Arxiu d'etiquetes: Banyoles

Glossa conceptual i els sants Abdó i Senén

El poema religiós que llegirem a continuació fou publicat en el programa de festes patronals del Terme, la part camperola de la ciutat catalana de Banyoles (el Pla de l’Estany), en el 2008.

 

“GLOSSA CONCEPTUAL

Als que celebrem el TERME

 

Cantem la fe dels sants,

cantem l’alè fecund de l’Evangeli:

la Creu és el camí dels pelegrins,

Abdò i Senén,

i la llum del testimoni

del gran Amor il·limitat i lúcid.

Passa l’estiu i al graner els signes trascendents són una crida,

a ritme de Baptisme, a fer-nos nostre

el misteri del Terme

que pasta i que difon exemples!

Cantem obrint el cor

als horitzons de Déu, penyora certa 

d’eterna plenitud.

La joia ja ens mou.

Amunt Abdè i Senén…

Enllà dels camps, hi ha el foc

d’aquella mà que acull les bones obres

i ens posa al front corones de llorer,

si som fidels al gest del Cap de Casa!

 

Manuel Pont i Bosch

10 de juliol, 2008. Banyoles”

 

Font:  

Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, arxiver municipal de l’Ajuntament de Banyoles, en un missatge del 19 de juny del 2018.

 

Notes: Tot i que el 26 de maig del 2019 no he pogut accedir a la lectura dels arxius enviats en el missatge a què hem fet esment abans (a pesar de conservar el missatge), podem pensar que les formes “Abdò”“Abdè”, són les originals de l’escrit (per la seua semblança en escriure-les) i que, en el cas del nom “Abdè”, ho seria per motius d’imprempta, ja que és no és gens habitual veure-hi escrit el nom i sí, en canvi, amb les formes “Abdó”“Abdon”. La forma amb -n final, malgrat que és correcta, és molt minoritària en l’ús escrit.

Igualment, afegirem que el símbol de la corona, a més d’estar vinculat a la condició de sants i, en aquest cas, al llorer (símbol de victòria i de glòria), és de signe matriarcal (de la mateixa manera que molts amb forma circular), com molt bé podem veure, per exemple, en la tesi d’Angie Simonis, que molta informació aporta a camps interessants per a la recerca dels Sants de la Pedra, com ara, el de Demèter, la deessa grega de l’agricultura, també relacionada amb el forment, amb la corbella i amb l’estiu i de què hem extret que els sants Abdó i Senent acollirien trets de signe mediterrani que, posteriorment, adaptaria el cristianisme, com ara, la corbella.

 

 

Senyem-nos i vocabulari del camp

A continuació hi ha un poema religiós que es publicà en el 2007 en el llibre de festes patronals del Terme, la zona històricament pagesa de la ciutat de Banyoles (el Pla de l’Estany), vint anys després de la inauguració de la Creu del Terme.

Tot i que no apareixen referències als Sants de la Pedra, sí que hi ha paraules del vocabulari agrícola (com ara, “espigues”, “sol”, “camps” “fruits”), u dels punts inclosos en la recerca sobre els sants Abdó i Senent, motiu pel qual he decidit escriure aquest poema.

Igualment, afegirem que les festes patronals que es celebren en el Terme estan relacionades amb els Sants Abdó i Senent.

 

“SENYEM-NOS

Per la Creu del Terme

Ens vetlla el Signe de l’AMOR.

Senyem-nos.

El Crist de benvinguda és la Paraula

que es filtra cor endins i ens agermana.

Cal estimar per l’abraçada tendra

que ens arriba amb el crit de les espigues.

Ell és aquí, en la Creu que s’alça, esvelta,

que són missatges clars:

Tu creu i estima

i senya el teu camí de fe, Banyoles:

A l’arbre de la Creu, el Fruit t’exculpa

perquè ens senyem amb creus

molts cops ocultes!

 

Manuel Pont i Bosch”

 

Font: 

Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018.

La Creu del Terme i els sants Abdó i Senent

En novembre de 1987, la “Revista de Banyoles” publicava el poema següent, relacionat amb els Sants de la Pedra.

 

LA CREU DEL TERME

Poema en tres temps

Vinc de Jerusalem, pelegrinant

I guardo, al fons del cor, l’emprempta -dura-

De la Creu, on moria el Verb fet Carn,

Estenallat d’Amor sense figura.

 

Com jo, homes i pobles cristians,

Impactats per la Creu, amb fe segura,

En romiatge de segles, van tirant

Per camins de delers i fretures.

 

I porten la Creu Santa sobre el pit

I aixequen Creus de Terme que perduren,

Elevant-hi mirada i esperit.

 

I es fa planer el camí i la petja pura

I en ella hi retrobem, com un gran crit, 

La flama de l’Esperança futura.

***

La nostra Creu del Terme de Banyoles, 

Perduda en temps funestos de combats,

Ara torna a aixecar-se, esvelta i noble,

Fonent en un abraç Terme i Ciutat.

 

El vianant que hi passi a qualques hores,

La veurà com un signe de bondat,

La prendrà per senyera enardidora

I el més bell exponent d’identitat.

 

Al cansat i al vellet dirà: ‘reposa’

A l’ardit i al jovent: ‘sempre endavant’

Per a tots és lliçó d’amor i joia.

 

I l’estil que prendrà serà imposant,

Digne de l’ideal de tot un poble

Que a l’ombra de la Creu tira endavant.

 

***

Cap detall s’ha escapat d’un simbolisme:

A la base, les rodes d’un molí

Marquen l’antic TREBALL i nova INDÚSTRIA.

La ubicació vol reflectir.

 

La font enriquidora d’energia

Que, generosament l’ESTANY forní.

Can Teixidor del TERME perviuria

En el peu, fet del seu trull d’oli antic.

 

Columna, Capitell i Creu serien

 De pedra dura, extreta d’aquí.

Qui no hi veu l’ENTERESA banyolina?

 

El BON COR i PIETAT són esculpits

Entorn del capitell i la Creu pia:

Els nostres Sants, Santa Maria i Crist.

 

Maria Dolors Malagelada i Vila

 

Font: 

Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, de l’Ajuntament de Banyoles, per mitjà d’un missatge del 19 de juny del 2018, el qual anava acompanyat d’uns quants poemes relacionats amb Banyoles i, sobretot, amb el Terme, la zona històricament pagesa d’aquesta ciutat catalana de la comarca del Pla de l’Estany.

La festivitat dels Sants Abdó i Senén, com els coneixen en el Terme, hi està molt arrelada i, a més, remarcarem que els sants no hi són l’excusa per a fer festa; al contrari, és una festa religiosa i amb característiques matriarcals ben evidents, però que forma part de la història i del present de Banyoles, del sentiment banyolí de pertinença a la terra i que camina cap al demà.

Igualment, vull subratllar la generositat que hi ha hagut, i molt més de l’esperada (i que tan positiva està resultant per a la recerca), tant des de l’Ajuntament de Banyoles, com també a través de Miquel Rustullet (de Banyoles i, en molts casos, pont en la recollida d’informacíó relativa als Sants de la Pedra en aquesta ciutat catalana).

 

Nota: Els sants a què fa referència el darrer vers són Sant Abdó i Sant Senent.