Arxiu d'etiquetes: sexualitat medieval

Sexualitat matriarcal medieval i dones que delecten i permissives

General, , , , , , ,

Tornant a l’obra de Francesc de la Via, hi ha uns versos que presenten l’instant en què el religiós accepta que la dona siga qui li puga prendre el penis i jugar amb ell (quan indicarà que hi podrà escriure) junt amb unes altres línies en què la monja li manifesta que el membre viril és recte, dur com una porra:

“-¿Tenen tal bec les vostres gallines?-, digué fra Bernat; el qual li ofereix de bon grat el dit present, que estava arborat fermament, més dur que el ferro; les palles llevà de terra per gran calor.

La monja es mudà de color quan veié la birla, sí que pareixia que fos esmirla darrere copada (…).

-Senyora -digué-. ¿Voleu escriure amb aquesta ploma?

-Oh, bacallar! Aneu a Roma a fer-vos absoldre, car sou vedat, ja que em voleu tolre ma castedat.

-Senyora: altra no he portat ací que us puga dar; si voleu acceptar mon do, fer-me’n el plaer.

-Frare: bon ca de carnisser qui hi dóna de morros; car ja pareix que sia porra, tan l’haveu fet” (pp. 80-81).

En altres paraules, com que la palla (i, més avant, la fusta i el falcó) es lleva de terra, se li empina, en aquest cas, davant la mirada femenina, qui capeix com ell pareix demanar que puga endinsar el pal enmig de la vulva (la copa).

Igualment, fra Bernat, com si fos un esclau, permet que la monja li agafe el penis i que jugue amb ell (que hi escriga).

Ben mirat, encara que la religiosa no vol perdre la castedat (tolre) i l’home continua esperant que ella li aculla el desig de delícia masculí, sí que frueix els jocs amb el germà.

Això comporta que aquest cavaller s’haja de guanyar la simpatia feminal, si vol que fructifique la penetració i, al capdavall, la relació entre ambdós, com a persones. I ella, guilopa, cedeix, el rep amb joia i li convida a venir altres dies:

“-Senyora: aquest tapa el forat i en trau la ronya.

Fra Bernat féu tota sa ponya per a trencar la reixa. La monja digué a si mateixa:

-Jo us daré lloc (…) i em pens que jo us faré passar la vostra calor-.

La monja no mostrà furor, ans és alegre i acull fra Bernat amb cor íntegre i l’ha amonestat moltes vegades que hi torn demà” (pp. 81-82).

El mot “ponya” vol dir “pugna” (en aquest fragment, esforç). El fet que l’escriptor parle de cor sencer, ve a dir-nos que la dona ho fa amb sinceritat.

En uns versos posteriors, dins del grup que va del 1628 al 1689, es plasma una sexualitat matriarcalista que veu amb bons ulls que una dona puga tenir relacions sexuals amb diferents hòmens, àdhuc, de professió i de categoria social:

“Jo i fra Bernat ens dinàrem i, a poc tardar, anam tot prest a visitar la dita monja i ja hi trobam el canonge, qui hi fon primer. Després, veiem venir el cavaller, fort, afanyat, car la monja els havia dat jornada als tres; cascú es pensà que l’hagués guanyada, i en són lluny.

(…) En això, veiem venir la monja al parlador; ens saluda a tots de bona amor, amb humilitat, i ens diu:

-Jo us he recaptat amb l’abadessa i amb la nostra prioressa que us deix entrar, car podrem raonar millor i més cobert” (p. 82).

Per tant, les dues autoritats religioses femenines (l’abadessa i la prioressa) han donat llicència a la monja, un detall que lliga amb la tradició matriarcalista en lo eroticosexual.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

“Speculum al foder”, la dona també tria en lo eròtic

General, , , , ,

 

En el llibre “Speculum al foder”[1], a cura d’Anna Alberni, podem llegir[2], textualment, que “aquesta voluntat és la voluntat del foder, cor és cosa espiritual que segueix a tots los animals, e consegueix a tots los sentiments, de saber d’aquesta voluntat. Lo seu grau és alt e ferm, e amat e durable a les fembres, (…), cor null hom[3] no pot aconseguir l’amor d’elles si no cumple[4] llurs voluntats, si no llurs maneres” (p. 78) i, un poc després, comenta que “Aquell qui volrà[5] haver amor de les fembres[6] e que no li’n venga damnatge, cové[7] que sàpia llurs maneres e llurs costumes, e que les maneig e seguesca per ço que entena ella (…) per ço que certament sàpia entrar en sa volentat[8]” (p. 78) ja que, si no, “sabia ço de què ha voluntat e sabor la fembra, (…) no porà[9] aconseguir sa amor”. Això és, que la dona és qui tria en lo sexual, com ho torna a plasmar, en el paràgraf següent, quan diu que “Aquell hom qui vol ésser amat per la fembra cové que sia aital ardits e forts e de bona paraula e vertader en sos dits e honrador, e nodrit en son menjar e en son beure net, e que sia deportant[10], e que no haja en son cos neguna llejura[11], e que sia adonós[12] e bé aparentat, e amador de les companyes[13]e que seguesca e fassa tot ço que a ella plaurà; e que sia ric, e que les seues vestedurese e sa boca e sa suor ole[n] bé” (p. 79). Com veiem, es diu que cal que l’home “seguesca i faça tot lo que a ella plaurà”.

Un text que, com em digué ma mare, el 16 d’abril del 2021, sembla que siga de temps més actuals, però que, com li comentí, és de dos manuscrits del segle XV. Direm que, abans de llegir-li, en una versió molt semblant a la que hem adaptat ací, eixe text, li diguí que era d’una obra sobre higiene sexual, sobre temes relatius a com havien de ser les relacions de parella i a detalls que hi tenien a veure.

Coincidíem totalment en la línia que hem plasmat en aquesta entrada i, finalment, em digué “M’alegre molt que isquen coses boniques per ahí”. I, el fet, és que, aquestes línies són molt semblants a les que figuren en més d’un poema eròtic del segle XVII.

Agraesc David Algarra, qui em recomanà llegir aquest llibre per a l’estudi sobre el matriarcalisme.

 

 

Notes: [1] En aquest cas, en la segona part.

[2] Tot seguit, plasmarem una versió que hem adaptat lleugerament per a facilitar la lectura de la gran majoria de la població: “aquesta voluntat és la voluntat de fotre, car és cosa espiritual que segueix a tots los animals, i aconsegueix tots los sentiments, de saber d’aquesta voluntat. Lo seu grau és alt i ferm, i amant i durable a les dones (…), car ningun home no pot aconseguir l’amor d’elles si no compleix llurs voluntats, si no compleix llurs maneres” (p. 78).

“Aquell qui voldrà tenir amor de les dones i que no li’n venga dany, convé que sàpia llurs maneres i llurs costums, i que les maneig i seguesca ço que entenga ella (…) per ço que certament sàpia entrar en sa voluntat (…) i no sabia ço de què té voluntat i sabor la dona, (…) no podrà aconseguir sa amor” (pp. 78-79).

“Aquell home qui vol ésser amat per la dona convé que sia aital que sia ardits i forts i de bona paraula i vertader en sos dits i honrador, i nodrit en son menjar i en son beure net, i que sia deportant, i que no tinga en son cos ninguna lletjura i que sia bell i ben aparentat, i amador de la societat, i que seguesca i faça tot ço que a ella plaurà; i que sia ric, i que les seues vestidures i sa boca i sa suor olguen bé” (p. 79).

[3] Home.

[4] Compleix.

[5] Voldrà.

[6] Les dones.

[7] Convé.

[8] Voluntat.

[9] Podrà.

[10] En la nota 197 del llibre (p. 79), s’indica que vol dir “divertit, simpàtic, amb capacitat d’entretenir. Del verb ‘deportar’ (donar deport)”.

[11] Lletjor.

[12] Bell, elegant, senyorívol.

[13] La companyia, la societat.

“Speculum al foder”, una visió medieval, en català i matriarcal de la sexualitat

General, , , , , , , ,

 

Heus ací una obra medieval sobre la sexualitat i, això sí, des d’una visió matriarcal i, a més, com s’escrigué, en l’original, en el seu moment i com així figura en aquesta versió: en llengua catalana.  És de començaments del segle XV. La versió que presentem ací data del 2007.

Agraesc que, fa uns dies, David Algarra, l’autor del llibre “El Comú Català”, un llibre que recomane, em parlàs d’aquesta obra sobre la sexualitat i que em digués que aniria bé per al tema del matriarcalisme.

De fet, com comentà David Algarra, l’11 de març del 2021, en la seua pagina de Facebook (“Pàgina d’en David Algarra Bascón, autor del llibre El Comú Català”) en el segle XIV ja s’havia publicat l’obra “Speculum al foder” (https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Speculum_al_foder),  de què ell havia publicat un vídeo en la mateixa pàgina.

El 13 de març del 2021, en Viquipèdia, poguérem llegir que, “és un llibre medieval en català, d’autor anònim, que es pot traduir al català actual com Mirall, espill o manual del fotre i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Inclòs en el gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu”.

A més, es tracta d’una obra molt oberta en el tema sexual i paga la pena veure el vídeo sobre “Speculum al foder” (https://www.youtube.com/watch?v=eqRc448wkB4 ).