angelina Santacana Casals), «Quan era petita, jo era molt polida i meticulosa, fins al punt que, a vegades, feia perdre la paciència a la padrina, qui em deia, ‘El polit polit es va perdre i el barrip barrop es va salvar’. Volia dir que, a vegades, no cal entrar tant en el detall i sí fer les coses una mica més depressa, perquè, si no, no arribes a fer-ho tot.

El teu missatge m’ha portat a aquests pensaments» (Lurdes Pino Anglès), Sí: l’àvia ho valorava. A vegades, l’èxit s’entenia de manera diferent al d’avui» (Anna Babra), «Doncs  encisades per l’alegria que això produïa!!!!!!» (Roser Canals Costa).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.