Arxiu d'etiquetes: cançons eròtiques valencianes

Devers Son Sion i «Xiqueta recalcadeta»

Enllaçant amb els mots de Fermin Carbonell Barbera, el 7 de març del 2022 publicàrem en Facebook una cançó eròtica mallorquina[1]:

“Devers Son Sion, hi ha

tres o quatre o cinc bergantes.

Bones cuixes, bones anques,

bones mames, bones galtes,

qualsevol fan encortar[2].

Un vespre les somià,

amb so[3] pardal en sa mà,

que feien ses obres santes”.

 

No deixarem fora que, en el llibre “Poesies festives”, de Maties Ruiç Esteve (Mislata[4], 1876-1956), publicat en 1977 (la segona edició), hi ha una composició que, amb lleugers retocs (com ara, “amb” i “clavada” on, popularment, es diu “en” i “clavà”), diu així:

“Xiqueta, recalcadeta, 

per tu, passaré la mar.

Eres… com la codonyeta 

que no té res que tirar.

 

Dis-me que sí, Francisqueta.

Sempre no hem de ser fadrins.

Pensa que eixa miradeta

la tinc clavada molt a dins.

Xiqueta recalcadeta.

 

No me faces més penar.

Rebeix-me[5] amb els teus braços,

que, si, amb tu, me puc nugar

amb estrets i sagrats llaços,

per tu, passaré la mar[6].

 

Obri prompte eixa boqueta,

que la tens de Jesuset.

Sigues amb mi ¡més blaneta!

que, amb ton geni tan aspret,

eres… com la codonyeta.

 

No et moga considerar

que, sent pobre, res me sobra;

però també has de pensar

que ta família és tan pobra,

que no té res que tirar” (pp. 27-28).

 

Com veiem, és la dona qui té la darrera paraula i és ben tractada.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

Notes: [1] Figura en el llibre “Sexe i cultura a Mallorca: el Cançoner” (p. 131), de Gabriel Janer Manila.

[2] En el DCVB, figura com a sinònim de “fascinar”.

[3] “Amb lo pardal”, com encara hi ha qui diu, en el parlar popular, i que correspon a “Amb el pardal”.

[4] Població valenciana de la comarca de l’Horta de València.

[5] Textualment. La forma genuïna és “rep-me”.

[6] L’home és disposat a fer lo que li indique la dona.

«Ximo Torero i la nóvia», una cançó del dia de Pasqua

En el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, Jose V. Sanchis Pastor afegí que “La de ‘Ximo Torero i la nóvia’ també és molt graciosa”[1], cançó que, en la web “Diània.tv” (https://www.diania.tv/videos/musica/rock-pop-mestissatge/home-romancer-canco-de-pasqua-ximo-torero)  figura així:

“Ximo Torero i la nóvia,

carregats amb un bon berenar,

se n’anaren un dia de Pasqua

allà, a la Petxina, a passar l’esprà[2].

 

Ella portava bon magre,

sobrassada i dos pans redons,

ell portava una gran llonganissa,

ous, faves i llomello,

i, de postre, portava cacau.

 

En un banquet, ben assentats i juntets,

ella li diu: – Ximo, ¿quin vols?

La Xurra, que està molt satisfeta,

tirà mà de la cistelleta

i li trau el berenar.

 

Ximo Torero i la nóvia[3]…

 

Ximo li diu:  – Posa’t al tall, amor meu,

atraca’t bé, no tingues por,

que, en Pasqua, és cosa molt preciosa,

menjar-se la llonganissa

i, després, tastar els ous”.

 

Aquesta cançó, però en el mateix grup i el 3 de novembre del 2020, Reyes Pastor l’escrivia així:

“Ximo Torero i la nóvia,

carregats en un bon berenar,

se n’anaven el dia de Pasqua,

allà a la piscina, a passar la vespra (l’asprà).

 

Ella portava bon magre,

tomaqueta i dos pans torrats;

ell portava una gran llonganissa,

ous i faves i llomello

i, de postre, portava cacaus.

 

Apretaets[4] en un banquet,

ben juntets,

Ximo li trau el berenar,

I, ella, com és molt atrevida,

li ‘sampa’[5]la llonganissa

i li diu ‘Ximo, tinc fam’.

 

Atraca’t bé, no tingues pena ni por,

atraca’t bé i farta prou,

menja, que és cosa molt precisa,

acaba’t la llonganissa

i, després, menja’t els ous”. 

 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Bon Diumenge de Pasqua i Bona Pasqua.

 

Notes: [1] Aquesta cançó, com em comentà Jose V. Sanchis Pastor, el 22 de juliol del 2020, “Per la zona de la Vall d’Albaida, es cantava molt”. La Vall d’Albaida és una comarca valenciana.

[2] Esprà es una pronúncia popular de vesprada, però no és normativa. Igualment, aquests quatre primers versos son la tornada.

[3] Tornada.

[4] Literalment.

[5] Del castellà, zampar, castellanisme inadmissible i que es pot substituir per fotre, galdir o, per exemple, endrapar.