Arxiu d'etiquetes: cultura tradicional

Dones amb saviesa, que donen vida, amb joventut i reunions de Nadal

Tornant a exemples de literatura matriarcal en el llibre “Ramell de poemes (Pètals de poble)”, de Rosa Rovira Sancho, n’hem triat la composició Per molts anys Conxita” (p. 87), en què l’escriptora s’alia amb Conxita, qui celebra els seixanta anys, sovint, acompanyats de fets ben valorats en els Pobles matriarcals: la simpatia, la iniciativa que, àdhuc, dóna vida als altres i, a més, la saviesa (no limitada a l’acumulació de saber, sinó a recollir-ne i, després, a usar-los per respondre en la vida):

“Nostre cor s’omple de joia

quan estem al teu costat,

quan veiem el teu somriure

de goig i felicitat.

 

Has omplert la teva vida

amb tres fills i un bon espòs,

emplenant-los d’energia

amb l’estima de tots dos.

 

Cada dia un xic més sàvia

cada mes un nou forjar,

cada any nova experiència

perquè ho saps aprofitar!

 

(…) Vius d’acord del que t’agrada

amb les teves aptituds,

car els anys no és el que compta

sinó els bons moments viscuts”.

 

Per això, podem pensar que l’autora li posa uns versos que diuen

“són seixanta primaveres

de floretes per cuidar”,

 

com si cada any en fos una i, si no, cada vivència que ha aportat coneixença a Conxita.

Amb un simbolisme paregut i que connecta amb la mateixa etapa de la vida (la de la maduració), copsem els missatges del poema “Per molts anys, Marga” (p. 90):

“Seixanta anys de maduresa

de constant dedicació,

superant tots els obstacles

amb un somriure o aflicció.

 

Però en la llum de cada albada

trobes l’ànim suficient,

la confiança és aflorada

assolint l’enfortiment.

 

Que el vigor i l’energia

dels que estem aquí reunits,

tot gaudint en harmonia

ens mantingui sempre units”.

 

 

Per consegüent, ens trobem davant una dona més aïna creadora de la seua vida, amb espenta, amb esperança i amb fortalesa i, possiblement, amb capacitat per a influir en persones acostades (l’aflorament de què parla l’escriptora de Monistrol de Calders).

En una tercera composició, “Per la nostra neboda” (p. 143), que enllaça amb els cinquanta anys d’una dona, apareix la plenitud de la vida i que encara té esperit juvenil:

“fas cinquanta primaveres

i en tindràs record especial.

 

Cada dia una llum nova

cada dia un nou trepig,

cada dia una experiència

acompanyada d’un desig.

 

(…) Et dediquen els teus oncles

amb amor un petit vers”.

 

 

Finalment, hem considerat adient incloure versos del poema “Bon Nadal i Feliç Any Nou”, en què la poetessa trau característiques que tenen a veure amb el matriarcalisme, com ara, signes de lligam amb la terra i amb el folklore tradicional com també detalls propis d’aquests Pobles, com ara, les reunions i la preferència per la concòrdia realista:

“desperta la terra amb pas decidit.

 

S’emplenen els dies de fred i de gebre

avançant per Nadal amb un pas de pardal

i per Sant Esteve amb un pas de llebre

remarquen les dietes de l’any natural.

 

Són dies de festes, d’unions i trobades

és temps de tendresa, és temps d’estimar,

és temps de regals, delectant les mainades

gaudint dels moments que vent s’endurà (…)

que hi hagi avinença sense desacords,

cuidant els valors que inspiren confiança

i unint la família enllaçant tots els cors”.

 

 

Com a aclariment, direm que la visió matriarcalista aprova la família, entre d’altres motius, perquè no és considerada com un grup en què u (el representant en cap) exerceix la seua autoritat, fins i tot, de manera coercitiva, sinó dialogant, escoltant els més jóvens i els més vells, no sols els de la seua generació o bé els d’una edat més semblant. Aquest fet, poc o molt, ens l’han reflectit bona part dels comentaris relatius a la psicologia i a la pedagogia en aquest col·lectiu i, com ara, en persones del mateix barri o de la contrada i amb qui es constituïa com una trama de colors diferents però en harmonia entre ells.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

“La padrina m’indicava per on passava el gegant” (Maria Sitges)

 

En el grup “Mots oblidats pels diccionaris”, el 4 de gener del 2022 i posteriorment també ens comentaren[1] “’Les set cabretes’” (Carme Andreu), “A mi, m’explicava rondalles a la vora del foc, la meva tieta, al cel siga, contes com ‘La Marieta’… I em moria de por (…) https://cordill.cat/2017/06/30/marieta-marieta-soc-a-lultima-escaleta[3]).

I una cançó que, la meva mare, em cantava i jo plorava perquè em feia pena:

‘Què és aquest soroll

que se sent en el bosc?

Són els amiguets

que caminen sense esclops.

Ai, escloper,

sense fusta no els pot fer.

i els pobres aneguets

porten els peuets nuets’(Roser Puig Volart), “La Ventafocs” (De Barceló Teresa), “’El patufet’ era el conte estrella i també ‘La rateta que escombrava l’escaleta’” (Antoni Vilaplana Civit).

En el grup “Cultura mallorquina”, el 4 de gener del 2022 i posteriorment ens plasmaren “’La flor romanial’, ‘En Toni Garguel·lo’” (Catalina Bover Nicolau), “’L’amor de les tres taronges’, ‘En Patufet’, etc.” (Trinidad Medrano), “N’Estel d’Or’ i ‘N’Espardenyeta’” (Esperanza Perello), “A mi, de petita, la padrina em llegia les rondalles mallorquines de Mossèn Alcover. Totes.

Els contes estrangers, els vaig conèixer molt després” (Rosa Galmes), “’Això era un rei que pelava faves, li queien ses baves dins un ribell’. No sé de quin any és, però tenc molts d’anys i record a sa padrina quan m’ho contava” (Isabel Capellà), “’Això era i no era, i un brou faci la cadernera, un almud per jo i, per tu, una barcella’. Així començaven quasi totes i acabaven després de la boda de la filla del rei amb el Superman de torn. ‘I, si no són vius, són morts i, si no són morts, són vius, i en el cel mos vegem tots plegats. Amén’” (Rosa Galmes), “A mi, sa padrina me’n contava moltes i de memòria, ja que no sabia llegir, i les sabia totes. Me’n recordo una que m’impressionava molt, que era ‘Es ca negre sense nas’”[4] (Toni Tauler Fabre), “’El poal florit’” (Bàrbara Dalià Martorell), “’Na Magraneta’, ‘L’amo de So Na Moixa’” (Marga Cantallops Roca), “A mi, la meva padrina, em contava la de ‘Peret de sa murtera’, que va aconseguir enganar al matrimoni de gegants, sortir de la bota i fugir escapat.

També ‘El gegant de l’ermita’, que m’agradava molt perquè nosaltres vivíem a baix de l’ermita de Manacor i la padrina m’indicava per on passava el gegant[5].

Aquestes han estat les més significatives de la meva padrina” (Maria Sitges), “’L’amor de ses tres taronges’, ‘En Toni Gariguel·lo’, ‘En Joanet de l’Onso’, ‘Es set missatges’, ‘Na Blancaflor’, ‘Es drac d’en Coca’ i altres tantes que jo també he contat a ses meves filles” (Tolito Alaroné).

Agraesc la col·laboració de les persones esmentades, la participació alta en relació amb aquest tema (que toca u dels punts on menys penetració ha tingut el castellà), en l’estudi sobre el matriarcalisme i a les que em fan costat dia rere dia.

 

 

 

Notes: [1] Per a fer més senzilla la lectura, a vegades, no posarem en cursiva els títols de les rondalles.

[3] Com a curiositat, diré que, el 10 de gener del 2022, després d’entrar en aquest enllaç, que porta a la rondalla “Marieta, Marieta, sóc a l’última escaleta”, en la web “Cordill. La cultura de casa”, amb una versió amb moments semblants a frases que jo havia sentit des de xiquet, als meus pares (“Marieta, Marieta, que estic en el primer escaló”, en el meu cas, i els pujava successivament), veiérem que, en la banda de baix, hi havia l’entrada d’un escrit interessant i que, des d’ací, recomanem: “Adéu a les rondalles” (https://cordill.cat/2021/12/06/adeu-rondalles), en relació amb les rondalles en el segle XXI.

[4] Resulta interessant veure que Angels Jori comentà a Toni Tauler Fabre que a ella també li contaven “Es ca negre sense nas” i que Toni Tauler se li oferesca a cercar en quin tom de les rondalles figura aquest conte…, que li ho escriga i que Angels Jori, entre altres coses, li comente “El cercaré”.

[5] En relació amb aquestes paraules sobre els llocs geogràfics, durant una conversació que tinguí amb Pere Riutort, en el 2021, em digué que la cosa geogràfica em dificultaria el seguiment de la lectura de les rondalles mallorquines recopilades per Mn. Antoni Ma. Alcover com també part del vocabulari. En qualsevol cas, vull dir que la voluntat  d’entendre paraules i expressions, el context i comptar amb un bon diccionari, com ara, el DCVB (per Internet), aplana prou el camí, com també preguntar, puntualment, per exemple, mitjançant Facebook.