<<Sabeu per què a Catalunya les dones no perden mai els cognoms en casar-se i tenen separació de béns per defecte, mentre que a Espanya i a mitja Europa durant segles la dona casada passava a ser propietat legal del marit?

La resposta és a les Constitucions de Catalunya i els Usatges, que van atorgar a la dona catalana un estatus jurídic, econòmic i polític avançadíssim i únic a Europa:

1️⃣ Independència econòmica total (Separació de béns): A Castella o Anglaterra, en casar-se, tot el que tenia la dona passava al marit i no podia signar cap contracte sense el seu permís (llicència marital). A Catalunya, les nostres Constitucions garantien la separació absoluta de patrimonis: els béns parafernals de la dona eren només seus, els administrava ella lliurement i els seus cognoms es mantenien intactes.

2️⃣ Blindatge

Blindatge contra els deutes i delictes del marit: El dret constitucional català protegia la dona davant la ruïna de l’home. Els creditors del marit —ni tan sols el fisc reial— mai podien embargar l’aixovar, l’escreix (la donació per noces) ni el patrimoni de la dona.

3️⃣ L’Any de Plor i la «Tenuta» (Sobirania de la vídua): Si el marit moria, la Constitució catalana atorgava a la vídua el dret d’Any de Plor (ser mantinguda amb tot l’estatus durant un any a càrrec de l’herència) i la Tenuta: es convertia en «senyora, majora i poderosa» (domina et potens) i usufructuària de tot el patrimoni familiar fins que no se li retornés fins a l’últim cèntim del seu dot. Cap hereu la podia fer fora de casa!

4️⃣ Hereves universals (Pubilles) i governants de ple dret: En absència de fills barons (o per voluntat testamentària), la dona heretava la totalitat del patrimoni i la prefectura de la casa com a Pubilla, amb exactament les mateixes obligacions fiscals i drets civils que un home. A més, pels Usatges de Barcelona, les dones podien exercir jurisdicció sobirana, governar comtats i baronies, i fins i tot presidir i convocar Corts Generals (com van fer les reines Maria de Luna o Maria de Castella amb plens poders constitucionals).

5️⃣ Obligacions i responsabilitat pròpia: Precisament perquè la llei catalana reconeixia la dona com un subjecte jurídic lliure i adult, tenia plenes obligacions de gestió: podia i havia d’exercir la tutela legal dels fills, administrar negocis i gremis, testar lliurement sense permís de ningú i respondre pels seus propis contractes.

6️⃣ El contrast amb l’ocupació espanyola: Quan el franquisme i el Codi Civil espanyol van imposar la llei castellana a les catalanes al segle XX, les nostres àvies van patir un retrocés de 700 anys: de cop, necessitaven el permís del marit per obrir un compte bancari, treballar o viatjar! No va ser fins a la Compilació del Dret Civil de 1960 i la fi de la dictadura que vam poder recuperar una part d’allò que les Constitucions de Catalunya ja garantien el 1706.

I amb la Quarta Compilació (la Constitució de la República Catalana del segle XXI) farem el pas definitiu: agafarem aquesta tradició històrica de llibertat i independència civil de la dona catalana i l’elevarem a la igualtat política, institucional i de drets humans més avançada del món modern.

Fes RT perquè tothom sàpiga quin nivells de llibertat teníem i per què restituir les Constitucions de Catalunya és mirar cap al futur! 🔖>>.

Font: Ramon Berenguer III, hui, 22 d’octubre del 2026, en un tweet seu (https://x.com/RBerenguerIII/status/2113256638845001734).I un comentari de Gabriel Bibiloni, en un tweet seu de hui: https://x.com/bibiloni/status/2113325308262908001., qui diu «Molt interessant i ben explicat. És important afegir que a les Illes Balears (i al País Valencià fins al decret de Nova Planta) és igual que al Principat. El dret civil balear i valencià és d’arrel catalana. És millor no perdre mai la visió de conjunt i nacional catalana».