Dites i creences vinculades als Sants de la Pedra

“Valga’m sant Nin i sant Non” (1)

“Valga’m sant Nin i sant Non, carregats de son, i sant Patllari i tots els sants del calendari!” (2)

“¡Valga’ns Sant Nin i Sant Non!” (3)

“Valga’ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores” (4)

“Les mares dels nostres avis, el dia d’avui [, 30 de juliol], tallaven els cabells als infants per primera vegada, cregudes que, fent-ho així, no foren lladres.” (5)

 

 

Font:

(1) Article “Banyoles. Festa del Terme en honor dels sants Abdó i Senén. Diumenge més proper al 30 de juliol”, de  Martirià Brugada Clotas, dins del llibre  “Repics de festa” (p. 125). Vaig accedir a aquest article, gràcies a un missatge enviat per Miquel Rustullet Noguer, el 18 de novembre del 2017, sobre Banyoles i la “Festa del Terme”  que s’hi celebra.

(2) Del mateix article de Martirià Brugada. Sobre aquesta dita, el 13 de gener del 2019, Gerard López Molsosa, en Facebook, em comentà: “Jo recordo que els meus avis deien una frase modificant els noms de Nin i Non [amb moltes variants]. Exemple: valga’m Sant Nini i  Sant Nani i tots els sants del calendari…!”.

(3) Sobre aquesta dita, treta del llibre “Vida, Culto y Folklore de los Santos Abdón y Senén” (p. 74). de José Sistac Zanuy, l’autor comenta que es tracta d’una invocació quan les persones veien un raig que podria fer malbé, quan queia pedra o davant d’una necessitat o d’un fet desagradables, per a demanar la protecció d’ambdós sants.

(4) Entrada “Caminada de Polinyà a la Salut, Colobrers i Togores” (http://losfolloneros.blogspot.com/2010/02/7-de-febrer-de-2010-caminada-de-polinya.html), publicada en el bloc “Los folloneros”.  Es tracta d’una dita de Sabadell (el Vallès Occidental), la qual, com llegim en el bloc, “També era invocada per moltes mares sabadallenques per tal que el seu fill obtingués un bon número en el sorteig de les quintes”. Les quintes d’un any eren els hòmens nascuts eixe any i que havien de fer el servici militar.

(5) Llibre “Costumari català”, de Joan Amades. Direm que l’obra fou elaborada entre 1950 i 1956; per tant, potser fes referència, si més no, a quasi un segle abans (“les mares dels temps dels nostres avis”), tenint present que, en eixir la primera publicació de l’obra, l’esperança de vida no aplegava als setanta anys i que, aleshores, poques persones en passaven els setanta-cinc.

Adduirem que, una altra creença (relacionada amb les pedregades, tot i que no ho fa amb els Sants de la Pedra), però del llibre “Meteorologia i agricultura populars”, de Cel Gomis i Mestre, diu que, en una població, per fer fora els bruixots, “Mossèn Anton els té promès que, si els veïns l’ajuden a resar a l’església, mai més cap pedregada no farà mal en el terme de Torrelles” (p. 48). Cel Gomis es refereix a Torrelles de Llobregat, una població catalana de la comarca del Baix Llobregat.

Finalment, direm que hem constatat un fet semblant, però en l’Edat Mitjana, en un passatge del llibre “Una historia nueva de la Alta Edad Media”, de Chris Wickham. Això sí, referent a molts segles abans. 

Print Friendly, PDF & Email

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada