El sentiment de pertinença a la terra plasmat en un poema d’Agustí Pedret i Miró.
En agost del 2024, accedírem al poema “Endreça” (https://www.facebook.com/profile/100070513413703/search/?q=Endre%C3%A7a), escrit per Agustí Pedret i Miró en 1928 i publicat en el mur de l’”Associació Cultural Vibrant” el 22 d’agost del 2024. En aquests versos, mitjançant el tema de la llengua, es vincula el sentiment esmentat. Diu així:
“Quan diràs amb franca veu
que et plau molt ser catalana,
i que estimes de tot cor
a la teva hermosa pàtria,
i que fins la vida i tot,
donaries per salvar-la,
allavors serà per tu
eix amor que ara em demanes”.
Així, el poeta comenta que ell es casarà, quan la dona li diga que estima Catalunya, que s’interessarà per la terra.
Tot seguit, en nexe amb la dona catalana, l’escriptor afig
“Jo l’estimo de tot cor,
a la dona catalana,
i l’estimo encara més
si es fa digna de sa pàtria,
que la dona que així ho fa
bé de cor pot estimar-se.
La muller que jo haig d’aimar
ha de ser ben catalana,
vull que estimi amb sentiment
eixa terra desgraciada,
i que ensenyi als fillets
com se fa per estimar-la,
perquè al vindre I’ocasió
llibertat puguin donar-li”.
Per tant, en una estrofa en relació amb l’educació matriarcal, copsem el sentiment de pertinença a la terra.
A més, Agustí Pedret i Miró posa que
“Vull que parli el meu parlar,
que és la llengua de la pàtria,
no vull que es deixi encisar
per llengua del tot estranya,
perquè vull que ma muller
sigui orgull de ma nissaga”.
I, així, Catalunya enllaça amb la llengua, u dels trets que més formen part del matriarcalisme català.
Finalment, el poeta li addueix que
“Quan diràs, doncs, amb amor,
que et plau molt ser catalana,
i que estimes de tot cor
a la teva hermosa pàtria,
allavors serà per tu
est amor que ara em demanes”.
Empiulant amb els temes exposats per Agustí Pedret i Miró, un altre poema en què també es reflecteix el sentiment de pertinença, però de l’escriptor Rafael Caria (l’Alguer, 1941-2008), és “La llengua dels meus avis” (https://acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:69d115da-de63-4f94-8595-e2ae5de92f21), dedicat “Als meus nebots Andrea, Gianfranco i Giulia perquè no oblidin llurs arrels”, en què podem llegir
“No m’il·lusion
que parlarem encara
per prou temps
la llengua dels meus avis,
amb la qual
petitet
he començat a conèixer
els cicles de la vida
i a mamar,
d’aquesta terra antiga,
la sabor de la mar
i del vent de llebeig
(…) És per això
que els dies de festa
com els meus aniversaris
he deixat de tastar
tot allò
que fa exòtic”,
en al·lusió a lo que no forma part de la llengua i de la cultura catalanes. A banda, plasma que aquesta llengua és la mateixa que parlaven els seus avis i amb què, de xiquet, començà a aprendre sobre l’Alguer i sobre temes del dia rere dia.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
