Arxiu d'etiquetes: caramelles

El sentiment de pertinença a la terra en caramelles, balls i bastoners

General, , ,

Continuant amb el tema de la tradició i de l’empelt entre qui ve de fora i qui és del terreny i se’n sent, el 12 de desembre del 2023 accedírem a l’entrevista “Joan Vilà: ‘Preservar les tradicions ajuda a crear comunitat i reforça el sentiment de pertinença’” (https://xarxanet.org/cultural/noticies/joan-vila-el-manteniment-de-les-tradicions-ajuda-crear-comunitat-i-reforca-el), publicada en la web “xarxanet” en març del 2021, en què es podia llegir sobre festes relacionades amb Setmana Santa i amb Pasqua com també sobre les caramelles. Així, diu que, “A Oló, les caramelles han estat protagonistes per Pasqua, des del segle XIX, de manera gairebé ininterrompuda, tot i que no està documentat des de quin any concret i les fonts més antigues es limiten a referències orals. L’Associació de Bastoners i Caramelles de Santa Maria d’Oló, fundada l’any 2014, segueix mantenint viva la seva flama en aquest petit municipi del Moianès”.

Més avant, demanen a Joan Vilà, u dels membres de l’associació, “què són i com les representeu des de la vostra associació?

-Les Caramelles són un element de la cultura popular que té lloc per Pasqua. A Oló, consisteix a voltar pels carrers del poble fent cantades a diferents espais acompanyats dels bastoners. Els veïns conviden a menjar o beure als balladors i cantants”.

Com captem, per mitjà d’aquesta mena de cercavila, es convida la gent, el veïnat, a participar, així com, en altres celebracions, ho fa una colla de músics que l’associació (o bé el grup que porta la festa, més d’una vegada, menat per dones i obert als seus marits i a qualsevol persona de la població) ha contractat o amb què ha aplegat a un acord oral i que, posteriorment, els reben amb un acte d’agraïment, en una activitat que podríem qualificar d’altruista.

“Des de fa molts anys, l’acte el comencem dissabte a la tarda i continuem el diumenge al matí. La ballada final es fa a la plaça de l’església, sortint de missa, ja que l’origen de la festa és religiós: la celebració de la Pasqua”. Per tant, inclou el ball, sovint vinculat amb la sociabilitat, ja que, per exemple, en una dansa, persones diferents s’agafen de les mans.

No debades, l’entrevistat addueix que, “En les darreres edicions, el cor de l’escola de música és la base del grup de caramelles. Unes setmanes abans de Pasqua obrim els assajos a tothom qui vulgui participar”.

Igualment, quan li diuen que “Les caramelles són part del patrimoni cultural català. Quina importància li doneu al fet de preservar aquestes tradicions tan arrelades a casa nostra?”, Joan Vilà respon “Per nosaltres, és important. El manteniment de les tradicions ajuda a crear comunitat i reforça el sentiment de pertinença. És també una oportunitat per relacionar-nos amb els olonencs, sobretot, aquells que viuen fora i moltes vegades només els retrobes en ocasions com aquesta. Pensem que el manteniment de les tradicions i elements culturals propis mostra la maduresa d’un poble” i que les caramelles representen “Una oportunitat per celebrar la primavera passejant pel teu poble, tot cantant i ballant, i retrobar veïns que no veus habitualment.  

Finalment, sobre el futur de les caramelles en Catalunya, afig “És precari. Més enllà dels entusiastes, la gent hi té cada cop menys interès. Avui en dia, per Pasqua, molta gent és fora de vacances, alguns veïns ja no surten a veure l’espectacle i cada vegada tens més la sensació que hi ha menys gent esperant-nos. Malgrat tot, som un fenomen força resilient i, d’una manera o altra, aconseguim mantenir la tradició.

-I el jovent? Consideres que tenim assegurada la continuïtat d’aquesta tradició a través de les futures generacions?

-A Oló, el jovent està bastant implicat amb els bastoners. Amb les caramelles, menys. Costa trobar relleu pels cantaires i les cantaires”.  

Comentarem que el detall que la preferència tinga a veure amb els bastons i no amb la música oral, ens podria dur a la qüestió de si, com en moltes poblacions catalanoparlants que, en el primer quart del segle XXI, primaven la cultura del barroquisme, del soroll i de la força, no hi tindria relació: 1) els bastons recordarien la part forta, l’activa i no requeririen tanta concentració en l’aprenentatge. En canvi, 2) la música oral va unida a la memòria, a la coordinació amb més persones, a lo grupal. Això sí: 3), com en l’estudi sobre els Sants de la Pedra, direm que els bastons, en èpoques molt llunyanes, s’empraven per al conreu de la terra (per a que estigués fèrtil i, així, simbòlicament, per a despertar-la, i empiularia amb lo matriarcalista), i no, com es féu posteriorment, com una arma.

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme  i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

Dones belles i gentils

General, , , , , , , , , ,

 

En línia amb actes de Pasqua, com ara, el de cercar “pasqüero” o pasqüera com també el de cantar a jovenetes que, més avant, poguessen ser la dona amb qui es casàs algú dels xicons, o bé vinculats amb les enramades, en la cançó “Comiat”, dins de l’obra “El cançoner de Pineda”, la caramella[1] diu així:

“Les noies d’aquest veïnat

són hermoses i gentils,

són fresques com una rosa

i lindes com mes d’abril.

      Celebreu la Pasqua

      amb tranquil·litat

      que el fill de Maria

      ha ressucitat[2].

 

Nosaltres ens n’anem

a cantar a una altra part.

Vinguen ous i botifarres

i pollastres, un bon plat!” (p. 270).

 

En el mateix llibre de Sara Llorens, podem llegir un apartat sobre els “goigs de porta”, molt en línia amb Diumenge de Rams, amb Pasqua, etc. Així, comenta que “No solament hom anava a Cantar els Goigs per Pasqua, sinó també per Sant Josep i pel Diumenge del Ram.

(…) Passava, a voltes, que en la casa obsequiada hi havia noies, i en acabar els joves la cantada, elles els demanaven els Goigs de les Noies” i, a més, addueix que “No cal dir que cap d’aquests goigs que posem en les Cançons de diada, no eren dels que es cantaven i canten a l’Església per a lloar els Sants (i que nosaltres fem figurar més endavant en les cançons religioses)” (p. 271) i que “encara avui dia la canta molta gent, sobretot les dones, feinejant, el dissabte de Rams” (p. 272). 

Adduirem que, ma mare, el 14 d’abril del 2021 i l’endemà, m’afegí que “En alguna temporada, després de Pasqua, els xics[3] es posaven a festejar amb moltes xiques d’Alaquàs i Aldaia. I es cantava una cançó [4]que deia així:

‘Xiques d’Alaquàs i Aldaia,

ja podeu alçar bandera,

xiques d’Alaquàs i Aldaia,

ja podeu alçar bandera,

que totes les torrentines,

que totes les torrentines,

que totes les torrentines,

han caigut en la ratera”.

 

I, en relació amb el costum de cercar “pasqüero”, el 4 d’abril del 2021, dia de Pasqua, ma mare em digué unes paraules del meu avi matern: “A ningú li s’oblida allà a on va”, en referència a aquest costum de la primavera.

Quant a la bellesa, tal com està plasmada en més d’una cançó recopilada per Sara Llorens, direm que és un tret vinculat amb el matriarcalisme.

Agraesc la generositat de ma mare.

 

Notes: [1] En la pàgina 263, Sara Llorens escriu que “Més que Caramelles, l’acte d’anar al davant de les cases, el matí de Pasqua i la vetlla del dia abans, a cantar cançons, era conegut aquí, el segle passat, per anar a cantar els Goigs.

I és que, principalment, el que s’hi cantava, després de la representació tradicional, eren goigs. (…) També s’intercalava alguna cançoneta apropiada.

(…) la varen sostenir molt de temps collers de nois de pocs anys. Ara es canten Caramelles, però consisteixen en dues o tres cançons, de lletra i música noves”.

[2] Textualment, en lloc de “ressuscitat”.

[3] Es refereix als de Torrent, Alaquàs i Aldaia, tres poblacions de l’Horta de València.

[4]  Me la cantà, durant la conversa telefònica del 14 d’abril del 2021. Jo la sé gràcies a ella, tot i que la coneixia amb una lletra semblant, per mitjà del llibre “A riures toquen”, de Maties Ruiç Esteve, que em regalà un cosí de mon pare, amb motiu de la Primera Comunió.

“Millor junts”

General, , , , , , ,

 

En l’article “Jocs de matances, el patrimoni en perill” (https://www.dbalears.cat/cultura/2003/06/02/206971/jocs-de-matances-el-patrimoni-en-perill.html), de Sebastià Bennàssar i publicat per “dBalears” en el 2003, en què es comenta que “Les cançons, les gloses, la simbologia i les supersticions acompanyen la setantena de jocs de matances als quals ha jugat tota una generació, que encara les recorda i les ha viscut”, s’afig que Felip Munar i Munar (nascut en Lloret de Vistalegre[1], en 1960), qui havia escrit un llibre amb CD sobre més de setanta jocs vinculats a eixes matances, deia que aquests jocs, no sols eren un mitjà de vincles entre moltes persones (“En temps antics hi havia molta més pudor que ara, però en els jocs es tocava molt i s’establien relacions molt fortes. La gent gran i jo també encara hi hem jugat a tots”).

A més, en aquest article es comenta que “Un dels fets que queda més reflectit en el llibre i en els jocs és el caràcter profundament matriarcal de les matances”, ja que, com diu Felip Munar, “Les madones de cada casa eren les que ho manejaven tot i ho controlaven tot” i, a banda, addueix que tenien a veure amb  ritus de fecunditat  femenina, ja que, “Per exemple, les dones que tenien la menstruació no podien fer cap feina perquè deien que tot tornava dolent”.  

Igualment, afig que “les matances d’un temps eren un acte social dels més importants i la diada de matances era una festa que es feia amb els amics més estimats”  com també que “La importància dels jocs en aquest marc és que es tractava del més important sistema de socialització que existia entre les diferents persones”.

Mentres escric aquestes línies en relació amb el tema de la socialització, el 10 d’abril del 2021, considere que és molt més fàcil, en bona mida, perquè el matriarcalisme impulsa l’obertura als altres i a la vida i, com ara, es reflecteix en el fet que, per exemple, en el País Valencià i en moltes poblacions catalanoparlants, es faça molta festa el dia de Pasqua i Dilluns de Pasqua, com es plasma, com ara, en moltes cançons de Pasqua o, fins i tot, en una que, el 3 d’abril del 2021 (vespra del dia de Pasqua, això és, Dissabte de Glòria), escrigué Joan P Margalef Segura, en el grup “Rescatem paraules de l’oblit”. En paraules seues, “A Flix, es canta aquesta caramella el Dissabte de Glòria, a la vesprada”, caramella que diu així:

“Les portes i les finestres

Les portes i les finestres i balcons obriu-los tots.

Surten les caramelles a donar expansió als cors.

   (Tornada)

 

Sortiu nines[2], molt alegres i la Pasqua celebrem.

Ompliu-nos bé les cistelles i agraïts us quedarem.

   (Tornada)

 

Alguns diuen que és la ditxa,

riquesa, glòria i honor.

Més la ditxa no és complerta,

si no està tranquil lo cor.

La ditxa que jo us desitjo,

la vull per tots els veïns[3].

Pensar sols bones collites,

dona honesta i fills humils.

 

Augmenteu, augmenteu nostra alegria.

Ompliu-nos, ompliu-nos força el paner.

D’ous, pollastres i gallines,

i el demés que ara us diré.

 

Ous, pollastres, conills i gallines,

coques i trenca, i algun colom,

botifarres i ‘llanguanisses’

i ‘hasta’ un corder rostit al forn”.

 

En relació amb el tema de la festa com a camí pla cap a la socialització, diré que, el 4 d’abril del 2021, dia de Pasqua, ma mare em comentà “Millor junts”  i que era preferible un dia com Pasqua (amb tot lo que representa, com ara, vinculat amb lo social), a la religiositat de la Setmana Santa. Jo hi estava totalment d’acord com també moltes persones catalanoparlants que Dissabte de Glòria i Diumenge de Pasqua ho plasmaren, amb molta espenta, sense embuts i encoratjades, en Facebook.

 

 

 

Notes: [1] Lloret de Vistalegre és una població balear.

[2] És l’home qui va a la dona a fer-li la seua proposta i serà ella qui triarà, en aquest cas, a favor.

[3] Pensa també en els altres.