Tot seguit, un poema d’homenatge als Sants de la Pedra, publicat en 1930, en Albalat dels Sorells (una població valenciana de la comarca de l’Horta de València) i que Salvador Clara plasmà en el grup “Els Sants de la Pedra. Abdon i Senent”el 16 de novembre del 2020. Agraesc la col·laboració de les persones que, en algun moment, m’enviaren informació sobre els Sants de la Pedra i que m’aplanaren el camí, com també la des les que em feren costat o me n’enviaren de franc.
Tot seguit llegirem dos poemes i unes cobles de Visiedo (població aragonesa) relacionades amb els Sants de la Pedra.
Primerament direm que José Miguel García Beltrán, un amant de la poesia i, per exemple, dels acròstics (*), el 22 de juliol del 2019, me n’escrigué u. Llegint les inicials de cada vers, hi apareixen els noms “Abdón” i “Senén”. Diu així:
“A vos, mártires sagrados,
Bendecidos del Señor,
Damos las gracias honrados,
Orgullo de nuestro amor.
Nada impida vuestra acción.
Sed siempre los protectores,
En cualquier tribulación,
Ni olvidéis al labrador
En las luchas y dolores,
Nada impida vuestra acción”.
José, un home gran, de Benlloc (una població valenciana de la comarca de la Plana Alta) diu que, de bon matí, “ya estoy yo caminando por los campos de olivares, silenciosos, frescos, acogedores, románticos… y rezo… y pienso… y se me ha ocurrido enviarte una acróstica o acróstico. (Pasaba muy cerca de la ermita de los santos mártires)”. Els Sants Màrtirs de què parla són els sants Abdó i Senent. José Miguel García es refereix a l’ermita que hi ha en Benlloc.
Era la primera vegada que un col·laborador de la recerca m’enviava un poema fet per ell i dedicat als Sants de la Pedra.
En Visiedo (població aragonesa de la comarca Comunidad de Teruel), hi ha unes cobles que, per la seua singularitat entre les obres en castellà, he considerat adient transcriure-les, però fent només uns quants retocs, a partir del document “Ciclo festivo (3) Mayo-Junio” (1), de la web “Bodegas en Cueva AITOR BALBAS”:
“COPLAS A SAN ABDÓN Y SAN SENÉN
1. San Abdón y San Senen
os pedimos con fervor,
favorezcan a este pueblo,
con agua y su resplandor.
2. Si los santos de la piedra,
nos quisieran asistir,
que bonito que sería
hacerles la fiesta aquí.
3. Estos luceros brillantes,
estos ángeles del cielo,
que a los campos van mirando,
con amor y con recelo.
4. El Señor nos da el consuelo,
y los santos alegría
y la virgen del Pilar
nos da la patria querida.
5. San Abdón y San Senén
los patrones de Visiedo
nos tenéis que remediar
con agua pura del cielo.
6. Ya no llueve, ya no llueve,
los trigos se secaran.
si los santos nos ayudan
poco a poco volverán.
7. Ya no llueve, ya no llueve
ya no comeremos pan
nuestros padres afligidos
a pedir limosna irán.
8. Ea pues santos gloriosos
por favor os lo pedimos
que nos deis agua bendita
para regar nuestros campos.
9. Ea pues santos gloriosos
no nos echéis en olvido
porque estamos en la iglesia
todos vecinos del pueblo.
10. A la Virgen del pilar
y también la del Carmelo
y la de los Santos de la piedra
por patrones les tenemos.
11. Adiós virgen del Carmelo
adiós del niño Jesús
en el cielo nos veremos
para siempre amén Jesús.
12. Ea pues Santos gloriosos
hasta mañana será
que volvamos tus devotos
a implorar la caridad.
13. Al Pilar llevan flores
al Carmelo flor de lirio
y a los santos de la piedra
capullo de verde olivo .
14. Nos libramos de la piedra
y también de huracanes
de rayos y de centellas
porque causan muchos males.
15. A San Abdón y San Senén
que son nuestros protectores
alcanzarnos del señor
alivio a los labradores.
16. Sois patrones de Visiedo
que en Francia fuisteis esclavos
para aliviar a Visiedo
que está muy necesitado.
17. Con la gran intercesión
y la gran misericordia
nos libramos de la piedra
que da mucho horror al verla.
18. Mientras nuestros protectores
no nos echen en olvido
hemos de coger cosecha
porque son agradecidos.
19. Con esos píes tan benditos
y esas manos sagradas
nos libran de la piedra
y de las tronadas malas.
20. Hacia el pobre labrador
hecha una dulce mirada
y librarnos de la piedra
y de toda peste mala.
21. Los vecinos de Visiedo
publican en alta voz
vivan nuestros protectores
San Abdón y San Senén.
22. Nos librasteis de la piedra
también de los huracanes
nos librasteis de una helada
que causa muchos males.
23. Oh Santos nuestros dichosos
echarles la bendición
en les trigos y tardíos
haced que los guarde Dios.
24. Oh gloriosos protectores
tus devotos aquí están
pidiendo que nos asistan
que hay mucha necesidad.
25. Tenemos poca cosecha
y se nos está secando
haced que nos llueva pronto
por la clemencia y amparo.
26. Este pueblo está afligido
por la sequía tan grande
para nuestro consuelo
mandarnos agua abundante.
27. Atiende a nuestras suplicas
y hecha vista a los términos
que por falta de agua
se están secando los trigos.
28. Con esas benditas manos
que tienen tanto poder
en necesidad tan grande
nos vais a favorecer.
29. Pedirle a dios por nosotros
que no nos eche en olvido
que nos mande agua abundante
para que espiguen los trigos.
30. Mandarnos agua abundante
cuanto más pronto mejor
y librarnos de la piedra
que nos causa mucho dolor.
31. Sois perlas luminosas
escogidos del Señor
los vecinos de Visiedo
os piden agua por Dios.
32.Con gran fervor os pedimos
nos mandéis agua del cielo
para que espiguen los trigos
que es la pena que tenemos.
33. A los Santos de la piedra
por favor se lo pedimos
que nos guarden nuestros campos
de avena, cebada y trigo.
34. Oh santos nuestros dichosos
con favor os lo pedimos
que no guardéis las cosechas
para que tengamos trigo.
35. A los Santos de la piedra
por favor se lo pedimos
que no nos mandéis granizo
porque hace mal a los trigos.
36. Los vecinos de Visiedo
te piden con gran favor
que nos remedien a todos
en esta tripulación.
37. Estos dos gloriosos Santos
son dos ramitos de azahar
de vosotros me despido
hasta mañana será”.
Finalment, inclourem poesia no religiosa però que té relació amb Sant Nin i Sant Non. Així, en el bloc “Rime Sparse”, de Jordi Enjuanes-Mas, hi ha l’entrada “II. PER SANT NIN I SANT NON” (2), amb un poema del propi autor. Diu així:
“Per sant Nin i sant Non, sant Telm ajuda’ns
a guarir-nos del mal que ens engavanya:
guarda’ns de beguinatge el rostre i muda’ns
amb un somrís la nostra mala ganya.
És artifici el seny de l’homo prudens
i ja a ningú el seu joc tan trist no enganya
i ens cal desenterrar el vell homo ludens
que es mor d’avorriment a dins l’entranya.
Ben allunyats de mestres i d’escoles,
hem d’aprendre de nou les beceroles
que el cor ens dicti lluny de la memòria
i, estrabul·lats bufons que fan baboia
del seny mesquí, viure de ple la joia
seguint les lliçonades de la mòria”.
El vaig trobar el 3 d’octubre del 2018.
Font:
(1) Document “Ciclo festivo (3) Mayo-Junio” (http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/visiedo/ciclofestivo3.htm), de la web “Bodegas en Cueva AITOR BALBAS”.
(2) Poesia no religiosa però que té relació amb Sant Nin i Sant Non. Així, en el bloc “Rime Sparse”, de Jordi Enjuanes-Mas, hi ha l’entrada “II. PER SANT NIN I SANT NON” (http://rimesparse-jordi.blogspot.com/2007/02/ii-per-sant-nin-i-sant-non.html).
Notes: La paraula “acròstic” , en el DCVB, apareix com “composició versificada en la qual les lletres inicials, medials o finals dels versos, confegides, formen una paraula o frase”. En aquest cas, els dos noms dels sants, en castellà: “Abdón” i “Senén”.
“Homo prudens”, en llatí, “home prudent, persona prudent”. En canvi, “homo ludens”, en llatí, “home jugador, persona dedicada al joc”.
“Engavanyar”, partint del mateix diccionari, vol dir “Enfarfegar, cobrir excessivament de roba que fa nosa, que priva de la llibretat de moviments” i també, per exemple, “Molestar per excés de càrrega”. Pel context, ve a dir que fa nosa, que convé eliminar.
Una “ganya” és cadascuna de les obertures dels òrgans de la respiració dels peixos.
La paraula “beguinatge” prové de “beguí”, “beguina”. Pot tenir, com ara, el significat de “beateria”. Les beguines foren un moviment que tingué molta força, per exemple, en el segle XIII, i l’integraven dones de determinades associacions o comunitats religioses els membres de les quals s’allunyaven de les normes establides per la jerarquia eclesiàstica i que promovien una religiositat més oberta.
“Estrabul·lat” vol dir “sense dos dits de coneixement, fora de seny, que obra amb precipitació i sense consideració”. Ací parla de bufons que hi actuen i que, a més, “fan baboia”, això és, que, com diem molts valencians, “fan el ninot” o que, per exemple, fan les coses com si fossen persones massa crèdules.
“Mòria“, en sentit figurat, rep el significat d’“excessiva jovialitat, tendència a fer bromes, frivolitat, etc.”.
Resulta curiós el vincle que hem trobat, durant la recerca, entre la poesia i els Sants de la Pedra i com, per exemple, en aquesta entrada, n’hi ha, des de la que sorgeix en durant un passeig, fins a la comunitària (les cobles de Visiedo), fins a la culta i amb un caire filosòfic i social (com en el del poema de Jordi Enjuanes-Mas). I, en direm més: n’hem trobat d’humorística.
Personalment, preferesc el poema de l’amic José i les cobles de Visiedo, malgrat que, per a la investigació, haja acollit les tres fonts.
A continuació llegirem entrades relacionades amb cobles, amb poemes religiosos que tenen lloc en actes vinculats amb els Sants de la Pedra, uns versos de l’Aurora, himnes, etc., de poblacions valencianes.
Per mitjà del volum primer del llibre “Memorias de la Villa de Benlloch”, de José Miguel García Beltrán, hem accedit a unes cobles relacionades amb la festivitat de la Immaculada Concepció (8 de desembre) en Benlloc (població valenciana de la comarca de la Plana Alta) però dedicades els Sants de la Pedra. En passar a les que hi tenen a veure amb els sants Abdó i Senent (p. 395), escriu els versos següents:
“3) En esta mañana
de gozosa despertada,
recordemos a los nuestros,
San Abdón y San Senén.
Para que protejan
con su gracia nuestros campos
y nos den buenas cosechas,
rezadles con devoción.
¡Santos del Señor!
Sed los protectores
de las tierras y las gentes,
de la fe y de las simientes
de esta humilde población.”
I, en una nota a peu de pàgina, José Miguel García indica que “Se canta en la calle Santos Mártires” (p. 395).
I també en Benlloc i en el mateix llibre (p. 396), l’autor escriu que “En abril del 2009, Mercedes Bort Beltrán, mi prima (…) me facilitó –por conocimiento de cuando ella cantaba–, las siguientes estrofas y versos (…).
‘En la plaza del rabal,
habita la imagen más hermosa
y más bella que el sol,
y la llaman María Adyutorio’,
‘y el nombre del santo
es (sic) Senén y Abdón’.
¡Tened devoción!
Que estos dos Santos Mártires,
tienen (un) gran ‘empeño’
en esta población.”
Com a aclariment, direm que una estrofa és el conjunt de versos que formen una unitat dins d’un poema.
Canviant de població, i endinsant-nos en el tema de les cançons religioses, direm que el 27 d’agost del 2017, mentres cercava informació relativa a Faura (població del Camp de Morvedre) i als Sants de la Pedra, trobí que, en el bloc “Parròquia El Salvador – Cocentaina”, hi havia una entrada sobre cants en l’Aurora i que incloïa els Sants de la Pedra. Es diu “Cants en l’Aurora. 5 de la matinada. Des de Faura” (2) de Mn. Ramón Micó i Colomer. Podem llegir uns versos que es canten en Quartell (població valenciana de la comarca del Camp de Morvedre), que diuen així:
“Quartell: davant l’església:
(…) 17 – Sant Abdó i Sant Senén gloriosos,
oh Sants de la Pedra, Patrons de Quartell,
que ells ens guarden els camps i les vinyes
que dormen i creixen en l’ample mantell.
Mantell de les Valls…,
De floretes i séquies canores,
de frutis (*) i esperances, d’amor i treballs”.
També hem trobat més informació, per exemple, relacionada amb Carpesa, històrica població valenciana que ara forma part de la Ciutat de València. on està molt arraïlada la festa dels Sants de la Pedra. Així, en l’article “Reverendo D. Vicente Gil Martí Impulso de la devoción” (3), dins del llibre “De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres festes de Carpesa” (editat per l’Ajuntament de València en el 2005), sobre Carpesa, hi ha un “Himno a los Santos Abdón y Senén” (p. 139). Aquest himne, de què traurem l’estrofa cinquena, la qual parla sobre la protecció de les terres, hi fou promogut pel capellà Vicente Gil Martí i, gràcies a un altre capellà, D. Pascual Calafat Braco, consta de les estrofes. En relació amb els Sants de la Pedra, diu així:
“Pueblo Nuevo y Carpesa este día
os aclaman con grande alegría
y os entonan un himno de amor
por la santa y triunfal valentía
defendiendo la fe del Señor.
Y con voces humildes, sinceras,
os imploran con suma piedad;
que guardéis nuestros campos y eras,
y los frutos y las sementeras
las salvéis de la cruel tempestad”.
Poble Nou és una pedania de la Ciutat de València, bàsicament rural, situada al nord de la ciutat i que limita amb el terme de Burjassot (també de l’Horta de València).
Font:
(1) Llibre “Memorias de la Villa de Benlloch”, de José Miguel García Beltrán. En la recuperació d’aquestes cobles i, fins i tot, en la seua elaboració, José Miguel García, hi prengué part: “Se pudieron recuperar algunos de los antiguos versos, y para complementarlos yo mismo compuse algunos más; y esos son los que (…) todavía pudimos cantar acompañados de los jóvenes músicos en aquellos años de 1985 a 1990, por iniciativa de la Asociación Cultural Benifaixó. (…) las coplas que por última vez pudimos cantar, son éstas” (p. 394). Agraesc la generositat i l’espenta de l’amic José, un impulsor de la cultura popular valenciana.
(2) Entrada “Cants de l’Aurora. 5 de la matinada. Des de Faura” (http://ramonmicocolomer.blogspot.com.es/2009/08/cants-en-laurora-5-de-la-matinada-des.html), de Mn. Ramón Micó i Colomer, en el bloc “Parròquia El Salvador – Cocentaina”. Agraesc la gentilesa de Mn. Ramón Micó, un col·laborador amb informació interessant. Aquesta entrada sobre els cants en l’Aurora inclou els Sants de la Pedra. El propi mossén (per missatge escrit), em comentà, eixe dia, que es canta “en l’Aurora del primer diumenge del mes d’agost, en els cinc poblets de les Valls. La lletra és de Mossén Josep Martínez Rondan, hui rector de [la Parròquia ] del Bon Succés, de Sagunt, i la música és de l’Aurora de Bocairent. Aquest any [, 2017], fa quinze anys que es canta”.
Com a anècdota, afegiré que era la primera vegada en ma vida que llegia uns versets escrits per un rector, a més, encara viu, i, en aquest cas, relatius als Sants de la Pedra. I tot tingué lloc, mentres cercava informació sobre els dos sants i… Faura. L’estudi entrava, per primera volta, en una secció nova: la cançó religiosa relacionada amb els Sants de la Pedra i encara viva, a més, en el País Valencià,… i en valencià genuí.
“Les Valls” és el nom popular que rep una part de la comarca del Camp de Morvedre, concretament, el conjunt de les poblacions de Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell.
(3) Article “Reverendo D. Vicente Gil Martí Impulso de la devoción”, dins del llibre “De la Festa d’Acció de Gràcies i d’altres festes de Carpesa” (editat per l’Ajuntament de València en el 2005), sobre Carpesa, on podem llegir l’“Himno a los Santos Abdón y Senén”.
Notes: Canora (f.) vol dir que canta bé, de manera melodiosa. Quant als versos del cant de l’Aurora, en el bloc original, llegim “frutis”, en lloc de “fruits”.
A continuació exposarem poesia popular, poesia religiosa i alguns versets relacionats amb els Sants de la Pedra, sobretot, dels que no havien resultat tan fàcil de trobar, o bé que estaven més dispersos, o bé en llibre.
“Para san Abdón y Senén,
pintan las uvas;
para la Virgen de Agosto,
ya están maduras.” (1)
“La terra sol-litària, esta preocupada, vol pa i te fam,
i els homens li donen aigua quant venen nuvols de Llevant.
Porten blusa fruncida els que a la terra van a plorar les penes dels seus xiquets
que volen pà i tenen fam.
Els nostres uelos i pares, contents les gracies els volen donar el volen donar perque sempre amb (2)
mans obertes a tú, confiats, s’an aclamat.
Abdòn i Senent sagrats doneu als homens collites que els xiquets volen pá
I tenen fam.
R. R. ” (3)
“Sant Abdon y Senen
Lliureu de pedrá les Alcuçes” (4)
“Los Sans Abdón y Senent
Prenda tambe nos deixaren
En que no auguraren
Son amparo permanent.” (5)
“Ben penedits dels pecats
Us venerem humilment:
Màrtirs Abdon i Senén
Siau nostres advocats.” (6)
“Sant Nin i Sant Non
doneu-los una bona son.” (7)
Font:
(1) Llibre “Vida, culto y folklore de los santos Abdón y Senén”, de José Sistac Zanuy (ed. Ramón Sopena, 1948, p. 72). Aquests versos populars es diuen en Montanejos (població valenciana de la comarca de l’Alt Millars). En el llibre, podem llegir que “En Montanejos (Castellón), aunque no celebran la Fiesta Mayor el día 30 de julio, los agricultores de la villa sienten gran devoción hacia los santos Abdón y Senén, y el día de su fiesta organizaban una fervorosa procesión y celebraban misa solemne ante el altar de los Santos” (p. 72). Tot seguit, José Sistac exposa els versets.
(2) En l’original, que l’hem escrit textualment, la paraula “amb” va unida a les línies anteriors. Per motius d’espai, ha eixit així, com podem comprovar en l’enllaç de la nota següent.
(3) Document “Festes Patronals del 17 al 20 de setembre Bellús 2010” (http://www.bellus.es/sites/bellus.portalesmunicipales.es/files/Programa%20d’actes.pdf). Bellús és una població valenciana de la comarca de la Vall d’Albaida.
(4) Es tracta d’una inscripció que hi ha en una obra de ceràmica que hi ha en Moixent (població valenciana de la comarca de la Costera), reproducció d’una que fou robada en 1987, com podem llegir en l’entrada “Agenda 2013: Assumpció de la Mare de Déu i Festa dels Sants de la Pedra” (https://campanersmoixent.blogspot.com/2013/08/agenda-2013-assumpcio-de-la-mare-de-deu.html), Per a facilitar-ne la lectura, hem passat les majúscules a com figurarien en una lectura amb majúscules i minúscules, però amb mantenint lletres la “y” i la “ç” que apareixen en l’original. La forma “pedrá”, en la pronúncia popular valenciana, equival a “pedrada”.
(5) Article “Les santes relíquies que el bisbe Caixal va obtenir per a l’església parroquial del Vilosell” (https://www.tinet.cat/portal/uploads/temps_de_collir.pdf), de Vicenç Aguado i Cudolà, publicat en “Talaia del Vilosell. Revista del Centre d’Estudis Locals del Vilosell” (no. 8, juliol del 2007). Forma part d’un document religiós que s’hi havia trobat feia poc, uns goigs, com diu l’autor de l’article, la descoberta del qual, en aquell moment, es considerava com la d’un tresor.
(6) Llibre “Història de Cubelles” (https://issuu.com/ajuntcubelles/docs/historia-de-cubelles), del prevere Joan Avinyó Andreu, de 1973 (p. 123). En la mateixa plana, l’autor comenta que es tracta d’una transcripció feta a partir de “tot el que hem pogut trobar a l’Arxiu amb referència als nostres Patrons sant Abdon i sant Senén” .
(7) Llibre “Fets, costums i llegendes”, de Joan Bellmunt i Figueras (editat per Pagès editors, de Lleida, en 1993, concretament, en el primer dels dos volums sobre el Solsonès, això és, en el volum 21 de la col·lecció de cultura popular de Joan Bellmunt i Figueras). Aquestes línies es poden llegir en l’apartat relacionat amb Lladurs (població catalana de la comarca del Solsonès), en què l’autor comenta que “Als dos patrons d’aquí, coneguts també com sant Nin i sant Non, se’ls deia una oració quan es posava la quitxalla a dormir” (p. 211) i, immediatament, en la mateixa plana, afig els dos versets que hem escrit. Es tracta de la primera font, des de que començà la recerca, en què hem trobat una relació entre versos i oració per a fer que s’adormen els xiquets.
La paraula “quitxalla” és sinònima de “xicalla”, “canalla”, “mainada”, “al·lotim”…
Hem accedit a aquesta informació sobre Lladurs per mitjà d’un missatge de Sílvia Farrus (de l’Institut d’Estudis Ilerdencs), qui pertany al “Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental”, enviat el 31 de maig del 2019, i d’un altre, però del 3 de juny del 2019. Aquest servei ens ha facilitat una còpia de la secció sobre Lladurs i d’altres fonts documentals.
El poema religiós que llegirem a continuació fou publicat en el programa de festes patronals del Terme, la part camperola de la ciutat catalana de Banyoles (el Pla de l’Estany), en el 2008.
“GLOSSA CONCEPTUAL
Als que celebrem el TERME
Cantem la fe dels sants,
cantem l’alè fecund de l’Evangeli:
la Creu és el camí dels pelegrins,
Abdò i Senén,
i la llum del testimoni
del gran Amor il·limitat i lúcid.
Passa l’estiu i al graner els signes trascendents són una crida,
a ritme de Baptisme, a fer-nos nostre
el misteri del Terme
que pasta i que difon exemples!
Cantem obrint el cor
als horitzons de Déu, penyora certa
d’eterna plenitud.
La joia ja ens mou.
Amunt Abdè i Senén…
Enllà dels camps, hi ha el foc
d’aquella mà que acull les bones obres
i ens posa al front corones de llorer,
si som fidels al gest del Cap de Casa!
Manuel Pont i Bosch
10 de juliol, 2008. Banyoles”
Font:
Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, arxiver municipal de l’Ajuntament de Banyoles, en un missatge del 19 de juny del 2018.
Notes: Tot i que el 26 de maig del 2019 no he pogut accedir a la lectura dels arxius enviats en el missatge a què hem fet esment abans (a pesar de conservar el missatge), podem pensar que les formes “Abdò” i “Abdè”, són les originals de l’escrit (per la seua semblança en escriure-les) i que, en el cas del nom “Abdè”, ho seria per motius d’imprempta, ja que és no és gens habitual veure-hi escrit el nom i sí, en canvi, amb les formes “Abdó” i “Abdon”. La forma amb -n final, malgrat que és correcta, és molt minoritària en l’ús escrit.
Igualment, afegirem que el símbol de la corona, a més d’estar vinculat a la condició de sants i, en aquest cas, al llorer (símbol de victòria i de glòria), és de signe matriarcal (de la mateixa manera que molts amb forma circular), com molt bé podem veure, per exemple, en la tesi d’Angie Simonis, que molta informació aporta a camps interessants per a la recerca dels Sants de la Pedra, com ara, el de Demèter, la deessa grega de l’agricultura, també relacionada amb el forment, amb la corbella i amb l’estiu i de què hem extret que els sants Abdó i Senent acollirien trets de signe mediterrani que, posteriorment, adaptaria el cristianisme, com ara, la corbella.
A continuació hi ha un poema religiós que es publicà en el 2007 en el llibre de festes patronals del Terme, la zona històricament pagesa de la ciutat de Banyoles (el Pla de l’Estany), vint anys després de la inauguració de la Creu del Terme.
Tot i que no apareixen referències als Sants de la Pedra, sí que hi ha paraules del vocabulari agrícola (com ara, “espigues”, “sol”, “camps” i “fruits”), u dels punts inclosos en la recerca sobre els sants Abdó i Senent, motiu pel qual he decidit escriure aquest poema.
Igualment, afegirem que les festes patronals que es celebren en el Terme estan relacionades amb els Sants Abdó i Senent.
“SENYEM-NOS
Per la Creu del Terme
Ens vetlla el Signe de l’AMOR.
Senyem-nos.
El Crist de benvinguda és la Paraula
que es filtra cor endins i ens agermana.
Cal estimar per l’abraçada tendra
que ens arriba amb el crit de les espigues.
Ell és aquí, en la Creu que s’alça, esvelta,
que són missatges clars:
Tu creu i estima
i senya el teu camí de fe, Banyoles:
A l’arbre de la Creu, el Fruit t’exculpa
perquè ens senyem amb creus
molts cops ocultes!
Manuel Pont i Bosch”
Font:
Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018.
En novembre de 1987, la “Revista de Banyoles” publicava el poema següent, relacionat amb els Sants de la Pedra.
“LA CREU DEL TERME
Poema en tres temps
Vinc de Jerusalem, pelegrinant
I guardo, al fons del cor, l’emprempta -dura-
De la Creu, on moria el Verb fet Carn,
Estenallat d’Amor sense figura.
Com jo, homes i pobles cristians,
Impactats per la Creu, amb fe segura,
En romiatge de segles, van tirant
Per camins de delers i fretures.
I porten la Creu Santa sobre el pit
I aixequen Creus de Terme que perduren,
Elevant-hi mirada i esperit.
I es fa planer el camí i la petja pura
I en ella hi retrobem, com un gran crit,
La flama de l’Esperança futura.
***
La nostra Creu del Terme de Banyoles,
Perduda en temps funestos de combats,
Ara torna a aixecar-se, esvelta i noble,
Fonent en un abraç Terme i Ciutat.
El vianant que hi passi a qualques hores,
La veurà com un signe de bondat,
La prendrà per senyera enardidora
I el més bell exponent d’identitat.
Al cansat i al vellet dirà: ‘reposa’
A l’ardit i al jovent: ‘sempre endavant’
Per a tots és lliçó d’amor i joia.
I l’estil que prendrà serà imposant,
Digne de l’ideal de tot un poble
Que a l’ombra de la Creu tira endavant.
***
Cap detall s’ha escapat d’un simbolisme:
A la base, les rodes d’un molí
Marquen l’antic TREBALL i nova INDÚSTRIA.
La ubicació vol reflectir.
La font enriquidora d’energia
Que, generosament l’ESTANY forní.
Can Teixidor del TERME perviuria
En el peu, fet del seu trull d’oli antic.
Columna, Capitell i Creu serien
De pedra dura, extreta d’aquí.
Qui no hi veu l’ENTERESA banyolina?
El BON COR i PIETAT són esculpits
Entorn del capitell i la Creu pia:
Els nostres Sants, Santa Maria i Crist.
Maria Dolors Malagelada i Vila“
Font:
Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018, el qual anava acompanyat d’uns quants poemes relacionats amb Banyoles i, sobretot, amb el Terme, la zona històricament pagesa d’aquesta ciutat catalana de la comarca del Pla de l’Estany.
La festivitat dels Sants Abdó i Senén, com els coneixen en el Terme, hi està molt arrelada i, a més, remarcarem que els sants no hi són l’excusa per a fer festa; al contrari, és una festa religiosa i amb característiques matriarcals ben evidents, però que forma part de la història i del present de Banyoles, del sentiment banyolí de pertinença a la terra i que camina cap al demà.
Igualment, vull subratllar la generositat que hi ha hagut, i molt més de l’esperada (i que tan positiva està resultant per a la recerca), tant des de l’Ajuntament de Banyoles, com també a través de Miquel Rustullet (de Banyoles i, en molts casos, pont en la recollida d’informacíó relativa als Sants de la Pedra en aquesta ciutat catalana).
Nota: Els sants a què fa referència el darrer vers són Sant Abdó i Sant Senent.