- RECONDUCCIÓ “JUNT AMB EL POBLE I AMB SUPORT DELS GOVERNANTS” A PARTIR DE PARÀMETRES OBERTS A LO MATRIARCAL I VINCULATS AMB LA LLENGUA CATALANA.
En línia amb lo que tractàvem en el darrer paràgraf del punt anterior, sobre el reviscolament de lo religiós i, a més, de lo matriarcal, considere (com moltes persones que conec) que cal promoure un cristianisme més en línia amb l’estil d’actuar de l’Alta Edat Mitjana, i això fa que ens convertim en un Poble que s’aferma a lo que hi ha de vernacle (i que encara empiula amb els drets humans, perquè, com ara, inclou el rebuig a l’esclavatge) que ha transferit de pares a fills com també receptiu als qui vénen de fora i que passen a viure en la Nació catalana i a facilitar la difusió de la cultura procedent dels nostres ancestres i de la que hi ha escrita en català, perquè tenim present que anirem molt lluny (com ara, a través d’Internet com a mitjà de transmissió cultural i no amb finalitats merament comercials o de crear ciutadans de visera) i que aplanem les relacions interpersonals.
Ara bé, ens referim a un Poble que, altrament, progressa amb mitjans audiovisuals o de butlletins d’informació, com a pont per a la difusió oral de generació en generació i entre gent de distints països i cultures, de punts de vista diferents i disposat a progressar, a deixar fora lo que ara ja no seria aplicable, a no creure’s el millor del món (ni el que més sap), puix que, si no, passa a ser un Poble que s’ancora en lo pretèrit o que pretén elevar-se per damunt de la realitat, en lloc d’u que viu lligat a lo autòcton, creatiu i amb uns objectius que donen seny a la vida i al llegat dels avantpassats.
De fet, molts membres d’aquest Poble, enllaçant amb lo que alguns apartats de l’encíclica “Populorum progressio” (“El progrés dels pobles”, en català), de Pau VI (escrita en 1967), tenim present que som un Poble distint als altres (però obert, acollidor i per lo vernacle) i vivim i responem amb la idea que “Ric o pobre, cada país posseeix una civilització rebuda dels seus avantpassats: institucions necessàries per a la vida terrenal i manifestacions superiors artístiques, intel·lectuals i religioses de la vida de l’esperit. Quan aquestes darreres contenen valors humanes, fóra un greu error sacrificar-les a les primeres. Un Poble que ho consentís, perdria allò millor de si mateix. Sacrificaria per viure, les seues raons de viure. També per als pobles val l’exhortació de Crist: ‘Què traurà l’home de guanyar tot el món si perd la seua ànima?’ (p. 7).
No podem deixar que la nostra llengua vernacla, com tampoc la nostra cultura tel·lúrica i maternal, perda aquesta ànima. I, per a això, hi ha un camí molt eficient: Internet i els canals de comunicació social locals i comarcals junt amb publicacions vinculades amb associacions, amb biblioteques, amb entitats culturals, contactar amb persones versades en alguna branca del camp de les ciències humanes (història, etnologia, sociologia, art, etc.), per a fer una mena d’equip acollidor a lo forà i participatiu en lo que implique progrés per a la cultura matriarcal i que avance a nivell social així com una xorrolladeta d’oli ho fa en una olla amb aigua i amb altres aliments perquè el plat final estiga més gustós.
I, a més a més, podem augurar que hi haurà eixa resposta favorable (i, més encara, com més persones ens mobilitzem). Així, com em deia Pere Riutort, en una conversa, el 25 de gener del 2019, “França i laïcisme: ara les esglésies són plenes”. Aquestes frases podrem aplicar-les a un futur més propici per a lo relatiu a la religió tel·lúrica i també més amb els braços oberts a lo referent a l’etnologia. Però, agregarem que, partint de paraules de Pau VI tretes del missatge que dirigí a Àfrica el 29 d’octubre de 1967, la nostra llengua vernacla (i la cultura ancestral catalana), “necessita de vosaltres, dels vostres estudis…, no sols perquè siga més estimat el seu passat, sinó també perquè la nova cultura madure en la soca de l’antigor…
L’Església espera molt de la vostra cooperació tocant al renovament i valoració de les cultures africanes (…) en termes corresponents a la mentalitat dels pobles africans”. En altres paraules, que no sols sapiguem coneixements, sinó que, ben mirat, assimilem i incorporem, en el nostre dia rere dia, una vida d’acord amb la mentalitat de la nostra cultura matriarcalista, manifestada, sobretot, mitjançant la llengua, puix que, com em digué Pere Riutort, el 25 de gener del 2019, “Llengua i reflexió van juntes” i, en el cas de la nostra llengua, sí que ha aplegat a manifestar en el camp de la filosofia (i relativament prompte), com ara, en el segle XIII, amb l’aportació de Ramon Llull (1232-1316). Per això, un Poble que estima la seua llengua també reflexiona en la seua llengua i no accepta que tracten de fer miques el seu passat, ni que tallen les ales al seu futur, esdevenidor que es treballa i que no roman entre els habitants catalanoparlants esperant els dictats de veus foranes i contràries a la pervivència de totes les llengües del món, ni llur aprovació i que resta receptiu a gent bonhomiosa que dóna vida al demà, que toca els peus en terra i en lligam amb lo maternal.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
