Arxiu d'etiquetes: Benimaclet (l’Horta de València)

El sentiment de pertinença a la terra i projectes culturals de barris oberts i que van avant

Tornant a la història local i, a més, amb el sentiment de pertinença a la terra, el 14 de setembre del 2024 trobàrem l’article “Benimaclet, un barri emblemàtic que explica la seva història per segon any(https://perlhorta.info/2014/11/26/benimaclet-un-barri-emblematic-que-explica-la-seva-historia-per-segon-any), publicat en la web “Per l’Horta – Defensem el territori” en novembre del 2014, sobre aquest barri de la ciutat de  València. Així, posa que, Fa més d’un any que s’inicià aquest projecte de recuperació de la memòria oral de Benimaclet. La idea sorgí quan Britt-Marie Thurén -antropòloga sueca i veïna d’aquest barri- proposà a l’associació veïnal realitzar la recopilació històrica a través de la narració dels seus majors, una iniciativa ja desenvolupada en el passat en la seua Estocolm natal”.

Tot seguit, comenta sobre l’annexió: “En 1882, Benimaclet deixà de ser poble, per convertir-se en pedania de València. El desenvolupament econòmic i urbà féu que posteriorment perdera el seu alcalde pedani, que complí funcions fins a 1970, i que passara a ser el districte 14 de la ciutat de València”.

Igualment, addueix “No obstant, les arrels del poble de llauradors que va ser segueixen sent visibles a dia d’avui en els seus carrers, especialment, els més cèntrics. La major part mantenen el seu esquelet rural amb cases de planta baixes i sostres de teules, així com alqueries i trossos d’horta.

A partir d’eixe moment, l’associació conformà un reduït grup de treball que començà a recopilar informació, imatges i fotos antigues, en base a una llista oberta de llocs que, segons expliquen els majors, van ser emblemàtics en el passat. En alguns casos, afortunadament, eixes localitzacions són senyals d’identitat vigents de Benimaclet. En tots ells, l’associació ha intentat col·locar unes plaques commemoratives que també compleixen una funció informativa.

Després d’un any de treball, el projecte ha pogut materialitzar-se. Avui dia, en caminar pels carrers de Benimaclet, poden veure’s les plaques amb el nom i la foto antiga de cada lloc assenyalat”.

Resulta interessant quan diu que “Tota la informació queda recollida a la pàgina web” i que “Les dades recopilades s’han obtingut majoritàriament a través d’entrevistes informals al veïnat del barri. Els testimonis han permès aconseguir una recuperació de la memorial oral per reconstruir l’imaginari col·lectiu. Les vivències personals, quotidianes i subjectives dels veïns passen a ser el cos de la iniciativa, cosa que constitueix una forma de crear llaços entre la joventut que manifesta un interès palès en aquest districte i la gent major de la qual emergeix la major part de la informació”.

Enllaçant amb aquest article, en l’entrevista “Joan López: Els veïns de la Plaça Barcelona tenim un gran sentiment de pertinença” (https://www.totsantcugat.cat/actualitat/societat/joan-lopez-veins-placa-barcelona-tenim-gran-sentiment-pertinenca_2191592102.html), la qual figura en la web “Tot Sant Cugat”, un barri de Barcelona, copsem que havien creat el popular pessebre de la Plaça de Barcelona, iniciativa que sorgí pels anys setanta del segle XX, i que, com diu Joan López, Aquesta és una plaça que té un sentiment de pertinença molt gran. Si ens remuntem als nostres avantpassats, ells són els que van plantar aquests plataners que decoren la plaça fa més de 100 anys. Com a anècdota, com els arbres els van plantar els veïns de la plaça de Barcelona, els deixaven estendre la roba a sobre les branques.

(…) Aquí hi ha creients i d’altres que no ho són tant. Però aquesta iniciativa ens uneix de manera espiritual més que religiosa.

(…) Tot plegat, forma part d’aquest sentiment de pertinença. Potser és el lloc de Sant Cugat on més pertinença hi ha”.

La darrera frase podria evocar-nos altres escrits de la mateixa corda i, a més, la conveniència d’accedir a fonts referents a altres barris (o, àdhuc, a històriques poblacions que ara, formalment, són districtes de grans ciutats) i captaríem els molts punts en comú que hi ha: com ara, la tendència 1) a ser realistes, a tocar els peus en terra, 2) a l’acollida i, per descomptat, 3) a comentar a qui ve de fora i fa qüestions referides a festes o a trets de la zona. Així ho visquí durant una visita a Catalunya, potser, en els anys noranta del segle XX, en demanar a un home què farien aquells castellers: em digué “Tres de vuit amb folre”. O, per exemple, quan ens trobem en altres terres i ens interessem per la premsa comarcal o, fins i tot, per la local. 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.

 

assemblea-pagesa-6f (1)

 

 

Els Sants de la Pedra i la confraria de Benimaclet

A continuació, presentarem l’obra “El llibre d’ordinacions de la Confraria dels Sants Abdon i Senén, els Sants de la Pedra, de Benimaclet”, del segle XVI, quan es constituí la Confraria dels Sants Abdon i Senén, de Benimaclet, una històrica població valenciana de l’Horta de València, que,  des de 1878, forma part de la Ciutat de València, però on encara hi ha consciència de poble. A més, és u dels llocs on més es promou la festa dels Sants de la Pedra i des d’on més informació se’ns ha enviat i, finalment, on, amb més informació, la plasmen, fins i tot, en Internet.

 

El llibre d'ordinacions Carles Salvador

 

 

Afegirem que, per mitjà de l’obra “El llibre d’ordinacions de la Confraria dels Sants Abdon i Senén, els Sants de la Pedra, de Benimaclet” (http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/20717/Salvador_llibre_dordinacions.pdf?sequence=1&isAllowed=y), publicat per la Universitat Jaume I, de Castelló de la Plana, llegim que, en Benimaclet, on els Sants de la Pedra tenen molta tradició, hi ha que, “entre altres coses és dispost e ordenat ab aquell que lo Clavari e Majorals de dita Confraria sien tenguts visitar los Confrares malalts i exortar-los a confessar i combregar i si seran pobres que los hagen de proveir d’alguns Confrares bons i honests per a què els hagen de velar” (p. 4).

Igualment, entre les ordinacions d’aquesta Confraria de Benimaclet, en el capítol primer, se’ns indica que “qualsevol persona que serà admesa entrar a confrare sia tengut donar e pagar per entrada en dita Confraria. Quatre sous e cascun Confrare sia tengut donar e pagar cascun Any en lo dia e festa dels dits benaventurats sancts Abdon i Senén Tres sous per a Capítols e subvenció de les necessitats i obres pies de la dita Confraria” (p. 5).

Així mateix, en el capítol tercer, llegim que “qualsevol Clavari i oficials de la dita lloable Confraria sien tinguts obligats visitar a qualsevol confrare e confrares malalts que seran pobres i persones de necessitat e socórrer e avidar (ajudar) a d’aquells així ab almoina com ab altres subvencions e bones obres e si cas serà que lo dit confrare malalt estara tan mal que estiga in extremis e per a morir, en tal cas estatuïm e ordenam sots pena de tres sous cascuna nit lo dit Clavari i Oficials e los confrares de la dita Confraria sien tinguts velar lo dit confrare malalt mentres durarà aquell estar molt mal in extremis en aquella forma que les primeres nits lo hagen de velar lo Clavari e majorals e altres oficials ço es cascú una nit i en aprés (*) cascun (*)confrare o confrares haja de nomenar e designar lo dit Clavari amonestant los que vagen a velar al dit confrare malalt que estarà constituït en tal necessitat sota la dita pena” (p. 6). Es tractava, doncs, que els clavaris facilitassen el reviscolament dels malalts i de les persones que necessitassen ajuda i que formassen part de la confraria.

Es pretenia que aquestes ordinacions fossen aplicades, motiu pel qual llegim “que los dits Capítols sien inviolablement observats e practicats entre los dits confrares presents i esdevenidors juxta lo sèrie e tenor d’aquells interposant en aquells e cascú d’aquells e que hi sia interposada per les senyories ses auctoritats e decret e per ço prometem nosaltres tots los sobre dits Confrares en nom de la dita Confraria e singulars d’aquella presents” (p. 8).

Finalment, veiem que aquest document “fon rebut e fet en l’església del dit lloc de Benimaclet, a tres del mes de Març de l’any de la nativitat de nostre senyor Jesucrist, Mil Cinc-cents Setanta-sis”  (p. 8). Si partim de la informació que, en la pàgina següent, afig Carles Salvador, es tractaria de l’any 1566, ja que hi ha escrit, en paraules seues, “Segueix la publicació de la Provisió del Governador de la ciutat i Regne de València, Batistes Vidal, i en sa cort, havent comparegut el dit notari pere (sic) Martí, el dia 27 de maig de l’any 1566” (p. 9) i que “després s’hi anota l’aprovació de Joan Batista Borrell, visitador de l’arquebisbat de València, datada a 2 de juliol de l’any 1566” (p. 9).  Així restaria, en primer lloc, el mes de març, seguit de l’acte de maig i acabaria amb el de juliol… de 1566.

Acabarem dient que hi ha la “Confirmació Apostòlica concedida a la lloable Confraria dels benaventurats Màrtirs Abdon i Senén fundada en el lloc de Benimaclet” (p. 9).

 

 

Notes: Recorrem al document “El llibre d’ordinacions de la Confraria dels Sants Abdon i Senén els Sants de la Pedra de Benimaclet”, per Carles Salvador, qui l’elaborà, en 1953, a partir de la recopilació que feu del text que es conservava. Carles Salvador escriu que “Sortosament no han desaparegut els quatre capítols o ordinacions per les que es regula la dita Confraria” (p. 3).

En aprés vol dir “en acabant”, “després”.

Cascun vol dir “cada”.