Tot seguit, en “Poema d’hivern” (p. 23), que figura en “Camins del Record”, es pot llegir
“L’avi té fred
està molt arrupit
assegut al seu banc,
son cabell blanc
rodola per la seva cara
fent saber que la seva vida
es va dilatant poc a poc.
Mirant al fons
la llum dels seus records l’abriguen
en el seu cor ple de tendresa
(…) Recorda la seva jovenesa
va ésser un puntal fort,
i amb aquest dolç pensament
(…) resisteix l’últim embat de la seva vida”.
Com podem veure, l’avi encara viu amb esperança i, a més, amb molta espenta.
Igualment, en la composició “Per a la llar de jubilats, Guissona” (p. 35), l’escriptora de la Segarra comenta que el cor sempre és jove i que, a banda, enllaça amb
“Flors i festa per a tots,
damisel·les dels vuitanta,
el vostre marit espera
poder fer una ballada”.
Per tant, la dona té la darrera paraula i es fa lo que ella vol.
Més avant, addueix que
“els fills petits ara són joves
deixant son niu han emigrat,
s’han espargit les noves vides
feliços són vora la llar,
com la rosada amb l’esperança”.
És a dir, que els jóvens fan via cap al demà.
Afegirem que, en la mateixa obra, Teresa Bertran Tolosa plasma la composició “Realitat d’una vida latent” (p. 38), la qual vincula amb el seu marit i, de pas, toca els peus en terra,
“en la nit d’esperança,
que abrigui a ma vida
(…) El meu cor sentirà
(…) recollirà un passat
recordant nostres vides” (p. 38).
Prosseguint amb la literatura matriarcal, com copsem en el poema “Nostàlgia” (p. 50), en el llibre “Camins del Record”, l’autora, entre d’altres coses, comenta
“els fills que han volat
d’un niu d’esperances.
El jorn és més curt
però la nit és llarga”
i, així, es reflecteix que Teresa Bertran Tolosa viu amb esper, tot i l’edat.
Finalment, en els versos que exposa en el poema “El record que perdura” (p. 64), dedicat a D. Ramon Pujol Oliva, un home amb noblesa, captem trets que empiulen amb el matriarcalisme:
“que ens vares ensenyar
en el transcurs de la teva vida,
com a espòs i pare”.
Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.
assemblea-pagesa-6f (1)
