Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Les xiquetes de Polop
són altes i pesen poc.
Tenen la cua de palla,
no hi ha qui lis pegue foc.
The girls of Polop
are tall and their weigh is soft.
They have a bund fo straw,
there is anybody that sets fire to them.
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=486, dins d’un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant.
Nota: La forma popular lis, en la forma correcta es correspon a els.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Mariuetes, filla meua,
no et pixes en al farina,
que totes es casaran
i tu et quedaràs fadrina.
Mariuetes, my daughter,
don’t piss yourself on the flour,
because all the girls will get married
and you will go an unmarried woman.
Font: Es tracta d’una cançó que figura en un estudi elaborat per la Universitat d’Alacant i que figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=421.
Nota: Resulta interessant la informació aportada per qui la canta, d’esta cançó de primeries dels segle XX i que he canviat la forma el (com podreu vore en el document universitari) per et.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Marieta, Marieta,
no me toques la bragueta,
que si no la piruleta,
se me pot escapar. (2)
Marieta, Marieta,
don’t touch me the fly
that, otherwise, the lollipop
could let me it.
Font: És una cançó treta d’un estudi de la Universitat d’Alacant i amb registre http://www.canpop.org/fitxa.php?id=540.
Nota: Havia oït la seua música però no la lletra, la qual es repetix una vegada i, com voreu, en la segona intervé una veu femenina.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Marieta, filla meua,
no tires aigua al carrer,
que li banyes la guitarra
a eixe pobre foraster.
Marieta, my daughter,
don’t knock water over the street,
because you are bathing the guitar
of that poor foreigner man.
Font: Es tracta d’una cançó arreplegada per la Universitat d’Alacant i que figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=265.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Les xiques de la Marina,
tenen la panxa pela[d]a
de pujar a les figueres
i menjar-se la clavilla[d]a.
The girls of “la Marina” [= the Marine]
have a bald belly
as a result of coming up the fig trees
and had eaten the cracked one.
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=123, en un estudi de la Universitat d’Alacant.
Notes: He escrit clavillada en lloc de clevillada, com escoltem en la cançó. Igualment, he fet ús dels claudàtors, [], per a indicar que no es pronuncia durant la versió registrada en l’estudi i, així, es respecta la música, en lloc de les formes genuïnes pelada i clavillada.
Cançó infantil popular / Children’s folk song
Les claus del cel,
Sant Pere i Sant Joan,
Sant Pere anava darrere,
amb el trico, trico, trac.
Tric, trac.
The heaven keys,
Saint Peter and Saint John.
Saint Peter went at the back
with the trico, trico, trac.
Tric, trac.
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=311, en un estudi de la Universitat d’Alacant.
Notes: Esta cançó infantil, d’esplai i molt popular en l’àmbit lingüístic, l’he oïda amb la lletra “A les claus de Déu…”. El trico, trico, trac podria correspondre’s a onomatopeies de màquines.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Les Catalinetes mengen culleretes,
els Catalinots mengen cullerots,
passen pel molí,
una coca amb oli
i un barral de vi.
Ui, vi, caraví!
The “Catalinetes” [= little Catherines] eat teaspoons,
the “Catalinots” [= little Catherines diminutive in masculine] eat ladle;
they pop into the mill,
a flat cake with oil,
and a wine carafe.
Ah!, ah!, “caraví” [= ‘face of wine’; it’s a play on words]
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=721, en un estudi de la Universitat d’Alacant.
Notes: Es tracta d’una cançó que juga molt amb les paraules i que sembla pròpia d’un joc, crec que idònia per a activitats d’esplai. En la traducció es dóna el cas que sí permet traducció “culleretes”, “cullerots” i he traduït caraví (que sembla una contracció de cara de vi) a lo que seria la seua forma amb les paraules per separat, però formant la idea cara de vi.
He oït i he cantat una variant d’esta cançó.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
La xica és guapa, leré,
no és com la lletja, leré,
ella festeja, leré,
i es vol casar.
The girls is attractive, leré,
she isn’t as the ugly one, leré,
she is couting, leré,
and she wants to get married.
Amb un xic molt guapo, leré,
de la Ribera, leré,
de la Costera, leré,
del Palomar.
With a boy very attractive, leré,
from “la Ribera” [= the Bank], leré,
from “la Costera” [= the Slope], leré,
from “el Palomar” [ al Palombar in Arabic].
Font: Esta cançó figura en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=71,en un estudi fet per la Universitat d’Alacant.
Notes: La població el Palomar (la Vall d’Albaida) té un nom que prové de l’àrab, com he citat en la traducció a l’anglés, a diferència dels altres dos noms geogràfics que apareixen, d’origen valencià i que fan referència a dos comarques: la Ribera i la Costera.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
La Vila davall de les hortes,
Finestrat damunt les penyes,
Sella damunt les revoltes.
La Vila [= La Vila Joiosa] under the floodplains,
Finestrat over the gragges,
Sella over the meanders.
Cabeçó fora meló,
Puigcampana una mangrana,
Orxeta botifarró i Sella coca esclafada.
I això menjaria jo si tinguera bona gana.
Cabeçó will be melon,
Puigcampana a pomegranate,
Orxeta sausage and Sella crushed flat coke [“coca esclafada”]
and I would eat that if I had a good hungry.
Font: Esta cançó figura en una web de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=29.
Cançó popular valenciana / Valencian folk song
Jo sé una cançoneta
de fil i cotó.
Me menge la figa
i tire el peçó.
I know a little song
of thread and cotton.
I eat a fig
and I throw away the stone.
Me gite amb ma auela,
li pixe el faldó.
Me’n vaig a la platja
i me compre torró.
I sleep with my grandmother,
I pee her petticoat.
I go to the beach
and I buy torró [= a Christmas sweet].
Font: Esta cançó figura en un estudi de la Universitat d’Alacant, en http://www.canpop.org/fitxa.php?id=236.
Nota: He respectat les formes Me i el castellanisme “auela” (< abuela). Igualment he canviat, com en altres cançons, la forma en per la forma amb.