El poema religiós que llegirem a continuació fou publicat en el programa de festes patronals del Terme, la part camperola de la ciutat catalana de Banyoles (el Pla de l’Estany), en el 2008.
“GLOSSA CONCEPTUAL
Als que celebrem el TERME
Cantem la fe dels sants,
cantem l’alè fecund de l’Evangeli:
la Creu és el camí dels pelegrins,
Abdò i Senén,
i la llum del testimoni
del gran Amor il·limitat i lúcid.
Passa l’estiu i al graner els signes trascendents són una crida,
a ritme de Baptisme, a fer-nos nostre
el misteri del Terme
que pasta i que difon exemples!
Cantem obrint el cor
als horitzons de Déu, penyora certa
d’eterna plenitud.
La joia ja ens mou.
Amunt Abdè i Senén…
Enllà dels camps, hi ha el foc
d’aquella mà que acull les bones obres
i ens posa al front corones de llorer,
si som fidels al gest del Cap de Casa!
Manuel Pont i Bosch
10 de juliol, 2008. Banyoles”
Font:
Informació facilitada per Josep Grabuleda Sitjà, arxiver municipal de l’Ajuntament de Banyoles, en un missatge del 19 de juny del 2018.
Notes: Tot i que el 26 de maig del 2019 no he pogut accedir a la lectura dels arxius enviats en el missatge a què hem fet esment abans (a pesar de conservar el missatge), podem pensar que les formes “Abdò” i “Abdè”, són les originals de l’escrit (per la seua semblança en escriure-les) i que, en el cas del nom “Abdè”, ho seria per motius d’imprempta, ja que és no és gens habitual veure-hi escrit el nom i sí, en canvi, amb les formes “Abdó” i “Abdon”. La forma amb -n final, malgrat que és correcta, és molt minoritària en l’ús escrit.
Igualment, afegirem que el símbol de la corona, a més d’estar vinculat a la condició de sants i, en aquest cas, al llorer (símbol de victòria i de glòria), és de signe matriarcal (de la mateixa manera que molts amb forma circular), com molt bé podem veure, per exemple, en la tesi d’Angie Simonis, que molta informació aporta a camps interessants per a la recerca dels Sants de la Pedra, com ara, el de Demèter, la deessa grega de l’agricultura, també relacionada amb el forment, amb la corbella i amb l’estiu i de què hem extret que els sants Abdó i Senent acollirien trets de signe mediterrani que, posteriorment, adaptaria el cristianisme, com ara, la corbella.